En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).
Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.
A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:
1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).
Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants…
De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:
No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.
Salve!
Trobo extrany que abans trobessin la mort com un fet normal i que tinguessin las tombas a l’entrada de roma. Ells ho veien com algo normal a la vida, tot lo contrari a nosaltres que ho veiem com algo dolent, que es el final de la vida. Tot i això, no em sembla malament ja que tothom mor algun cop.
salve!
Trobo molt interesant el vídeo, els romans tenien molt present la mort d’algú familiar, i crec que per això tenien les tombes a l’entrada del poble, per aixì no poder oblidar els seus, ja que deien que si t’ho oblides d’ells, llavors si que estan morts, ja que no t’enrecordes. Actualement els cementiris es troben a fora del poble i hi ha molta gent que no li agra anar-hi .
En la foto de la dreta podem veure la tomba cristiana ja que hi ha una creu.
vale!
Salve!
Sembla extrany el fet de que els Romans consideressin la mort com un fet normal em fascina. És com si creguessin que després de la mort hi ha vida, vista d’una altre manera.
Les seves ceremònies donaven a conèixer que tenien un cert respecte a la mort, però no com la veiem nosaltres que és el nostre final, cosa que a nosaltres ens fa por. Ells la veien com una etapa de la vida, alguna cosa que no es pot evitar i que, tard o aviat ens arriva a cadascun de nosaltres; és una etapa inevitable.
Valete!
Salve! Després de veure el vídeo podem dir que els romans tenien la mort una mica diferent als cristians, gens igual. Ells els enterran a la entrada del poble i nosaltres tenim els cementiris en llocs practicament a les afores del poble. En la foto podem veure que la tomba de la dreta és la cristiana perquè té una creu.
Vale Magistra!”
Salve!
Un cop vist el vídeo, sabem que el concepte que tenien els romans de “mort” era molt diferent al concepte d’els cristians. La veritat es què em sorprèn molt això de què les tombes es trobessin a l’entrada del poble.
En la fotografia podem veure que la tomba de la dreta és la cristiana perquè té una creu.
salve!
Tobo molt interessant aquest video i després de veure’l puc dir que els romans tenien la mort com un concepte una mica diferent als cristians. A més, és estrany que els morts estiguessin enterrats a la entrada del poble, ja que nosaltres tenim els cementiris en llocs practicament a les afores del poble.
Actualement els cementiris es troben a fora del poble i hi ha molta gent que no li agra anar-hi .
Salve!!
Considero que és una mica curiós que els morts estiguessin enterrats a l’entrada dels pobles, ja que nosaltres no tenim una concepció de la mort tan oberta com els romans i enterrem els morts més aviat a les afores del poble. La tomba cristiana que apareix a la fotografia és la de la dreta, ja que podem identificar rapidament la creu.
Vale 🙂
Salve,
després de veure el video admiro el concepte de mort que tenien, ja que per nosaltres és una sensació de tristesa i buidor. Em sorprèn que les tombes estiguessin a ol’entrada ja que a mi em faria cosa trobar-ho cada dia
Bonum diem!
Una vegada vist el video, m’ha sorprès que els romans enterressin a la gent a l’entrada del poble. Per a nosaltres, sempre ha estat allunyat de la civilització, per les creences i els mites. A la fotografia es veu clarament, que la tomba de la dreta, és la cristiana.
Bonum Diem!
Crec que és bastant original que les tombes dels romans fossin a l’entrada de la ciutat, però no crec estigui gaire malament, ja que algún dia o altre tots morirem. Per tant és una manera d’indicar que hem de recordar als difunts, perquè nosaltres arribarem a ser un d’ells.
Vale!
SALVE 😀
trobo molt rar i diferent a nosaltres els cristians que els romans es prenen la mort com una cosa normal i em sembla normal que els cemintiris, els tinguessin a l’entrada del poble.
