Roselles
No floriu totes a l’hora,
roselles del camp de blat!
Sou tan i tan lluminoses
que em deixeu enlluernat.
Jo vull veure si a la cresta
d’aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.
Les violetes
Han florit les violetes;
són petites, vergonyoses,
no gosen fer gaire olor.
Al costat, els narcisos
elegants i gronxadissos,
presumeixen de blancor.
El proper dimecres 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia.
A Girona, Amics de la UNESCO juntament amb el Voluntariat per la Llengua
i els ST de Cultura ho celebraren el divendres 23, a l’Auditori Josep
Irla i el diumenge 25, amb una passejada literària.
Tots dos dies es llegirà el poema “Quatre paraules” de Narcís Comadira,
escrit expressament per aquesta data, en català i en les diferents llengües a les quals ha estat traduït.
QUATRE PARAULES
Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el són dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món. país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic : si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país , ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
I per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
Narcís Comadira ( gironí)
21 de març de 2012. Dia mundial de la poesia.
El proper dia 30 de gener es celebra el dia de la pau i la no violència.
Penjo un petit recull que vaig fer el curs passat.
Poemes i cançons sobre la pau by Montserrat on Scribd
Tribut de Sorra i Fulles, és un llibre d’Àlex Carmona i Maria Dolça Manubens amb pròleg de Lluís Llach i amb la col·laboració d’en Pep Guardiola.
La presentació del llibre es farà el dimarts 20 de desembre, a la Sala Monestir de Barcelona, a les 19:30h.
El llibre conté una recopilació de catorze poemes de Miquel Martí i Pol.
A continuació, el videoclip de la cançó L’hoste insòlit. Poema de Miquel Martí i Pol musicat pel grup Mokodude
L’home dels nassos té tants nassos com dies té l’any
L’home dels nassos és un personatge mític de les terres catalanes, que, segons Joan Amades, simbolitza l’any.
Només se’l pot veure el trenta-u de desembre, el dia de Sant Silvestre.
Alguns diuen que és un home força atrotinat, que camina encorbat i porta una maleta. Duu un abric molt llarg i vell i es mig cobreix el rostre amb un barret enorme. D’altres comenten que va vestit amb una túnica blanca i una canya de pescar. Però com deuen ser tots els nassos que té? Curt, aixafat o punxegut? Arremangat o aplanat? És un home nassut o amb nas de ganxo? El té gros, petit o llarg? té nas xato, de cigró, de patata o pastanaga. Diuen que qui té el nas llarg, és burleta i descarat…
Expliqueu el personatge de l’home dels nassos i demaneu els nens i nenes que narrin la llegenda, descriguin el personatge o el dibuixin.
També podeu llegir el conte Qui ha vist l’home dels nassos?,
Editoril La Galera (2003)
Aquí us deixo un parell de poemes que parlen d’aquest personatge:
L’Home Dels Nassos by Montserrat on Scribd
Alguns m’heu demanat que torni a penjar el recull de poemes de Nadal que vaig fer l’any passat.
Aquí el teniu.
Recull de Poemes de Nadal by Montserrat on Scribd
Mestra, assessora LIC del Departament d'Educació. M'agrada llegir, escriure i bloguejar. Si t'agrada el bloc, comparteix!