Deixant enrere torrons, nadales, dinars en família, el caliu de la llar de foc…, les alumnes de grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albénz hem començat amb moltes ganes d’endinsar-nos de nou en el món clàssic de l’Antiga Grècia. I ho fem amb un repte molt especial, una gimcana sobre el cicle micènic que hem preparat entre totes i del qual esperem que aprofiteu, aprengueu i gaudiu.
Abans de tot, com a escriptora de l’article, m’agradaria fer-vos una breu definició sobre el cicle micènic, tot i que si teniu qualsevol dubte sempre podeu consultar aquest enllaç de la professora de clàssiques de l’institut, Teresa Devesa Monclús, el qual us serà molt útil per entendre les etapes del cicle treballat. Doncs bé, el cicle micènic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes (Μυκῆναι) i tenen com a personatge central Agamèmnon (Ἀγαμέμνων).
A continuació teniu una presentació audiovisual en la qual apareixen una sèrie d’imatges que corresponen a escenes i fets del Cicle Micènic. Deixem a les vostres mans que resolgueu a quin dels episodis pertany cadascuna d’elles. Però com que no volem ser massa estrictes, us donem un parell de pistes:
- Les imatges estan ordenades cronològicament, seguint el Cicle Micènic
- Els episodis de què hem trobat més imatges han estat Tàntal i Pèlops, Agamèmnon i Clitemnestra i Orestes i Electra
Per acabar volia apuntar que la recerca de les imatges ha estat complicada, ja sigui perquè no hem trobat una fotografia per cadascun dels episodis o bé perquè la font de la fotografia no era fiable. Alguns dels espais web que hem utilitzat han estat Theoi, Wikimedia Commons, Xtec, Ancient Rome (RU)…
Esperem que us hagi agradat el nostre primer article de l’any 2015! Estigueu atents perquè d’aquí uns dies publicarem, en un comentari, les respostes correctes a cada número i la seva corresponent font.
Fins aviat aràcnides i aràcnids!
Alumnes de 2n de Grec Institut Isaac Albéniz
CICLE MICÈNIC: Conjunt d’episodis mítics que giraven al voltant de la casa reial de Micenes i, té com a protagonista el rei Agamèmnon.
Tàntal i Pèlops: Banquet dels déus (Supèrbia i mort d’un fill): Noces de Pèlops i Hipodamia.
En aquesta imatge es pot veure a Pèlops (fill de Tàntal i Dione) i Hipodamia (filla del rei Enomau) en un carro el dia de les seves noces. Pèlops, després que el seu pare sigui desterrat pels déus per cometre una hybris, va marxar a l’Èlida, on va conèixer a Hipodamia i, després d’una cursa de carros amb el pare d’Hipodamia, Pèlops va guanyar la mà de la noia.
Agamèmnon i Clitemnestra (Matrimoni condemnat): Sacrifici d’Ifigènia.
En aquest mosaic es pot veure a Ifigènia, a punt de ser sacrificada, envoltada per l’exèrcit grec. Agamèmnon va decidir sacrificar la seva filla en honor a la deessa Àrtemis per afavorir el seu viatge i la guerra de Troia; tot aconsellat per l’endeví Calcant. El mosaic es troba ubicat a Empúries.
Agamèmnon i Clitemnestra (Matrimoni condemnat): Agamèmnon i Cassandra.
Tornada d’Agamèmnon de Troia; torna amb Cassandra com a “premi”. A Micenes l’esperaven Clitemnestra i el seu amant Egist.
Agamèmnon i Clitemnestra (Matrimoni condemnat): Mort d’Agamemnon i Cassandra.
En aquestes imatges es pot veure primer a Clitemnestra i Egist a punt de matar Agamèmnon i a la segona l’assassinat de Cassandra.
Durant la guerra de Troia Egist, cosí d’Agamèmnon, va seduir a Clitemnestra. Els va ajudar a fer-se amants el fet que Naupli va difondre a les reines de tota Grècia que els seus marits estaven agafant concubines durant la guerra. Tots dos van viure junts fins al retorn d’Agamèmnon i, quan ell va tornar, el van rebre amablement amb un banquet en el qual el van assassinar. Posteriorment, van assassinar a Cassandra.