De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?
la de la dreta, per la creu.
salve!
nosaltres tenim amb molt de tabú el tema de la mort i no tant el tema del sexe per exemple.
Els romans en canvi consideraven el tema de la mort un tema molt normal.
A la fotografia observem clarament que la tomba cristiana es la de la dreta.
vale
Salve!
Sense ningun dubte hi ha coses en les quals ens diferenciem amb els romans per exemple en la manera de enterrar, com hem pogut veure a l’entrada, és una cultura diferent i en aquest tipus de coses es nota la diferencia, ho he trobat curiós i fascinant.
Vale !
Salve!
Trobo molt interessant això de que als voltants de les ciutats hi haguessin les tombes ja que, nosaltres no estem acostumats a tractar temes com el de la mort tant obertament com ho feien els romans.
La tomba que apareix a la dreta és la cristiana i la podem identificar fácilment per la creu que té.
Vale!
Salvete!
Estic segura que, ara, ens causaria molta impressió si entressim a una ciutat havent de passar per el cementiri. Actualment la mort és un tema que intentem evitar i, potser, ja va sent hora de canviar aquesta extranya costum i retornar a les antigues tradicions. Hi ha països on encara avui dia conserven aquesta tradició de fer una festa en honor al mort.
Salve!!!
Trobo molt interessant el concepte de la mort que tenien els romans, aqui és veu una de les grans diferències entre els pensaments d’uns i dels altres .
A la fotografia podem veure que la tomba que és cristiana és la de la dreta
Vale!!!
Salve!
Trobo molt interessant que a l’entrada de les ciutats hi haguessin tombes.Ja que no estic acostumat a parla tant obertament de la mort con els romans.
La tomba que apareix a la dreta és la cristiana i la podem identificar per la creu.
Vale!
Salve!!
Trobo molt interesant el pensament que tenien al dir que algu no es mort fins que tothom l’oblida i que abans tinguessin la mort com una cosa bona i celebresin un ritual pels difunts. Asebentarte d’això d’alguna manera impacta, ja que avui en dia representem al mort com el final de la vida.
Vale!!
Salve!
Després de veure el vídeo, em dono conte, que sembla que ells tenien una visió molt diferent de la mort, respecte a nosaltres. Ells la mort, no la veien com una cosa molt dolenta, i sobretot, eren importants les inscripcions que hi havia als sepulcres, ja que molta gent la recordava per les inscripcions.
Vale!!
Una necròpolis és un cementiri o lloc de soterrament. La paraula necròpolis prové del grec “νεκρόπολις” i significa “ciutat dels morts”. S’usa generalment per als cementiris pertanyents a grans ciutats, així com a les zones de soterrament que s’han trobat prop de ciutats d’antigues civilitzacions. Les necròpolis han estat construïdes per diverses raons; de vegades purament religioses. Els camins que sortien dels pobles van ser adornats amb monuments funeraris, especialment en l’Imperi Romà (com la Via Àpia, a Roma). Las necrópolis debían estar allunyades de la ciutat per raons sanitàries. Tot i així hi va haver excepcions com Adrià o Trajà, fins i tot als neens s’els permetia ser enterrats a la mateixa casa. Les necrópolis estaven situadesd a les afores de la ciutat, a les portes de la mateixa ciutat.
Salve!
La paraula necròpolis prové del grec νεκρόπολις i literalment significa ciutat dels morts. S’usa generalment per als cementiris . Es van crear les necròpolis en resposta a la prohibició de practicar soterraments dins els límits urbans. Els camins que sortien dels pobles van ser adornats amb monuments funeraris. En les necròpolis es seguien recreant les mateixes diferències socials. Els dirigents més rics feien posar molta decoració en les seves tombes , en canvi alguns esclaus eren enterrats amb els seus patrons. Les necropolis es situaven al costat de les vies , a prop d’aquestes hi havia les tabernae per les families dels morts.
Vale!
salve!
