Tag Archives: recitar

MIRO, LLEGEIXO, JUGO I RECITO POESIA

Els llibres de poemes també són per mirar, tocar, construir.  I aquest amaga un munt de sorpreses.

El llibre Al carrer del mar l’ha escrit en Joan Barrets i l’ha il.lustrat la Mar Borrajo i és de Piscina un petit oceà i de Genovesa narratives teatrals.

Al carrer del mar s’expliquen set-centes trenta històries a l’any;dues per dia. sempre les mateixes 730 històries, però mai són iguals.

A mi ja em venen ganes de mirar-lo i llegir-lo!

MÉS I MÉS POESIA

Un dels valors imprescindibles per apropar la poesia a l’escola és disposar d’un bon fons bibliogràfic. Per això us convido a engruixir les lleixes de la biblioteca de l’aula i de l’escola  amb llibres de poesia d’autors diversos: Miquel Martí  i Pol, Joan Maragall, Pere Quart, Mercè Rodoreda, Lola Casas, Miquel Desclot, Marià Manent, Maria Dolors Pallicer, Olga Xirinacs… i tants i tants d’altres, que tenen autèntics tresors que podeu llegir i recitar amb els vostres alumnes.

A vegades potser només pel plaer d’escoltar la música dels versos, a vegades per escoltar, imaginar i dibuixar, altres per recitar junts… A la pàgina POEMES del bloc hi trobareu moltes propostes per inspirar-vos..

Per anar ampliant bibliografia, avui us recomano la col.lecció vagó de versos de l’editorial Andana,  amb poemes d’autors i autores diversos: Maria Mercè Marçal, Maria Dolors Pellicer, Pep Molist, Vicent Andrés Estellés…

Bona lectura! Bona poesia!

 

DIES DE FESTES MAJORS

Foto: Rosa Serra i Sala

Durant tot l’estiu molts pobles i ciutats del país celebren la seva festa major. Unes festes on, en moltes ocasions, el foc hi té un paper primordial. Castells de foc i correfocs es succeeixen a les nits de festa pintant de colors els cels i amarant l’aire d’olors i espetecs.

La Rosa Serra i Sala ens regala un poema que ho resumeix. Amb quatre paraules confegeix un poema ple de força sonora i visual.

Aquí us el deixo perquè hi pugueu jugar amb els vostres alumnes, fills, nets, nebots… Reciteu-lo, imiteu els correfocs o els castells de foc, descobriu com els sons poden representar l’escena que s’ha imaginat l’autora,…

Bona festa major!

 

Correfocs_Poema Rosa Serra by Montserrat on Scribd

TE CUENTO UN POEMA

Il.lustració de Jane Newland

Pares i mares! us animo a passar una estona divertida llegint i recitant el poema Algas y algos de la poetessa Mar Benegas. El poema el trobareu al seu proper llibre que sortirà a la tardor “Fresas y limones (poemas con mucho gusto)”. Una proposta per fer a peu de platja, entre banyada i banyada 🙂

Gràcies Mar Benegas per aquest regal tan refrescant!

 

Algas y Algos_Mar Benegas by Montserrat on Scribd

LA BOLSA DE PLÁSTICO DE KARMELO C. IRIBARREN. L’ART DE CONVERTIR UN ELEMENT PROSAIC EN POESIA

Aquesta és la història d’una bossa de plàstic que voldria ser un núvol. Art en majúscules, text que converteix l’element més prosaic en poesia. El poema va ser llegit a la sessió del passat 24 de gener a la Biblioteca Carles Rahola de Girona en el marc del seminari de biblioteques escolar. En Felipe Munita ens va fer gaudir amb aquest i molts altres poemes. Si voleu tornar-lo a sentir el trobareu a la IV Jornada Literatura i Educació : Llegim, sentim, fem poesia a l’aula el proper dissabte 16 de febrer.

Versos d’una sola paraula que conviden a pensar i a fer silencis.

Poema Para Leer y Pensar_bo… by on Scribd

TIRALLONGA DE MONOSÍL.LABS DE PERE QUART

Amb aquest magnífic poema de Pere Quart us de desitjo un bon any 2019.

Si voleu, podeu acompanyar la lectura del poema amb la versió musicada que en fan la Lídia Pujol i la Rosa Pou.

Espero poder continuar estar en contacte virtual amb tots vosaltres a través d’aquest blog.

Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Publicat originalment a Circumstàncies (1968)

LLEGIR I RECITAR POEMES

Aquesta setmana m’he fet dos regals.

Una petita joia que he sumat a la meva biblioteca poètica: el llibre “44 poemas para leer con niños” de Mar Benega. El llibre ofereix una selecció de poemes molt interessant. El niño mudo, de Federico García Lorca; Érase un hombre a una nariz pegado, de Francisco de Quevedo; Canción del pirata, de José de Espronceda; Adiós, d’ Idea  Vilariño; Quiero la risa, de Juan Kruz Igerabide…

A part del recull de poemes, hi ha dues coses que m’agraden molt d’aquest llibre: una és que al final de cada pàgina hi ha una frase que proposa al lector adult, diferents maneres d’establir sinergies entre ell i la resta de lectors amb qui comparteix aquell moment, per tant, de manera implícita , fa un plantejament de lectura compartida on l’oralitat , la lectura en veu alta o la recitació, hi tenen un paper fonamental.  L’altre element que m’agrada especialment és el magnífic decàleg que trobareu a la part inicial del llibre que us ajudarà a descobrir què és el que no heu de fer a l’hora de  llegir i recitar poemes. Una manera de “desaprendre” es mals hàbits que, a voltes, s’associen a la poesia.

https://www.marbenegas.es/presentacion-44-poemas-para-leer-con/

De la mateixa autora, i per completar el lot, un llibre per cuinar poesia, A juego lento. Taller de poesia. Amb un índex suggerent convida a entrar a la cuina de la poesia: este libro y tu, para ser poeta, juegos de poetas, cosas y casas de poetas, cocina de poeta. Amb nanes, cançons, dadaisme, kaikus… una invitació a descobrir, experimentar i manipular poesia.

AQUESTA REMOR QUE SE SENT

il·lustració de Wouter Tulp

il·lustració de Wouter Tulp

Aquesta remor que se sent

(Miquel Martí i Pol)

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui —diuen— irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

(D’Obra poètica, volum III. Llibres de Mall, 1977)

LES TARDORS DEL BLOC

Il·lustració de Lisa Van Coillie

Il·lustració de Lisa Van Coillie

D’un dia per l’altre, el temps ha canviat com un mitjó. Ja tenim la tardor aquí, sense haver-nos pogut acomiadar de l’estiu.

Aquí teniu les tardors del bloc, un recull de propostes que es centre en l’estació dels colors ocres.