Orestes i Electra (Matricidi): Orestes i Electra maten Egist.
A la imatge es pot veure a Orestes, acompanyat de la seva germana Electra, matant a l’amant de la seva mare. Desprès de matar-ho, va matar a la seva mare Clitemnestra. Aquests assassinats es troben justificats, ja que Apol·lo va dir a Orestes que havia de venjar la mort del seu pare matant als seus assassins.
Orestes i Electra (Matricidi): Erínies: Follia d’Orestes
A conseqüència del matricidi comès per Orestes, es va tornar boig i, les Erínies, que la seva missió és venjar els crims familiars, el persegueixen i el fan caure en la bogeria.
Orestes i Electra (Matricidi): Judici i absolució d’Orestes.
Orestes, després de patir la persecució de les Erínies, decideix anar a l’oracle de Delfos, on va rebre el consell de presentar-se davant el tribunal de l’Areòpag d’Atenes. En aquest jutge la meitat dels déus van votar a favor de la condemna i, l’altra meitat van posar-se a favor de la seva absolució. Però, com Atena presidia el tribunal i, el seu vot va ser l’absolució, el seu vot va comptar doble. Per tant, Orestes va ser absolt i les Erínies van haver de marxar.
A la imatge es veu a Apol·lo, el qual vota a favor de l’absolució.
Orestes i Electra (Matricidi): Retrobament amb Ifigenia a Tàuride.
Orestes i el seu cosí marxen a Tàuride, a la recerca de l’estàtua d’Àrtemis, la qual Apol·lo els ha ordenat portar-la a Atenes per aconseguir desfer-se de les Erínies. En arribar a l’illa, els habitants d’aquesta els van empresonar, ja que tenien el costum de sacrificar a tots els estrangers. Però, l’encarregada d’aquests sacrificis era Ifigenia, la qual era germana d’Orestes. En veure que era el seu germà el va alliberar i van marxar, tot deixant el sacerdoci.
Orestes i Electra (Matricidi): Casament d’Orestes i Hermíone.
Orestes es va casar amb Hermíone (filla de Menelau i Hèlena). Aquesta, anteriorment va estar casada amb Neoptòlem, però el seu casament va ser d’amagat i, va resultar que eren estèrils i no podien tenir fills. Quan Neoptòlem va marxar a Delfos a consultar sobre l’esterilitat, Orestes el va assassinar. Després d’això, Orestes i Hermíone es van casar i van tenir un fill.
χαίρετε!
La història grega ens ha deixat obres artístiques memorables com les que comentaré avui sobre el cicle micènic.
Primer que tot, el cicle micènic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant del Regne de Micenes i que tenen com a protagonista principal el rei Agamèmnon.
A continuació, les escenes que es representen en aquesta gimcana mitològica són les següents:
1. Pèlops i Hipodamia
Pèlops va emigrar a l’Èlida on es va enamorar de la filla del rei Enomau, Hipodamia. Per poder casar-se amb la princessa, Pèlops havia de superar una prova: vèncer al pare de la seva estimada en una cursa de carros, si no, morirà. Mírtil, l’auriga del rei, els ajudarà en canvi de la meitat del regne i passar la nit de noces amb Hipodamia. Per intervenció de Mirtil es produeix un accident i Enomau mor. Pèlops no compleix la paraula donada i mata Mirtil per intentar violar Hipodamia. Abans de morir, però, el maleeix a ell i a la seva estirp. Pèlops i Hipodàmia es casen, regnen a Pisa, i tenen dos fills bessons: Atreu i Tiestes.
Al quadre s’observa a Pèlops conduint els cavalls amb Hipodamia de peu.
2. Sacrifici d’Ifigènia, segle I dC
En aquest mosaic trobat a Empúries el 1849 es representa el capítol de la guerra de Troia en què Agamèmnon, rei de Micenes, està a punt de sacrificar a la seva filla Ifigènia a la deessa Àrtemis. Amb això, trata de recuperar el favor de la deessa perquè els vaixells poguessin partir cap a Troia.
