Aquesta és la història d’una bossa de plàstic que voldria ser un núvol. Art en majúscules, text que converteix l’element més prosaic en poesia. El poema va ser llegit a la sessió del passat 24 de gener a la Biblioteca Carles Rahola de Girona en el marc del seminari de biblioteques escolar. En Felipe Munita ens va fer gaudir amb aquest i molts altres poemes. Si voleu tornar-lo a sentir el trobareu a la IV Jornada Literatura i Educació : Llegim, sentim, fem poesia a l’aula el proper dissabte 16 de febrer.
Versos d’una sola paraula que conviden a pensar i a fer silencis.
Poema Para Leer y Pensar_bo… by on Scribd
Crec que és important citar l’autoria, ja que fou una activitat presentada per Felipe Munita a la conferència sobre poesia al Seminari de biblioteques de Girona i Salt.
Sí, va ser un dels poemes que va citar i llegir. Em va semblar fantàstic i molt interessant fer adonar com a partir d’elements quotidians es pot escriure poesia.
I tant! ara mateix ho incloc al post!
Gràcies per fer-me’n adonar, i gràcies per visitar el bloc.
Salutacions
montserrat