El que Hipòcrates, pare de la medicina, ens ensenya és que la recerca d’un bon aliment ha estat sempre la lluita per a la supervivència de l’ésser viu perquè per poder sobreviure correctament, el nostre cos necessita PH per tenir una vida saludable. També ens diu que l’aliment és la nostra medicina, ja que un bon aliment és la cura de moltes malalties.

Per a Hipòcrates la malaltia no era un càstig infligit pels déus, sinó la conseqüència de factors ambientals, la dieta i els hàbits de la vida. Les persones que són naturalment molt grasses tendeixen a morir abans que aquells que són molt primes:

οἱ παχέες σφόδρα κατὰ φύσιν, ταχυθάνατοι γίνονται μᾶλλον τῶν ἰσχνῶν (Aforismes. Part II, epígraf 44)

Menjar bé era bellesa i salut pel nostre metge de l’antiga Grècia, ell aconsellava que els aliments fossin la nostra medicina i per aconseguir-ho només cal menjar bons aliments.

Aquesta reflexió d’Hipòcrates ens fa pensar que per tenir una vida sana i per sobreviure molts anys més, hem de mantenir una dieta adequada i variada amb aliments que sobretot continguin gran quantitat de vitamines, ja que aquestes són imprescindibles per al funcionament correcte del cervell, per donar-nos forces per anar cap endavant, …

Justament els aliments que componen una bona dieta alimentària provenen  de l’antiga Grècia i formen la tríada mediterrània: el blat, l’oli d’oliva i el vi.

Tot aliment que és bo en si mateix és la nostra medicina, ja que com bé diu Hipòcrates l’elecció del teu aliment serà la cura de la teva malaltia, és a dir, el medicament que tries i creguis que és el correcte serà el que t’ajudarà a sobreviure.

Hipòcrates

“Beure vi a l’antiga Grècia”

El vi gairebé sempre era barrejat amb aigua, ja que beure vi sense barrejar era considerat un costum dels bàrbars. Zaleuc, un  legislador dels locris epizefiris, diu que a Lòcrida condemnaven a mort tot aquell que bevia el vi sense aigua, excepte si ho manava un metge.

En alguna de les escenes de la mitologia grega poden veure la importància que tenien els grecs pel vi, com per exemple quan Dionís es transforma en un penjoll de raïms per a seduir Erígona.

“Gronxador” de Charles Courtney Curran (1861-1942)

Aquests costums d’aigualir el vi, va començar a realitzar-se a l’antiga Grècia. Només s’emprava pur als rituals o a les celebracions religioses.

Aquesta barreja era molt variable, però sempre havia d’haver-hi més aigua que vi. Es podia barrejar amb aigua freda o calenta; la freda era la que s’utilitzava més, alguna vegada s’afegia mel o alguna espècie, la calenta era molt menys comú utilitzar-la.

Beure vi a l’antiga Grècia

Si bé Hipòcrates va dir que “Beure molt de vi cura la fam” (en grec, λιμὸν θώρηξις λύει Aforismes. Part II, epígraf 21), més aviat aconsellava un consum moderat de vi ja que “Tot excés és contrari a la natura” (en grec καὶ πᾶν τὸ πολὺ τῇ φύσει πολέμιον Aforismes. Part II, epígraf 51).

El pensament d’Hipòcrates que l’aliment sigui la teva medicina inspira encara programes de ràdio, llibres… per tal de divulgar la dieta sana per no emmalaltir.