En l’altar hi veiem vestit amb una túnica vermella a l’esquerra inferior Agamèmnon; A la seva dreta, la seva filla Ifigènia a punt de ser sacrificada, al costat d’ella, l’heroi Ulisses. El tres que segueixen són Calcas duent un ganivet, endeví grec qui havia dit que l’única manera d’aquietar Artemis era sacrificant Ifigenia; seguidament el rei espartà Menelau amb un ceptre a la mà i més avall un ajudant del sacrifici.
A la part de dalt hi ha una escultura dels bessons Apol·lo i Artemis i a la dreta es veu Artemis amb la cérvola que substituirá a Ifigènia, ja que algunes versions afirmen que Artemis es va emportar Ifigènia a Tàuride on va ser sacerdotessa i li va concedir el do de la immortalitat.
3. El retorn d’Agamèmnon, il·lustració d’Alfred Church, 1897
Aquesta il·lustració pertany a l’episodi mític d’Agamèmnon i Climenestra. Després del sacrifici d’Ifigènia i una vegada acabada la guerra de Troia la qual van guanyar els grecs, el rei Agamèmnon va retornar a les seves terres de Micenes on va ser rebut amb gran proclama i sobre una catifa roja, però poc després, l’assassinaria la seva esposa i mare d’Ifigènia, Climenestra, pel que havia fet amb la seva filla.
A la representació s’observa Agamèmnon de peu conduint els cavalls amb Climenestra al seu costat, afectada pel sacrifici de la seva filla i els sacerdots davant i darrere fent el camí de retorn mentre un ciutadà saluda al rei.
4. Clitemenestra i Egist a punt de matar Agamèmnon
El moment representat en aquesta pintura és l’assassinat d’Agamèmnon a mans de Clitemenestra (Κλυταιμνήστρα) i Egist (Αίγισθος) mentre aquest es posava una túnica que no tenia forats per al cap i els braços.
Durant el temps que havia de deixar el regne, havia posat un vigilant a la seva esposa, però el seu cosí Egist se’n va emportar Clitemnestra a una illa deserta on la va seduir i convertir en la seva amant. Hi va ajudar el fet que Naupli havia recorregut Grècia per difondre notícies entre diverses reines que llurs marits estaven agafant concubines durant la guerra de Troia. Clitemnestra va assassinar al seu espòs pel que havia fet amb Ifigènia, la filla dels dos.
Després assassinaren Cassandra (Κασσάνδρα), la princesa i endevina troiana que Agamèmnon havia portat de Troia.
5. Orestes mata Egist, davant Electra
Orestes va arribar a la majoria d’edat i va rebre d’Apol·lo l’ordre de venjar la mort del seu pare matant Egist i Clitemnestra. Segons Sòfocles, en canvi, qui va rebre ordres divines va ser la seva germana, Electra. Apol·lo li va demanar que vengi Agamèmnon i Orestes, la venjança li era permesa.
Orestes amb l’objectiu d’aconseguir-ho, es va fer passar per un viatger de provinent de la Fòcida i que anava a Argos a anunciar la mort d’Orestes. Clitemnestra va fer cridar Egist que, quan arriba a palau, és atacat mortalment per Orestes. Després, mataria a Clitemnestra que va acudir a l’escena del crim quan va sentir els crits.
A l’esquerra del dibuix està Electra, al centre Orestes i a la dreta Egist a punt de morir.
6. Orestes perseguit per les Erínies
En aquesta obra artística del pintor francès William-Adolphe Bouguereau que data del 1862, es representa l’episodi mític: Erínies: Follia d’Orestes. Es dibuixa Orestes perseguit per les Erínies o les Eumènides que va invocar la seva mare quan la va matar.
Aquestes persecutores eren divinitats violentes, semblants a les Parques, que procedeixen de les gotes de sang de la castració d’Úran. La missió d’aquestes és la venjança dels crims contra la família. En el cas d’Orestes, el fan embogir.
