En Xavi ens ha fet amb canyes aquesta siringa o flauta de Pan que la Valèria ens ha fotografiat:
Recordeu el mite de Siringa? L’he llegit a la segona part de Narracions de mites clàssics? Després de llegir i comentar el poema Syrinx del poeta Rubén Darío, coneixeu més pervivència d’aquest mite?
Syrinx
¡Syrinx, divina Syrinx! Buscar quiero la leve
Caña que corresponda a tus labios esquivos;
Haré de ella mi flauta e inventaré motivos
Que extasiarán de amor a los cisnes de nieve.
Al canto mío el tiempo parecerá más breve;
Como Pan en el campo haré danzar los chivos;
Como Orfeo tendré los leones cautivos,
Y moveré el imperio de Amor que todo mueve.
Y todo será, Syrinx, por la virtud secreta
Que en la fibra sutil de la caña coloca
Con la pasión del dios el sueño del poeta;
Porque si de la flauta la boca mía toca
El sonoro carrizo, su misterio interpreta
Y la armonía nace del beso de tu boca.
Rubén Darío
Retroenllaç: Syrinx | El fil del mite grec | Cultura Cl&aacu...
La flauta de Pan d’en Xavi sona d’allò millor! Quina delícia! Us recordo també la flauta de Pan de la Marina i us recomano, a més de la pervivència arreu de Siringa, de seguir fent recerca de referents clàssics en la poesia de Rubén Darío!
Retroenllaç: Syrinx | TABELLAE MAGISTRI | Scoop.it
Salve!
Bon apunt
El mite de Siringa tracta de Siringa que era una ninfa d’Arcàdia que agradava de caçar amb un arc de banya, pertany a narracions dels mites clàssics, no me le llegit encara.
El déu Pan la va trobar un dia quan baixava de la muntanya Liceu , es va enamorar d’ella i va començar a perseguir fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó . Allà , acorralada , va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes , qui, commogudes , la van convertir en un canyar.
Quan Pa va arribar només va poder abraçar les canyes bressolades pel vent , i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles . Així va inventar la siringa, que en espanyol és més coneguda com zampoña.
Salve!
En classe de llatí ja havíem comentat un parell de vegades el mite de Syringa, i també ho vam llegir a la segona part de narracions de mites clàssics. Crec que és un mite bastant semblant a molts altres de la mitologia grega, on hi ha un déu que persegueix una nimfa aquesta acaba convertint-se en un arbre o un papir per evitar que aquest la violi.
Crec que si que hi ha bastant pervivència d’aquest mite, ja que hi ha un instrument (el que suposadament va formar Pan amb el papir en què s’havia convertit Siringa) que encara es toca i que porta el seu nom.
Vale!
Salve!
La Syrinx es una flauta feta a mà no és molt difícil ja que jo vaig fer una amb el meu avi al Marroc.
Salve,
Un mite molt interessant. L’acabo de traduïr ara mateix del llatí i la veritat és que no el coneixia, només l’havia sentit esmentar algun cop en no sé quin moment. Com la gran majoria de mites, expllica l’origen d’alguna cosa, en aquest cas el de la flauta anomenada siringa. És bastant tòpic, doncs, com d’altres, l’origen ve d’un intent de violació per part d’un déu i la transformació de la víctima en algun objecte, pot ser un arbre, animal o, en aquest cas, un papir.
Vale!
Salve!
El mite de Siringa tracta l’història de la ninfa Siringa, la qual vivia a l’Arcàdia i la qual era molt bella i desitjada. Ella, però, desitjava ser verge i es va consagrar a la deesa Diana.
El deu Pan la troba a la muntanya Liceu i s’enamora bojament d’ella. Acte seguit la persegueix fins que la nimfa arriba al riu Ladó, on queda acorralada. A continuació demana a les seves amigues ninfes que l’ajudin i aquestes la converteixen en un canyar.
Quan Pan aconsegueix arribar fins a ella l’intenta agafar, però només es troba amb un munt de canyes. La remor d’aquestes produï un soroll que agradà a Pan i aquest crea un instrument musical juntant unes quantes canyes i l’anomenà Siringa.
Siringa (en grec antic Σύριγξ Syrinx) era una nimfa d’Arcàdia que li agradava caçar amb un arc de banya.
Un dia el déu Pan la va trobar quan baixava de la muntanya Liceu, es va enamorar i la va perseguir fins que ella es va llençar al riu Ladó.
