Tag Archives: mitologia

Τίνες εἰκόνες εἰσίν;

Si alguna cosa us vinc repetint des de les primeres classes, és que tingueu els ulls ben oberts a la presència de referències clàssiques en tots els àmbits, i com no, les icòniques són potser les més aparatoses. Per predicar amb l’exemple, us en porto un parell que he “caçat” en l’exposició Músiques en l’antiguitat del Caixafòrum.

  • Em primer lloc, aquesta imatge és un bon punt de partida per demostrar els vostres coneixements sobre abillament, ceràmica, vida quotidiana….

Pintor de Berlín. 480-470 aC. “Musée du Louvre” [Foto: Hervé Lewandowski]

  • Aquesta altra presenta un personatge mitològic que hem trobat, en segon pla, en un dels cicles treballats. Sabeu a qui em refereixo?

“Musée gallo-romain Saint-Romain-in-Gal, Vienne” (França)

  • I finalment, aquesta sèrie d’imatges presenten diferents perspectives d’una petita escultura amb un seguit d’inscripcions en grec. Transcriviu-les i mireu d’esbrinar de qui es tracta i a què es refereixen les inscripcions a banda i banda de l’estatueta.

TERESA

Gimcana mitològica V: El cicle argonàutic

Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Isaac Albéniz ens hem volgut endinsar de nou en un cicle mític, en aquest cas, el cicle Argonàutic. I per fer-ho, hem creat una gimcana del cicle mític amb la intenció d’aprendre i repassar el que ja hem treballat, com ja han fet en el bloc Aracne fila i fila, sobre el cicle troià, el tebà i el micènic.

Abans de tot, us faré una breu definició sobre el cicle argonàutic: és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de l’expedició dels argonautes en busca del velló d’or; el protagonista és Jàson.

La gimcana consisteix que esbrineu a quin episodi o moment del cicle correspon la imatge. A continuació teniu la presentació amb un total de 8 imatges ordenades cronològicament. Hi ha un personatge infiltrat, a veure si esbrineu qui és.

Esperem que us hagi agradat la gimcana!

Clara Campos, Clara Galiano i Albert Muñoz
1r batxillerat

Mites a Baetulo amb Τουρισμός Albéniz

Com ja havia fet durant el curs 13-14, l’alumnat de l’optativa de Cultura clàssica de 3r d’ESO Mitologia a Baetulo del 15-16 va dur a terme una tasca fantàstica que val la pena recordar. Més que mai, van saber posar-se en la pell d’uns guies turístics de l’empresa Τουρισμός Albéniz (no la busqueu enlloc perquè és fruit de la seva imaginació) disposats a fer difusió del llegat arqueològic de la ciutat. Mireu, si no, el cartell publicitari que van confeccionar.

Nueva imagen

Partint d’aquesta campanya de difusió, el professorat i els companys vam poder gaudir d’un interessant recorregut des de l’institut fins al Museu, on cada grup va explicar la seva part. Com no pot ser d’altra manera, en aquest fotomuntatge en teniu una petita mostra.

Com a cloenda del curs, cada grup va fer una petita síntesi d’una de les divinitats treballades durant el trimestre, tot explicant el motiu de la seva tria. Els déus i deesses preferits van resultar ser Dionís, Zeus i Afrodita; mireu, per exemple, com ho va fer el grup que va triar aquesta darrera, la dea de l’amor. L’acústica no és gaire bona, però si pugueu el volum, crec que es pot entendre la major part del que diuen.

Vista la feina dels predecessors, què us empescareu vosaltres? D’imaginació i originalitat segur que no us en falta…

Comenteu, en primer lloc, les imatges de l’any passat: Què us sembla el cartell publicitari? Reconeixeu alguns dels llocs del recorregut? Sabíeu alguna cosa de la divinitat comentada?

I a continuació, proposeu idees sobre el que podeu fer aquest any. Alguna idea original? Us asseguro que cada any n’acaben sortint de noves.

TERESA

Amazon i les Amàzones

Salvete!

Què és Amazon?

Amazon és una companyia nord-americana de comerç electrònic i serveis de computació en el núvol a tots els nivells, amb seu a la ciutat nord-americana de Seattle, a l’estat de Washington. El seu lema és and you’r done (traduït al català: “estàs preparat”). Va ser una de les primeres grans companyies a vendre béns a través d’Internet.

L’antic nom de l’empresa era Cadabra.com. No obstant això, necessitava un nom d’impacte, un nom que fos exòtic i misteriós al mateix temps. El nom havia de començar per la lletra A, per això Jeff Bezos es va posar a repassar en el diccionari totes les paraules que començaven per aquesta vocal fins a trobar la que, literalment, anava a canviar la seva vida. Va ser amor a primera vista. La paraula trobada era Amazon, ja que incloïa totes les característiques esmentades anteriorment. De fet es tractava d’una paraula coneguda per la majoria de la gent, al mateix temps exòtica i poderosa (és el nom del riu més llarg del món), i el més important de tot, començava amb A. Pot semblar estrany, però el lloc de comerç electrònic més gran del món, deu el seu nom a aquesta recerca duta a terme pel seu actual director general.