7. Apol·lo defensa Orestes davant les Fúries
Judici i absolució d’Orestes: Prèviament, Orestes va al santuari d’Apol·lo a Delfos suplicant. Les Erínies, que formen el Cor, estan adormides al seu voltant. Apol·lo promet la seva protecció a Orestes i li ordena anar a Atenes per demanar justícia a la deessa Atena.
En aquest quadre es representa al déu Apol·lo (mà alçada) defensant Orestes (abraçat a l’omphalos) davant les Fúries o Erínies al judici que va tenir lloc davant el temple d’Atena a l’acròpoli d’Atenes i que va ser votat pels ciutadans atenesos.
La meitat dels jutges van pronunciar-se a favor de la condemna, i l’altra meitat a favor de l’absolució. Com que Atena, com a presidenta del tribunal, es va decantar per l’absolució, Orestes va aconseguir el seu alliberament. En senyal d’agraïment, Orestes va erigir un altar en honor a la dea al turó de l’Areòpag.
8. Orestes i Pílades a Tàuride (Cràtera procedent d’Itàlia (330-320 aC)
Orestes (dreta centre) va anar acompanyat del seu amic Pílades (esquerra centre) fins a Tàuride per ordre d’Apol·lo per escapar de la persecució de les Erínies i que allà prengués l’estàtua d’Àrtemis i la dugués a Atenes. Orestes va marxar a Tàuride i va ser empresonat pels habitants de la regió, els tauris, que tenien el costum de sacrificar tots els estrangers. A l’hora del sacrifici es va trobar amb Ifigènia, qui era la sacerdotessa encarregada de realitzar-lo (moment representat a la imatge), la qual es va oferir a alliberar-lo per després fugir amb ell a Grècia, abandonant el sacerdoci.
9. La reunió d’Orestes i Hermione
Al quadre es representa el moment en què Orestes acompanyat per la seva germana Ifigenia li demana matrimoni a Hermione, filla de Menelau i Hèlena (dreta) a la tornada de Tàuride.
Havia estat promesa amb Neoptòlem, que la va reclamar. Per justificar que Hermíone pogués ser promesa a d’altres, s’explica que aquest primer casament s’havia produït d’amagat. Quan es va poder dur a terme el casament entre Hermíone i Neoptòlem, l’enllaç va resultar estèril i, quan Neoptòlem va marxar a Delfos a demanar els motius de l’esterilitat, Orestes el va matar. Tot seguit, Orestes es va casar amb Hermíone, que li va donar un fill.
No està malament recordar alguna vegada històries que han format la civilització d’ara, perquè, desafortunadament, els adulteris i els fraticidis continuen vigents a la societat.
ἀποχαιρετισμὸς!
Bona feina, Almudena! Et comento només alguns detalls precisos i alguna apreciació general.
-Al 3 la dona que porta al carro Agamèmnon és Cassandra, l’esclava troina i un més dels greuges contra Clitemnestra
-En una de les diapositives parles d’Ulisses, és millor el nom grec.
-Frase introductòria i conclusiva, bé. Sobretot al final està bé que facis referència a la temàtica recurrent en tot el cicle, els crims familiars.
-Una cosa que hi trobo a faltar i és important és la ubicació de l’episodi en un dels tres grans blocs que conformen tot cicle.
χαιρετε!
El cicle micènic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes (Μυκῆναι) i tenen com a personatge central Agamèmnon (Ἀγαμέμνων).
1: Pèlops i Hipodamia
En aquesta il·lustració es poden apreciar els dos personatges que hi participen, Pèlops i Hipodamia (sense esmentar els quatre caballs que tiren del carro on es troben ells).
Pertany a l’episodi mític de Tàntal i Pèlops. Pèlops era fill del rei Tàntal d’Anatòlia, qui va voler ofrenar els déus amb un exquisit menjar i no va tenir millor idea que va esquarterar el seu propi fill, cuinar-lo i servir-lo. Démeter, va acceptar l’ofrena i va menjar l’espatlla esquerra, mentre que els altres déus van advertir l’origen i en lloc de menjar-se el noi, el van tornar la vida i van reemplaçar la seva espatlla amb un d’ivori. Però a més, li van concedir una gran bellesa, tant que Poseidón se’n va enamorar, ho va fer la seva amant a l’Olimp i li va ensenyar a conduir el seu carro diví. Més tard Zeus va expulsar Pèlope, perquè el seu pare Tàntal havia ofès els déus.