Va demanar ajuda a les seves companyes nimfes i aquestes la van convertir en un canyar.
Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes bressolades pel vent, i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així
Ell va inventar la siringa.
Salvee!!
Molt bon apunt.
Aquest poema el vam fer l’any passat a classe però encara no coneixia el mite i avui després de fer la traducció d’aquest mite a classe i llegir aquest apunt el poema té més sentit.
Pan és una divinitat menor, déu dels pastors i els ramats.
Se li representa com un geni meitat home meitat animal. La seva cara barbuda té una expressió d’astúcia bestial, plena d’arrugues i el seu mentó és molt sortint. Té dues banyes al front, el cos pelut i els membres inferiors són els d’un boc, peus amb peülles i les potes fortes i nervioses.
En els boscos de l’Arcàdia, portava una vida tranquil·la i agradable. Fins a l’arribada del migdia cuidava dels seus ramats, els seus animals i els seus ruscs. Llavors es posava a dormir sota l’ombra d’un arbre o la frescor d’una font. A les tardes, s’amagava entre la vegetació per espiar a les nimfes, o les perseguia aprofitant la seva extraordinària capacitat per córrer i saltar pels penyals.
Malgrat que el seu aspecte semi-animal, Pan va ser un reeixit seductor de nimfes. Entre les seves víctimes es van explicar Eco (la futura enamorada de Narcís), Eufema (la dida de les Muses) i Selene, a la qual engany disfressant amb una pell de cabra i convidant després que muntés en la seva gropa.
Siringa era una nimfa de l’Arcàdia que desdenyava a tots faunes, sàtirs i silens i del qual el déu Pan es va enamorar i la va perseguir fins que la nimfa va demanar ajuda a les altres nimfes, qui commogudes, la van convertir en un canyar.
Vale!!!
Salve!
Acabem de realitzar la traducció d’aquest mite i m’ha semblat molt interessant però alhora una mica pertorbador.
Per una altra banda el poema de Rubén Dario em sembla molt bonic. Molt bon apunt.
Molt bon article!
Acabo de fer la traducció d’aquest mite i és un text que m’ha agradat molt.
El poema és molt maco, bona elecció.
Bonum diem!
Molt bon mite, la veritat és que no el coneixia, però després de realitzar la traducció i llegir-lo bé m’ha semblat molt curiós i interessant.
Vale!!
Salve!
Acabem de fer la traducció per així entendre més aquest mite, tot i que la Lida ja ens ha comentat aspectes d’aquest mite diferents cops a classe.
Pan és una divinitat menor, déu dels pastors i els ramats.
Se li representa com un geni meitat home meitat animal.
Molt maco el poema:)
Salve!
El mite de Siringa i Pan, tracta com en sàtir Pan, una mica desagradable, persegueix a la nimfa Syringa perquè està enamorada d’ella. Syringa, presa pel pànic, escapa d’ell i es llença al riu, seguidament demana ajuda a les seves germanes nimfes i la transformen en un jonc. Amb aquest jonc, Pan en va fer una flauta i la va anomenar Syringa.
El poema és súper maco, molts autors sempre en fan recreacions d’antics mites grecs i és una cosa que em fascina.
He xafardejat per internet i he trobat que hi ha molts quadres que representen aquest mite amb claredat, una imatge val que més que mil paraules!
Salve!
Quin treball més bo!
La flauta està ben feta pel que es veu. Pan és el déu dels pastors i els ramats.
El mite de Siringa tracta l’història de la ninfa Siringa, la qual vivia a l’Arcàdia i la qual era molt bella i desitjada. El deu Pan la troba a la muntanya Liceu i s’enamora bojament d’ella. Acte seguit la persegueix fins que la nimfa arriba al riu Ladó, on queda acorralada. A continuació demana a les seves amigues ninfes que l’ajudin i aquestes la converteixen en un canyar.
Quan Pan aconsegueix arribar fins a ella l’intenta agafar, però només es troba amb un munt de canyes. La remor d’aquestes produeix un soroll que agradà a Pan i aquest crea un instrument musical juntant unes quantes canyes i l’anomenà Siringa.
Salve!
Ha quedat molt bonica la flauta!
Just acabo d’acabar la traducció de Pan i Syringa i l’he trobat interessant, tot i que el mite en sí és una mica perturbador. He buscat una imatge de Pan i ara entec per què Syringa fugia d’ell!
Salve!
