

Narracions de mites clàssics (ISBN: 9788430762446) és una adaptació en clau actual de les Metamorfosis d’Ovidi, publicat en català i en castellà a Biblioteca Teide. Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi sinó que es divideixen en tres apartats, preservant, però, l’ordre ovidià: animals, plantes i pedres. El resultat és un llibre que no sols permet la lectura lineal, sinó que es pot començar per on un vulgui i alterar l’ordre de les narracions, i de les parts.
En els mites ovidians trobem l’essència de l’ésser humà: d’aquí la seva atemporalitat i vigència en tots els temps, fins i tot en uns moments tan convulsos i mancats de valors, com els actuals.Tot el que ens explica Ovidi a les Metamorfosis és molt bell i suggeridor, tot i que no sigui científic; i a nosaltres ens agrada moltíssim, tot i saber que no és veritat.
Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom d’animals, de plantes, de minerals, d’estels, de mars, d’illes, de sentiments, de complexos, d’antropònims, etc. El nostre continent i la moneda que portem a les butxaques reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro. El mar d’Icària i la Nova Icària, a la vila olímpica de Barcelona, prenen el nom d’Ícar, el fill de Dèdal.
Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…
En els mites trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias o Ceneu) o el primer ésser volador (Dèdal i Ícar); la igualtat d’homes i dones pel que fa al naixement (pedres); l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…
A classe de literatura, de llatí, d’història d’art…, a les PAU o quan vagis als museus, en les pintures i escultures mitològiques, fes memòria dels mites ovidians. Si esdevens un/a artista, un/a publicista, un/a compositor/a … recorda’t d’Ovidi, et farà el camí més planer. Et desitjo que tinguis una bona travessia pel mar de la mitologia, acompanyat de l’extraordinari Ovidi.
(N’han parlat a la revista Auriga núm. 50, pàg. 32, Fernando Lillo en el seu blog i Dolors Clota, entre d’altres, a L’illa de Ter: Estiuejant.)
Vid. Blogs Metamorfosejats i El vol de Cenis
ISBN: 9788430762446 (català)
ISBN: 9788430760800 (castellà)

Me n’alegro molt, Ana Mª!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Quae metamorphoses sunt?
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Faune, libidinós i trapella, al Museu de Badalona
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Metamorfosejats!
Fernando Lillo també recomana Narracions de mites clàssics al seu article publicat a Thamyris (2013) ENSEÑAR LITERATURA LATINA EN LA ESO Y EL BACHILLERATO: REFLEXIONES Y SUGERENCIAS PRÁCTICAS
Pingback: El mite d’Acetes més proper que mai | Aracne fila i fila
Pingback: El mite d’Andròmeda a “Downton Abbey” | Aracne fila i fila
Pingback: L’origen mitològic de les plantes | El fil del mite grec
Pingback: Referents clàssics a Philomena | La cinta de Νίκη
Pingback: “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.” | Aracne fila i fila
Pingback: Els mites en vinyetes | Aracne fila i fila
Pingback: Narcís en “L’elogi de l’aigua” d’Eduardo Chillida | Itinerant la Barcelona més clàssica
Pingback: Recreació de mites clàssics: Aracne | Aracne fila i fila
Pingback: Narcís, un titella en mans del destí | Aracne fila i fila
Pingback: Entrevista a Pan, l’únic i inigualable déu dels pastors | Aracne fila i fila
Pingback: I.II La música en la mitologia | Siringa, la música de l'Antiga Grècia
Pingback: Ecce pictura XV. Quae fabula est? | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Continuem llegint… | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Per què els corbs són negres? Per què és l’òliba l’acompanyant de Minerva? | El fil del mite grec
Pingback: Los tiempos no han cambiado per Liana Francescha | El fil del mite grec
Pingback: Recreació: Les pièrides | Aracne fila i fila
Pingback: Polifem, gegant enamorat | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Poden, els animals, tenir sentiments humans? | El fil del mite grec
Pingback: El mite del mites | El fil del mite grec
Pingback: Els Camperols de Lícia | El fil del mite grec
Pingback: Endevina, endevineta de Narracions de mites clàssics II | El fil del mite grec
Pingback: Apolo y Dafne per Liana Franchesca | El fil del mite grec
Pingback: Kahoot II part de Narracions de mites clàssics | El fil del mite grec
Pingback: Metamorfosejats ! | El fil del mite grec
Pingback: A quin mite correspon aquest arbre? | El fil del mite grec
Pingback: Arriba la primavera: A quin mite correspon aquesta flor? | El fil del mite grec
Pingback: Orfeu i les Mènades | Aracne fila i fila
Pingback: Thinglink de mites vegetals | El fil del mite grec
Pingback: Ara va de flors! | El fil del mite grec
Pingback: Dríope i Lotis | El fil del mite grec
Pingback: Quin és el secret de Mides? | El fil del mite grec
Pingback: Els nostres cognoms d’origen vegetal | L'univers clàssic dels nostres mots
Pingback: Syrinx | El fil del mite grec
Pingback: Aracne fila in aeternum | El fil del mite grec