Dilluns 30 d’agost va fer cent anys del naixement d’aquest poeta lleidatà.

La seva obra va ser editada de manera pòstuma primer a Mèxic i després, el 1950 a Catalunya.

L’estil de Màrius Torres és d’una gran sensibilitat literària i és considerat un referent de la poesia catalana del segle XX.

La poesia constituïa per a ell “un mitjà expressiu de la personalitat”.

Un petit poema, preciós i de gran sensibilitat, per poder treballar amb els alumnes, tan de primària com de secundària:

Un arbre

Vius entre l’aire.

De nit vas de la terra

a les estrelles.

Quan seràs mort, encara

faràs créixer una flama.

També us convido a escoltar un dels seus poemes, musicats per Lluís Llach.

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937