Felicitats pel treball tan bonic que ha fet Xavi! M’ha semblat un apunt molt bo i curiós. Ara mateix he acabat la traducció de Pan et Syringa i la veritat es que m’ha agradat molt, però m’ha costat una mica d’entendre’l. He anat buscant informació i ja m’encaixen moltes coses d’aquest mite.
Salve!
Felicitats Xavi pel teu invent !
Acabem de treballar el mite de Siringa a classe, realment no el coneixia. Ens parla sobre una nimfa d’Arcàdia que va ser trobada pel déu Pan i es va enamorar d’ella. La nimfa, estimava a les dones i va fugir d’ell, fins que es va llençar al riu Lidó. Allà, les seves altres companyes la van convertir en un canyar.
Pan quan la va veure, va abraçar les canyes bressolades pel vent que feien una música que li va agradar molt. Així, va decidir construir un nou instrument musical amb les set canyes.
M’he quedat sorpresa perquè és el primer cop que he trobat un cert lesbianisme en un mite. També perquè no sabia que un instrument conegut avui en dia, ja es trobes a la mitologia.
Salvete!
Bona feina Xavi! T’ha quedat molt xulo.
La setmana passada vam estar fent una traducció a classe del mite de Pan. Pan era un déu sensual , que es passava el dia perseguint les nimfes pels boscos i que va tenir una enorme descendència amb elles. No només les nimfes van ser víctimes dels seus capricis , sinó que també va seduir a Selene , la deessa de la Lluna, disfressant-se de xai. La nimfa Siringe, una fanàtica seguidora de la virginal. I moltes més.
A més a més, també era el déu dels pastors i dels ramats; era especialment respectat a Arcàdia, tot i no tenir-hi grans santuaris. Pan és el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina. També és el déu salvatge, el déu dels boscos i dels llocs naturals on els humans no hi han actuat.
Un fet molt curiós que he trobat és que els habitants d’Arcàdia tenien una creença segons la qual quan una persona feia la migdiada no se la podia despertar perquè d’aquesta manera s’interrompia el somni al déu Pan.
La història és la següent: el déu Pan la va trobar un dia quan baixava del mont Liceu, es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa Syringa ( una nàiade d’Arcàdia filla del Ladó a qui li agradava caçar amb arc) es va llançar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui, commogudes, la van convertir en un canyar. Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes gronxades pel vent i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. I és així com va crear la siringa.
Salve!
Acabem d’entregar la traducció d’una part del mite del déu Pan. Fins que no ens va tocar fer aquesta tasca no sabia el mite exacte, sí que havia sentit a la Lida parlar-ne algun cop per classe però mai havíem tractat el mite sencer com ho hem fet ara.
Igual que a molts altres mites clàssics, un déu s’enamora perdudament d’una nimfa, però aquest amor no li és correspost. En aquest cas la nimfa és ajudada i convertida en un canyar per les seves amigues, això l’ajudà a què el deu Pan no l’atrapés i se’n apropiés d’ella.
El primer que he trobat en cercar el nom de ”Syringa” al Google ha sigut les liles, un gènere botànic que té més de 20 espècies. Aquest nom deriva de syrinx, que és un tub o pipa, fen referència a l’espai vuit de moltes canyes d’algunes espècies. Ara que ho penso, si que hi té molt de sentit amb el mite de Syringa.
Salvete!!
Felicitats, Xavi, per aquesta magnífica flauta i per voler compartir-lo al bloc.
El mite al qual es refereix el poeta en el poema anterior, tracta de Siringa i Pan. Siringa era una nimfa que li agradava anar de cacera amb un arc de banya. Aquest mite explica com el déu Pan la va trobar un dia baixant de la muntanya Liceu. Pan, va enamorar-se d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa, angoixada, es va llançar al riu Ladó. Espantada, va demanar ajuda a les seves germanes, les nimfes, les quals la van convertir en un canyar. Pan, en arribar, només va poder abraçar les canyes bressolades pel vent, i la sensació que li produïen li van agradar tant; que va decidir construir un nou instrument, la siringa. En castellà, aquesta, és coneguda com a “zampoña”.
Havia sentit parlar del mite en alguna classe de la Lida, però després de fer aquest comentari i llegir-la en el llibre de Narracions de mites clàssics; ja m’ha quedat clar. M’agrada bastant saber l’origen de coses tan simples com per exemple de la flauta de Pan.
Salve!
Primerament, felicitar tan al creador de la flauta com a la fotògrafa! Heu fet un gran treball! Ja havia llegit el mite de Siringa a la segona part de Narracions de mites clàssics, i la veritat es que fou un dels mites que més em va agradar, tot i el gran assetjament sexual que Siringa pateix.