I remenant vaig trobar que el nom del riu Amazones prové de la mitologia grega. Orellana el va agafar del mite de les guerreres amazones d’Àsia i Àfrica, narrat per Heròdot i per Diodor.

Les amazones van ser una antiga nació llegendària de guerreres, en un país poblat per dones en els confins del món. Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, però els grecs antics mai deixaren de sorprendre’s d’aquesta inversió dels rols clàssics. En un anticipat ús modern, la paraula fou emprada sovint per referir-se a dones fortes i independents, en contrast amb els estereotips convencionals de dones febles i passives.

Amazones. Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (c. 1820) [Font: Wikimèdia commons]

  • Llegiu el primer enllaç que us he posat a sota del logo i digueu per què havia de començar per A el nom de la companyia.
  • Que va ser l’amazonomàquia?
  • En l’actualitat, què és un vestit d’amazona?
  • Heu utilitzat mai aquest servei de compra on line? Us havíeu adonat de l’origen del seu nom? Per què podem dir que no és una referència mitològica directa sinó indirecta?

Rafael Cantarero 4ESO

Freud i la mitologia grega

Sigmund Freud (1856-1939) va ser un metge neuròleg austríac. Tot i que com a investigador es va centrar al camp de la neurologia, les seves investigacions van anar prenent un vessant psicològic progressivament, fins al punt que avui dia és conegut com a pare de la psicologia pels seus descobriments en l’àmbit de la psicoanàlisi i la psicoteràpia.

sigmund_freud_um_1905

Ludwig Grillich – Christian Lunzer (ed.): Viena en 1905 – canvi de segle, ÀLBUM Publishing fotografia, Viena

Entre els seus descobriments més coneguts trobem el complex d’Èdip positiu i el complex d’Èdip negatiu en el cas dels nens i el complex d’Electra, (nom proposat per Carl Gustav Jung per a complementar la teoria de Freud) en el cas de les nenes. Ambdós complexos es basen en dos mites pertanyents a la mitologia grega (camp on també estava especialitzat).

Però, què són aquests complexos?

Doncs bé, aquests complexos expliquen com s’estableixen les relacions amb els pares a la primera infància, alhora que també defineixen el desenvolupament psicosexual (que sosté que l’ésser humà, des del naixement, posseeix una libido instintiva) i que comença a la primera infància (entre els tres i sis anys aproximadament) i s’acaba amb l’entrada en el període de latència (als 6/7 anys).

D’acord amb la teoria freudiana, aquest complex reapareixeria en la pubertat, aquest cop obrint pas a la sexualitat adulta (que ja seria escollida per l’individu).

Parlem del complex d’Èdip positiu quan el nen desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, el pare. I parlem de complex d’Èdip negatiu quan l’infant desenvolupa desig sexual i amorós cap al pare del mateix sexe, i odi o rivalitat cap al progenitor del sexe oposat.

Per altra banda, parlem del complex d’Electra quan la nena desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, la mare. En aquest cas no es parla de positiu o negatiu, tot i que també existeix. Una diferència notable amb el complex d’Èdip és que el d’Electra es manifesta durant menys temps, normalment dels 3 als 5 anys.

En la generalitat dels casos, el nen tracta, en el seu desig de superar-lo, d’assemblar-se al seu rival. Acaba llavors per identificar-se amb ell, en una mena de convivència solidària, en la qual el pare es torna un model per al nen. El mateix passa, encara que no de manera simètrica, entre la nena i la seva mare. I en el complex negatiu, el desig d’assemblar-se i de conviure és establert amb la persona del sexe oposat, és a dir, en el cas d’una nena amb el seu pare.

Com ja és molt freqüent en el camp de la psicologia (i de la medicina en general) aquests complexos van ser anomenats tenint en ment els mites d’Èdip i el d’Electra:

Un oracle va advertir al rei Laios que seria assassinat pel seu propi fill i, per fugir del seu destí, va lligar els peus del seu fill acabat de néixer i el va abandonar perquè morís en una muntanya solitària.

El seu fill va ser recollit per un pastor i lliurat al rei de Corint, que li va donar el nom d’Èdip (peu inflat) i el va adoptar com el seu propi fill. El nen no sabia que era adoptat i, quan un oracle va proclamar que mataria el seu pare, va abandonar Corint.

