En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).
Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.
A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:
1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).
Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants…
De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:
No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.
Gene, la creu és de fet una lletra grega. A veure si sabeu quina lletra és i de quin nom és la inicial?
Salve
El video ha estat molt bé, he aprés coses que no sabia sobre els sepulcres romans.
Ave!
Aquest video és molt bonic! M’ha agradat molt i em costa de creure que això sigui Barcelona, és tot molt diferent! He après coses que no sabia.
A part, crec que la tomba cristiana és la de la dreta, perquè hi ha una creu i a la altra hi ha una calavera.
Salve!
M’ha semblat bastant interessant aquest video, la evolució de Barcelona i que avans el tema dels morts, se’l prenien molt més en serio.
Crec que la tomba cristiana es la de la dreta, ja que l’altre té una calavera i l’altre té la creu.
Vale!
Salve!
Jo crec que la tomba cristiana es la de la dreta perque hi ha una creu. Es interessant veure com en aquella època les tombes estaven situades per on es passejava. Actualment es molt diferent, estan totes en un cementiri i no en una zona per on sigui normal passejar.
Vale!
Salve!
Està molt bé auest video , molt interesant saber moltes cosses que abans no sabia .
Crec que la tomba cristiana és de la dreta ja que te una creu lai la de l´esquerra te una calavera.
A “Textos llatins de Halloween” he comentat la segona làpida.
La C és Caius, Attianus Rufinus és un nom, Seiliensis és una ciutat que està a l’actual Portugal, ann XXII vol dir any 22.
Se attius Rufus pater et sa binuia mater fece (fece està incomplert, vol dir fecerunt) i vol dir que els pares li van fer aquesta làpida al seu fill.
Salve!
Està molt bé el video, és molt real. I quin camvi més gran a tingut Barcelona en tot aquest temps.
La tomba Cristiana, és la de la dreta.
PART 1:
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
Saturnina.
– ¿A qué edad murió?
36 años.
PART 2:
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
Nominativo.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
El difunto es su padre.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
Portugal.
PART 3:
– ¿En qué caso está el nombre del difunto?
Nominatiu.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
Nominatiu.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
La dedica Flacinia Severa a su marido Gayo Arruntio Sereno. Están casados.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
Cariñosísimo (pientissimus)
PART 4:
– ¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
Yo soy el alfa y el omega, principio y fin de todas las cosas.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
El difunto es Agricio. Tenia
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
Sus hermanas.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
El gallo.
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
– ¿A qué edad murió?
·36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
Aquest vídeo m’ha semblat interessant perquè no sabia coses com ara que els romans ficaven els cementiris a l’entrada i sortida de les ciutats i dels pobles, i per on passejaven les persones normalment. La tomba cristiana és la de la dreta, ja que es veu clarament que hi ha una creu, símbol de la cristiandat. En canvi, la de la esquerra hi ha una calavera.
Busqueu la imatge i enllaceu-la.
http://barcelonajewels.com/IMAGES_9/img_bimage3.jpg
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
Saturnina
– ¿A qué edad murió?
36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
En nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
El difunt és el seu pare
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
En nominatiu.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
En nominatiu
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
Els pares al fill. Hi ha una relació entre pares i fills.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
És l’Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
A la seva germana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
El gall.
No us perdeu Tot llegint epígrafs funeraris: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/12/13/llegint-epigrafs-funeraris/
Salve:DUn video molt interessant, els sepulcres romans tenien molt a dir, malgrat no és un tema que sigui molt agradable. La tomba cristiana és la que hi ha a la dreta, crec jo, ja que hi ha una creu, que és la representant d’aquesta religió.Vale!
És un video molt interessant,he après coses que no sabia.
Un mausoleu del segle I http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/01/catalunya/1330639020_299848.html
http://herederosdelaatlantida.wordpress.com/2012/03/17/lapidas-funerarias-romanas-on-line-2/
Voleu fer la vostra làpida, doncs cliqueu aquí.
SALVEEEEEEEE!!!
Aquest vídeo m’ha semblat interessant perquè no sabia coses com ara que els romans ficaven els cementiris a l’entrada i sortida de les ciutats i dels pobles, i per on passejaven les persones normalment. La tomba cristiana és la de la dreta, ja que es veu clarament que hi ha una creu, símbol de la cristiandat. En canvi, la de la esquerra hi ha una calavera.
VALEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE 🙂
salve!
molt interessant l’artícle.No sabia que als sepulcres romans s’hi posés u na invocació als deus i com estaven situades les tombes abans a i com han canviat les coses fins ara .
Salve!
Aquest video està molt bé, representa molt bé com ha evolucionat Barcino al llarg dels segles.
La tomba cristiana és la de la dreta, ho sabem per què podem veure la creu.
vale!
Salve!
Aquí deixo les meves respostes.
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
Saturnina
– ¿A qué edad murió?
36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
En nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
El difunt és el seu pare
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
En nominatiu.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
En nominatiu
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
Els pares al fill. Hi ha una relació entre pares i fills.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
És l’Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
A la seva germana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
El gall.