Podem trobar la pervivència del mot “Siringa” en la botànica, on s’utilitza per a denominar un arbre originari de l’Amazones del qual es pot extreure goma elàstica per a fabricar cautxú. A més a més, aquet mite ha sigut molt utilitzant en l’art, on s’han fet representacions escultòriques i pictòriques.
Salvete!
El mite de Syringa, tracta sobre una nimfa molt bella que vivia a Arcàdia. D’aquesta estaven enamorats déus i sàtirs, però ella de deesses i de Diana a qui li dóna el seu amor.
Pan que estava per allà, s’enamora immediatament d’ella, però ella fuig corrent pels boscos i acaba davant una costa, per on s’apropava una onada que l’arrossega impedint-li marxar.
Aquesta demana a les altres nimfes que la converteixin en canyes i així fan.
Pan l’agafa i volent tenir-la per sempre amb ell, l’uneix i crea la flauta Syrinx.
Felicitats Xavi per aquesta obra d’art!
Bonum Diem!!
En la mitologia grega, Siringa , en grec Σΰριγξ era una nàiade d’Arcàdia, filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc.
El déu Pan la va trobar un dia quan baixava del mont Liceu, es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui la van convertir en un canyar.
Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes gronxades pel vent i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va crear la siringa i és anomenada així en record de la ninfa.
Amb l’ajut d’aquest apunt també hem pogut completar millor la tasca de traducció de Siringa.
Gràcies!
Salvete!!
Primer de tot felicitar al Xavier per la bonica flauta, deu haver portat moltíssim treball, i les fotos estan molt bé, molt nítides.
Per poder traduir penso que és necessari conèixer el mite o almenys haver sentit parlar d’ell, i per acabar de traduir el petit tros vaig haver de llegir-me el mite un altre cop, ja que amb un cop que va ser llegint-me la segona part de narracions de mites clàssics, perquè el text comporta un grau de dificultat.
El mite explica com Siringa, que era una nimfa de l’Arcàdia, un dia va ser perseguida per Pan, va fugir horroritzada i va tractar d’amagar-se entre la vegetació de l’aigua del riu Ladó. Per salvar-la del sàtir, Ladó va convertir a la nimfa en joncs de cànem, Pa la busca desesperadament però només escolta l’agradable so que produeixen els joncs en ser moguts pel vent. Sorprès va tallar una de les canyes, la va trossejar i uneix les seves parts amb cera, construint així un instrument musical: la Siringa o Flauta de Pan.
Em va sorprendre moltissim l’assetjament (que es podria dir que és un intent de violació) que es narra en aquest mite. Buscant com era Pan per fermen una idea he trobat això:
Bonum diem!
Molt bon mite, la veritat és que no el coneixia, però després de realitzar la traducció i llegir-lo bé m’ha semblat molt pero molt interesan m’agradat llegirlo
El treball esta molt ben fet! M’ha semblat un apunt molt bo i curiós. La veritat es que m’ha agradat molt, però m’ha costat una mica d’entendre’l.
felicitats xavi molt ven fet, jo vaig fer una quan era petit, la flauta de pa sona molt agradable.
Bonum Diem!!
En la mitologia grega, Siringa , en grec Σΰριγξ era una nàiade d’Arcàdia, filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc.
El déu Pan la va trobar un dia quan baixava del mont Liceu, es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui la van convertir en un canyar.
Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes gronxades pel vent i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va crear la siringa i és anomenada així en record de la ninfa.
Amb l’ajut d’aquest apunt també hem pogut completar millor la tasca de traducció de Siringa.
Gràcies!
El poema representa molt bé els sentiments del déu Pa.
En el primer enllaç que he deixat explica el mite i apareixen algunes imatges.
https://elpincelconlienzo.wordpress.com/2013/05/10/el-mito-de-pan-y-siringa/
En el segon és una cançó amb la Siringa.
https://www.youtube.com/watch?v=8kQZHYbZkLs
Finalment el tercer enllaç és un vídeo en el qual s’explica el mite detalladament.
https://www.youtube.com/watch?v=2MiLF9ZIUJw
Bonum Diem!!
La flauta esta molt bé feta ,et felicito Xavier
Salve.
Molt bonica la flauta de Pan, sona molt suau i molt bé. També em sembla molt bonic el poema jo crec que molt bonic aquest treball i molt bona recerca.