En l’ensenyament de l’oral a l’escola, sobretot si ens referim a alumnat nouvingut, cal tenir presents quatre aspectes:

• L’enfocament metodològic del centre en relació a l’ensenyament de la llengua oral (planificació de l’oral)

• El dol migratori i els aspectes emocionals de l’alumne (estratègies d’intervenció del docent)
• La llengua familiar (com a docents hem de tenir un coneixement mínim del perfil lingüístic dels nostres alumnes)
• Els usos lingüístics (actitud dels nous parlants en relació el català, què es fa des del centre per afavorir el seu ús)

Són aspectes amplis i complexes, que no es poden resumir en poques paraules.

Vuit idees per començar:

• L’ensenyant ha de tenir propòsit deliberat d’ensenyar llengua. No només s’ ha de basar en l’ expressió lliure de l’alumne, sinó que també ha de ser una expressió oral conduïda, dirigida, gestionada. (autors que podeu llegir Uri Ruiz, Manuel Sànchez, M. José del Río, Cassany…)
• Seqüenciar els continguts i planificar en quin moment i en quin grup s’ensenyen, segons el grau de coneixements i habilitats dels nens.
• L’ensenyant ha de planificar i dur a terme activitats encaminades a comprovar si els canvis són estables i generalitzables a situacions noves. L’avaluació.
• Cal determinar quines són les capacitats expressives dels alumnes, a partir de situacions comunicatives (fer una avaluació inicial de quins moments ensenyeu de forma premeditada la llengua oral, per exemple, quan s’explica un conte, la conversa, les rutines d’aula… Veure com es planifica i s’avalua cadascuna d’aquestes situacions comunicatives, des del punt de vista de l’oral)
• Partir dels coneixements previs dels alumnes (saber-los situar en quina etapa d’aprenentatge de la nova llengua estan).
• Partir d’allò que l’envolta, és  a dir, del seu entorn (planificar activitats comunicatives funcionals)
• Els ensenyants són un component fonamental, són interlocutors naturals, igual com ho són els pares, per això, fins a cert punt, quan no tenen intenció d’ensenyar llengua oral ho estan fent pel sol fet d’interaccionar amb els infants. D’aquí que sigui tan important la correcció del llenguatge oral dels ensenyants, ja que actuen com a model.
• L’ensenyant ha de guiar i ajudar. Però també ha de saber retirar el seu ajut de forma progressiva, no ha d’acaparar la paraula i  deixar poques oportunitats als seus alumnes de fer-ne ús.