Trobo molt interessant aquest video i després de veure’l puc dir que els romans tenien la mort com un concepte una mica diferent, ells creien que despres de la mort existeix un altre vida que a lo millor es cert qui sap.
A més, és estrany que els morts estiguessin enterrats a la entrada del poble, ja que actualment la majoria del cementiris estan situats en llocs pràcticament a les afores del poble, ja que es desagradable per alguns anar els cementiris.
Bàrcino fou una colònia romana fundada al segle I a.C per l’emperador August. S’anomenava Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino. Va ser “extreta” de la tribu ibera dels laietans per tal de que fós un punt de control dels rius Llobregat i del Besòs. La colònia romana de Bàrcino fou construïda sobre un emplaçament anterior iber i possiblement fenici o púnic. Al Mont Tàber elevació suficient llavors per controlar el que avui es coneix com a pla de Barcelona, que era un extens ager on s’hi ha trobat viles. La disposició de les portes d’accés a la ciutat i les restes arqueològiques que s’han trobat fan pensar que l’interior del recinte estava organitzat a la manera dels castrum.
La ciutat tenia forma de rectangle, la quadrícula d’insulae era regular i s’estructurava amb al cardo i al decumanus que es creuaven en el fòrum, on hi havia un temple dedicat a August. Actualment és la plaça de Sant Jaume. Hi havien dos aqüeductes, un parell de termes.. etc
Les restes més ben conservades són:
· La muralla
· El temple
· Les termes
http://herederosdelaatlantida.wordpress.com/2014/03/19/lapidas-romanas-on-line/
Parentalia, días de los difuntos en Roma http://domus-romana.blogspot.com.es/2014/10/parentalia-dias-de-los-difuntos-en-roma.html
Salve!
Crec que és una gran idea la que van tenir els romans, perquè a més d’haver una pervivència de la memòria dels difunts, era una gran distracció per als viatgers que anaven per aquests camíns, però també haig de dir que a mi em faria una mica de por si anés sol per aquells camíns, i que seria un paisatge una mica trist.
En quant a les rèpliques de tombes, la de la dreta és la que és sembla a una tomba cristiana, però la creu em sembla més el que els egipcis anomenaven “clau de la vida”, un símbol egipci que representava la vida. Però suposo que tracta de ser una creu cristiana, asi que la tomba cristiana és la de la dreta.
Vale!
Salve,
La veritat és que si tingués que passejar al voltant de tombes tots els dies per anar a qualsevol lloc no em faria gaire cosa, ja que només són tombes, trossos de pedra que conmemoren a algun difunt, el qual es troba a uns metres sota terra, però només són això. I a la pregunta, la tomba cristiana és la de la dreta degut a la creu gravada en la part superior.
Vale!
Salve!
Sense dubte hi ha coses en les quals ens diferenciem amb els romans per exemple en la manera de enterrar, com hem pogut veure a l’entrada, és una cultura molt diferent. Trobo interessant això de que als voltants de les ciutats hi haguessin les tombes.
La tomba que apareix a la dreta és la cristiana i es pot veure fácilment per la creu
Salve,
Podem veure que hem heredat moltes coses dels Romas. Feien servir el cementeri per recordar als seus difunts i no oblidar-los i que tenien un pensament molt diferent del que tenim avui en dia. La tomba de la dreta és la cristiana ja que a dalt té una creu.
Salve!
Trobo molt interessant que a l’entrada de les ciutats hi haguessin tombes.Ja que no estic acostumat a parla tant obertament de la mort com els romans.
La tomba que apareix a la dreta és la cristiana i la podem identificar per la creu.
Vale!
Trobo molt interesant que abans tinguessin la mort com una cosa bona i que fèssin un ritual per la gent que es moria. Impacta saber això, ja que avui dia ja no es fan aquestes coses i trobem la mort com el final d’una vida.
Un cop vist el vídeo, sabem que el concepte que tenien els romans de “mort” era molt diferent al concepte d’els cristians. La veritat es què em sorprèn molt això de què les tombes es trobessin a l’entrada del poble.