Vale!
La veritat és que m’assemblat molt estrany tot, ja que Madrid està molt canviada i en aquest video t’imagines tantes coses, caminant,veient com si tot fossi real..!
La via sepurcral la Vila de Madrid correspon a un via secundaria que comunicava la colònia de Barcino amb l’actual zona de Sarrià. La via arribava a la porta sud del card maximus, a banda i banda de la via es localitzen els diferents monuments funeraris, llaures, deixants i sobre tots cupas, uns monuments semicirculars que recorden al tonel de fusta. La zona funerària va estar en ús entre els segles I-II, amb el pas del temps i les deposicions constants de riera la zona quedo totalment colmatada, la qual cosa va ocasionar la seva preservació.
La veritat és que no he volgut fer els preguntes, ja que els meus companys en escrit les preguntes.I he volgut explicarmon estava ubicada i d’altres coses.
Aquí està la meva traducció de “La història de la casa encantada”:
Hi havia a Atenes una casa gran i espaiosa. A la nit va aperèixer un fantasma; portava les mans encadenades i les sacsejava. La casa estava desserta. Ve a Atenes el filòsof “Athenodorus”, llegeix el cartell i lloga la casa. A la nit el filòsof escolta el so d’una fera. Ell no aixeca els ulls, no deixa l’estil, però es dóna ànims. El seu fantasma ve i li fa una senyal.
“Athenodorus” encén el llum i marxa per darrere. Després va al pati, de sobte el fantasma desapareix. El filòsof possa herbes en el lloc i fa una senyal.
Al dia següent, “Athenodorus” ordena excavar en el lloc i cremar els ossos i les cadenes. El ossos van ser col·locats al sepulcre. Darrere de la casa no hi havia fantasma.
Chaima, la plaça de la vila de Madrid es troba a Barcelona!
Laia Sánchez, per què fas el comentari en castellà? Quina és la inscripció funerària que comentes? T’has oblidat l’enllaç?
Salve!
Jo he fet la traducció de la història de la casa encantada en llatí:
– Hi havia a Atenes una casa gran i espaiosa. A la nit va aparèixer un fantasma; portava les mans encadenades i les sacsejava. La casa estava desserta. Ve a Atenes el filòsof “Athenodorus” llegeix el cartell i lloga la casa. A la nit el filòsof escolta el so d’una fera. Ell no aixeca els ulls, no deixa l’estil, però es dóna ànims. El seu fantasma ve i li fa una senyal.
“Athenodorus” encén el llum i marxa per darrere. Després va al pati, de sobte el fantasma desapareix. El filòsof possa herbes en el lloc i fa una senyal.
Al dia següent, “Athenodorus” ordena excavar en el lloc i cremar els ossos i les cadenes. Els ossos van ser col·locats al sepulcre. Darrere de la casa no hi havia fantasma.
Salve!
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
– ¿A qué edad murió?
·36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
http://elepigrafista.blogspot.com.es/2012/07/amor-de-madre.html
Salve!
Aquest video l’he trobat molt interessant, perquè he après coses sobre els sepulres romans que no sabia.
Què has après, Sheila?
Salve!
He après que els romans enterraven als morts, al voltant del camí que portava a la ciutat, i que en cada un hi ficaven una inscripció.
Salve!!
Molt interessant aquest article sobre els sepulcres romans. No savia que els romans enterraven als morts d’aquesta manera i lo de la inscripció. Està molt bé:)
Salve!
Inscripció llatina:
A la primera línia hi ha les sigles D.M.S, que volen dir “Diis Manibus Sacrum” (consagrats als déus mans). A la segona línia posa el nom de la persona morta. A la tercera i la quarta línia diu “ANNORUM XXX”, que vol dir que la persona tenia 30 anys quan va morir. A la última línia hi ha dos grups de sigles: H.S.E, que vol dir “Hic Situs Est” (aqui està enterrat) i S.T.T.L., que vol dir “Sit Tibi Terra Levis” (que la terra sigui lleugera), que seria com dir que descansi en pau.
Sheila, ens podries enllaçar la fotografia de la làpida?
http://herederosdelaatlantida.files.wordpress.com/2012/03/lc3a1pida1.jpg
Salve Lida!!!!
La Clàudia i jo hem fet una làpida (inventada) l’any passat vem estudiar una mica el tema dels ritus funeraris antics, per tant vem repassar les làpides i mirant mirant ens ha sorgit les ganes de fer una mena de làpida.
De la qual farem un article per que la pugueu veure tots.
Així m’agrada, noies! L’esperem amb candeletes!
SALVETE!!!
Em sembla molt interessant que fasin videos així perquè ens fan veure i que ens a adonem de com ha cambiat tot, i ens adonem de que des de llavors hem fet una evolució molt gran. M’agrada molt veure aquest tipus de videos.
VALETE:D
La importància del monument epigràfic com a font de coneixement: http://vimeo.com/channels/portugalromanotv/53757990