De tornada entre els mortals, Pèlope va voler casar-se amb Hipodamia, filla d’Enomao, rei d’Olímpia, però tots els pretendents de la princesa devia primer vèncer el rei en una carrera de carros. Enomao sabia que una profecia afirmava que moriria a les mans del seu gendre, per la qual cosa ajudat amb els cavalls de Bóreas (déu del fred vent del nord), ja havia vençut i matat trenta pretendents d’Hipodamia. Pélope va ser decidit a demanar la mà d’Hipodamia i es va preparar per competir amb Enomao, però abans li va demanar ajuda al seu antic amant Poseidón, que li va regalar un carro tirat per cavalls alats. Per assegurar-se la victòria, també va demanar (o va comprar) ajuda de l’auriga d’Enomao, anomenat Mírtil, prometent-li la meitat del regne i també la primera nit al llit de la princesa. L’auriga va acceptar i va canviar les mugroneres de bronze que subjectaven les rodes a l’eix amb unes falses fetes de cera d’abella.
2: El Sacrifici d’Ifigenia
El mosaic del Sacrifici d’Ifigènia va ser trobat el 1849 durant unes excavacions a Empúries.
Aquest mosaic el van trobar en una domus romana i actualment es conserva al Museu Arqueològic d’Empúries. Es creu que l’emblema d’aquest el va fer algun artista a Atenes entre el s.II i I aC, on a Empúries el van encaixar a un mosaic encara més gran. En l’emblema hi predomina el color verd, vermell i blanc, i al voltant hi ha un mosaic (opus tessellatum) de color blanc i amb algunes sanefes geomètriques de color negre.
Pertany a l’episodi mític d’Agamèmnon i Clitmenestra, concretament al sacrifici d’Ifigenia. L’exèrcit d’Agamèmnon està aturat a Àulida perquè Àrtemis estava furiossa amb el rei Agamèmnon. A conseqüència d’això, Agamèmnon li pregunta a un endeví (Calcant) com suavitzar l’ira de la deessa i rep aquesta resposta: “Has de sacrificar Ifigenia, la dona més bella, perquè els deixi marxar d’Àulida”. Agamèmnon al adonar-se’n que no tenia cap altre alternativa, hi va acceptar. Aquest va decidir casar a la seva filla amb l’heroi semidiví Aquil·les, de manera que, quan aquesta arribés, Calcant seria l’encarregat d’immolar-la en nom de la dea.
Els personatges que hi participen són: Agamèmnon, rei dels grecs i pare d’Ifigenia. Fa molts anys va prometre a la deessa Artemis que sacrificaria en el seu honor per la seva filla Ifigenia; ho acaba no complint i ara li toca pagar; Ifigenia, la filla del rei Agamèmnon i la deessa Àrtemis, en el mosaic mostra el moment en que aquesta es conduïda a l’escenari de la seva mort (amb un vestit de núvia); Odisseu, també conegut com Ulisses, un dels més prestigiosos guerrers grecs i protagonista d’un altre gran poema èpic, l’Odissea; Calcant, un endeví que va organitzar tot l’enrenou de la mort d’Ifigenia; Menelau, el rei d’Esparta i oncle d’Ifigenia; l’Ajudant dels sacrificis, que porta una safata i una tovallola en una mà i una jera en una altre; Àrtemis, la deessa de la llar, sempre se la representa amb l’arc i les fletxes. El seu germà és Apol·lo; i per últim, Apol·lo, el germà d’Artemis.
3: El retorn d’Agamèmnon
El retorn d’Agamèmnon, il·lustració d’Alfred Church, 1897
En aquesta il·lustració, els personatges que hi apareixen són Agamèmnon junt Clitemnestra sobre un carro tirat per caballs, dirigits per alguns servent. Mentre que darrere hi ha un soldat, i al costat (possiblement) un ciutadà saludant-los.