En la fotografia podem veure que la tomba de la dreta és la cristiana perquè té una creu.
Em sembla molt interesant, ja que no sabia que hi havien tombes al voltant de la ciutat. També és molt curiós que els romans parlessin tan obertament de la mort i es comportessin com si res, ja que nosoltres, avui dia, li tenim com respecte o, inclús, por a aquest tema.
La tomba cristiana és la dreta, l’he pogut reconèixer gràcies a la creu que hi ha inscrita.
IV/ X / MMXIV
Salve!
La veritat es que m’ha sorprés el fet de que els romans no amaguessin la mort, tinguessin els sepulcres a les entrades de les ciutats i que hi poguessin passejar sense cap problema entre les tomes.
A mi no m’agradaria gaire entarar en una ciutat rodejada de morts.
In proximum!
SALVE MAGISTRA!!:)
Trobo molt interesant el vídeo, els romans tenien molt present la mort d’algu familiar, i crec que per aixo tenien les tombes a l’entrada del poble. Actualment, seria molt estrany tenir a gent morta al costat de casa teva. Tambe trobo impactant que abans tinguessin la mort com algo bo.
VALE!!:)
V—X—MMXIV
Bonum diem!
Em sembla bonic que possesin les tombes tan maques i al voltant del camí per tal de que tothom pogués mirar i admirar a les persones mortes probablement, contra la seva voluntat a la guerra o potser com a càstig. M’agrada moltíssim també que fassin un ritual en honor als morts; és una cosa molt maca que ja s’ha perdut per sempre; perquè recordem que avui dia la mort es tracta com una cosa invisible. Un bon exemple és quan enganyem als nens petits quan s’ha mort algú estimat; lógic per un costat, però trist per un altre.
Una tradicció més dels romans que anyorem molt actualment…
Salve.
Bonum diem!
M’ha semblat molt bonic i estrany que les tombes estiguessin a l’estrada del poble.
També era molt bonic el detall que tenien de fer un ritual quan algú moria. Es una tradició dels romans que s’ha perdut. Era una molt bona manera de recordar a algú sempre.
Salve!
Salve !
Em sembla molt interesant el video, ja que podem veure com els romans tenien la mort com un concepte molt diferent als cristians. A més a més, és estrany i curiòs que les tombes dels morts estiguessin enterrats a la entrada del poble, ja que els cristians sempre tenen els cementiris en llocs pràcticament a les afores del poble.
En la fotografia podem veure que la tomba que apareix de la dreta és la cristiana perquè té una creu.
Vale….
V—XI—MMXIV
Bonum diem!
Em sembla molt bonic que possesin les tombes al voltant del camí, per poder recordar i admirar a aquests morts que, probablement, van morir contra la seva voluntat, a la guerra o com algún tipus de càstig.
A més, m’encanta que fessin un ritual i ho decoressin tan maco com surt en el vídeo, ja que són coses de les que haríem d’estar molt orgullosos i que, tristement, s’han anat oblidar el temps, ja que la mort és com si fós un fantasma, actualment. Un bon exemple és quan hem de comunicar la mort d’algú estimat als nens petits, que els enganyem per tal de no fer-lis mal. És lógic, per un costat, però trist, per un altre.
Una tradició més dels romans, que ara anyorarem eternament…
Salve!
Salve magistra!!
Trobo molt sorprenent que tinguessin les tombes en els carrers que envoltaven la ciutat, personalment crec que lo que feien els romans era un acte inteligent, perque avui en dia nosaltres, quan un familiar o una persona coneguda mora, patim un dol dolorós, lent i sufrit, fins que ho superem, o aprenem a viure amb l’ausencia d’aquesta persona, ells eren llestos no patien l’ ausencia fisica d’una persona, Lo que ens omple de les persones es l’essencia psiquica o mental, celebraven la mort d’una persona perque el record mai mora.
Salve!