Pertany a l’episodi mític d’Agamèmnon i Clitmenestra, concretament el retorn d’Agamèmnon a Micenes, tots just després del sacrifici d’Ifigenia i la guerra de Troia. Agamèmnon era fill del rei Atreu. Va compartir la seva criança amb el seu germà menor Menelao i el seu cosí Egisto, fill de Tiestes.
Agamèmnon va estar un temps fora, ja que el seu germà Menelau li havia demanat ajuda quan Paris va raptar Hèlena. Al tornar d’aquest viatge, la gent del poble el rebia amb els braços oberts i agraïts per haver-hi guanyat la guerra.
4: Clitemnestra
Clitemnestra i Egist a punt de matar Agamèmnon. Pintura de Pierre Narcisse Guérin, al Museu del Louvre.
En aquesta imatge, els personatges que hi apareixen són Egist empenyant a Clitemnestra, la qual portava un ganivet a la mà per matar al seu marit Agamèmnon.
Pertany a l’episodi mític d’Agamèmnon i Clitmenestra, concretament a l’assassinat d’Agamèmnon.
Durant l’absència d’Agamèmnon a causa del seu viatge a Troia, va posar un vigilant a Clitemnestra, però Egist (cosí d’ell) se la va emportar a una illa deserta per seduir-la, així convertint-se en amants. Quan la guerra de Toria finalitza, Agamèmnon torna a Micenes, on poc després Egist i Ciltemnestra el van assassinar mentre aquest es posava una túnica.
Clitemnestra matant a Casandra.
En aquesta il·lustració, es poden apreciar els dos personatges principals que hi participen, Clitemnestra intentant matar a Cassandra.
Pertany a l’episodi mític d’Agamèmnon i Clitmenestra, concretament al d’Agamèmnon i Cassandra; l’assassinat de Cassandra tot just després del d’Agamèmnon. Després de la victòria sobre Troia, Agamèmnon va prendre la princesa troiana Cassandra com a botí de guerra, amb qui algunes versions asseguren que va tenir dos fills, Teledamo i Pélope. Durant el banquet de benvinguda, Egist i Clitmenestra primer van assassinar Agamèmnon i després Cassandra, la princesa i endevina troiana que Agamèmnon havia portat de Troia.
5: Orestes i Electra
Orestes mata Egist davant d’Electra.
En aquesta il·lustració, els personatges que hi apareixen són Orestes matant a Egist davant la seva germana Electra.
Pertany a l’episodi mític d’Orestes i Electra, concretament a la venjança d’Orestes.
Quan Agamèmnon torna i és assassinat per Egist i Clitemnestra, Orestes es va escapar d’aquella matança amb ajut de la seva germana Electra, que el va portar en secret al palau d’Estrofi a la Fòcida. Segons algunes versions, després de l’assassinat d’Agamèmnon, Electra va ser tractada com una esclava, però d’altres afirmen que vivia presonera al palau de Micenes. Quan Orestes torna, ella reconeix el seu germà prop de la tomba del seu pare, i junts preparen la venjança en contra de la seva mare Clitemestra i el seu amant Egist per l’assassinat d’agamèmnnon. Per dur a terme la seva venjança, Orestes es va fer passar per un viatger que venia de Fòcida i que anava a Argos a anunciar la mort d’Orestes. Clitemnestra va fer cridar Egist que, quan va arribar a palau, va caure sota els cops d’Orestes. Ella en sentir els crits, hi acudeix i troba el seu fill amb l’espasa a la mà. Finalment, la mata a ella també.
6: Orestes
Orestes perseguit per les Eumènides, de William-Adolphe Bouguereau (1825-1905).
En aquesta pintura, els personatges que hi apareixen són les Eumènides i Orestes, perseguint-lo a causa de l’assassinat d’Egist.
Pertany a l’episodi mític d’Orestes i Electra, concretament a les Erínies, la “follia d’Orestes”.
Després de matar a Egist, va matar a la seva mare Clitmenestra també com a venjança de l’assassinat del seu pare Agamèmnon. No va passar gaire temps que a Orestes ja estava apoderant-se de bogeria, com de la majoria dels homicides. Però aixó no va ser l’única cosa, sinó que a més a més, com assassí de la seva pròpia mare, li van perseguir les Erínies, també anomenades Eumènides (Benevolents), unes divinitats violentes, semblants a les Parques, que procedeixen de les gotes de sang de la castració d’Úran. La missió d’aquestes és la venjança dels crims contra la família. En el cas d’Orestes, el fan embogir.
7: Orestes
Orestes abraçat a l’omphalos del temple d’Apol·lo.
En aquesta il·lustració, els personatges que hi apareixen són Atena i altres dos membres del tribunal, i Orestes.
Pertany a l’episodi mític d’Orestes i Electra, concretament al Judici i absolució d’Orestes.
Com Orestes havia assassinat a la seva mare Clitmenestra i al seu amant Egist com a venjança de la mort del seu pare Agamèmnon, es va realitzar un judici. L’alliberament d’Orestes exigia un judici legal, que es va celebrar a Atenes, on més endavant es reunirà l’Areòpag. La meitat dels jutges van pronunciar-se a favor de la condemna, i l’altra meitat a favor de l’absolució. Com que Atena, com a presidenta del tribunal, es va decantar per l’absolució, Orestes va aconseguir el seu alliberament. En senyal d’agraïment, Orestes va erigir un altar en honor a la deessa al turó de l’Areòpag.
8: Orestes
Orestes i Pílades a Tàuride. Cràtera procedent d’Italia (330 – 320 aC.)
En aquesta il·lustració, els personatges que hi apareixen són Orestes junt Pílades, i als laterals dos personatges femenins, els quals una d’elles és Ifigenia.
Pertany a l’episodi mític d’Orestes i Electra, concretament al Retrobament amb Ifigenia a Tàuride.
Com l’assassinat de la seva mare Clitmenestra i el seu amant va provocar la persecució de les Erínies, i no sabia pas com escapar d’elles. Per fer-ho, Apol·lo va ordenar a Orestes que anés a Tàuride, prengués l’estàtua d’Àrtemis i la dugués a Atenes. Orestes va marxar a Tàuride i va ser empresonat pels habitants de la regió, els tauris, que tenien el costum de sacrificar tots els estrangers. La sacerdotessa encarregada de realitzar el sacrifici era precisament Ifigenia, germana d’Orestes, la qual es va oferir a alliberar-lo per després fugir amb ell a Grècia, abandonant el sacerdoci.
9: Orestes i Hermione
La trobada d’Orestes i Hermione, 1800 (il·lustració), d’Anne-Louis Girodet de Roucy-Trioson.
En aquesta pintura, els personatges que hi apareixen són Orestes i Hermione amb una serventa al costat.
Pertany a l’episodi mític d’Orestes i Electra, concretament al Casament amb Hermíone.
Després d’haver estat empresonat a Tàuride, va tornar a Atenes i es va casar amb Hermíone, la filla de Menelau i Hèlena. Abans, Hermíone havia estat promesa amb Neoptòlem, que la va reclamar. Per justificar que Hermíone pogués ser promesa a d’altres, s’explica que aquest primer casament s’havia produït d’amagat. Quan es va poder dur a terme el casament entre Hermíone i Neoptòlem, l’enllaç va resultar estèril i, quan Neoptòlem va marxar a Delfos a demanar els motius de l’esterilitat, Orestes el va matar. Tot seguit, Orestes es va casar amb Hermíone, que li a donar un fill.
Sense dubte, una gimcana sobre el cicle micènic que ens ha permés conéixer més de prop aquesta etapa de la història de Grècia.
ἀποχαιρετισμὸς!
Comentari força complet, Leah! No obstant, et comento només alguns detalls precisos i alguna apreciació general.
-El 3 està també incorrecte pel que fa als personatges identificats.
-En una de les diapositives parles d’Ulisses, és millor el nom grec. També hi ha nomsmal escrits, com “Poseidon”. Cal anar amb molta cura, especialment amb els déus i personatges il·lustres de tots els àmbits.
-Una cosa que hi trobo a faltar i és important és la ubicació de l’episodi en un dels tres grans blocs que conformen tot cicle. I no en totes les imatges assenyales amb precisió el moment de l’episodi identificat.