Durant la seva travessia, va trobar i va matar Laios, creient que el rei i els seus acompanyants eren una banda de lladres i així, inesperadament, es va complir la profecia. Sol i sense llar, Èdip va arribar a Tebes. Creient que el rei Laios havia mort en mans d’assaltants desconeguts, i agraïts al viatger per lliurar-los del monstre, els tebans el van recompensar coronant-lo rei i donant-li la reina Jocasta per esposa. Durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que ells eren en realitat mare i fill.

Aviat Èdip va descobrir que involuntàriament havia matat el seu pare. Atribolada per la seva vida incestuosa, Jocasta es va suïcidar i, quan Èdip es va adonar que ella s’havia matat, es va treure els ulls i va abandonar el tron.

Per això l’amor d’un nen amb la mare i l’odi al pare és conegut com a complex d’Èdip.

Èdip i l’esfinx de Gustave Moreau (1864).
Gustave Moreau – The Metropolitain Museum Of Art, base de dades

Per altra banda, el mite d’Electra:

Electra (filla d’Agamèmnon i Clitemnestra) va estar absent quan el seu pare va ser assassinat per Egist, l’amant de Clitemnestra i / o per la mateixa Clitemnestra depenent de la versió, juntament amb Cassandra, l’amant de Agamèmnon.

Els amants passaren a governar Micenes i Electra temia que Egist matés Orestes per evitar que aquest es vengés en un futur, així que amb ajuda de la seva mainadera van portar-lo a la cort del rei Estrofi, que el va criar amb el seu fill.

Amb vint anys d’edat, Orestes va ser enviat per l’oracle de Delfos perquè tornés a casa i vengés la mort del seu pare. D’acord amb Èsquil, es va trobar amb Electra davant la tomba d’Agamèmnon, on tots dos havien anat a rendir ritus als morts; es van reconèixer i Electra va aconseguir la seva revenja matant la seva mare i Egist.

Per això l’amor d’una nena amb el pare i l’odi a la mare és conegut com a complex d’Electra.

Electra a la tomba d’Agamèmnon (c. 1869) de Frederic Leighton.
Frederic Leighton – Art Renewal Center.

  • I vosaltres, heu sentit algun cop alguna cosa semblant a aquests complexos?
  • Havíeu escoltat aquests mites abans? Què li va passar a Èdip després de deixar el tron? I a Orestes, després del matricidi?
  • Què opineu de la decisió del rei Laios? I de la decisió d’Electra de venjar-se?

Paula Olid 4ESO

Les Càrites i la caritas

Les Càrites o les Tres Gràcies (en grec Χάριτες i en llatí Gratiae), filles de Zeus i d’Eurínome o d’Hera, eren unes divinitats que representaven la bellesa i l’alegria. Formen part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita. Eren tres germanes: Aglaia, Eufròsine i Talia. Els seus atributs són les roses, la merla i el dau de joc.

File:Les Trois Graces LP 5.jpg

 

 

 

 

Títol: Les Tres Gràcies

Artista: James Pradier.

Data: 1831.

Localització: Museu del Louvre, París.

Font: Wikimedia Commons.

A partir d’un comentari que vaig fer en l’article d’una companya, va sorgir el tema de si aquestes divinitats menors tenien res a veure amb l’associació Càritas.

Aquesta entitat pertany a l’Església catòlica, i té l’objectiu d’orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi, per ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones. Treballa en els sectors socials més desfavorits buscant generar processos que contribueixin al desenvolupament de la persona i la promoció de la justícia social.

Caritas (en llatí, “amor”, “caritat”) es vol mantenir fidel a l’origen de la seva paraula, vol manifestar el seu amor als altres ajudant les persones que ho necessiten, desvetllant i desplegant les possibilitats que tenen com a éssers humans.

Tot i que un nom prové d’uns personatges mitològics grecs i l’altre sigui un nom comú en llatí, José Isabel Mauricio Vargas veu una relació entre els dos conceptes. Les divinitats i l’entitat busquen la voluntat de les persones i l’atreviment per eliminar els errors. I així a través d’aquests elements poden aconseguir el desenvolupament de les nostres virtuts. Volien guiar-los a la transformació, en el treball de l’autoconeixement, en l’orientació i l’ensenyança per buscar la bellesa i l’harmonia en tot el que facin.

http://voluntariat.granollers.cat/sites/voluntariat/files/styles/854x568/public/entitat/caritas.jpg?itok=bFOo_M0s

 

 

 

 

Font: Càritas Diocesana de Terrassa. 

 

  • Busqueu més representacions d’aquest grup de divinitats menors, digueu-ne les dades i enllaceu la imatge.
  • Coneixíeu l’entitat Càritas? Hi heu tingut alguna relació?
  • Sabeu d’alguna altra entitat social que tingui un nom relacionat amb el món clàssic?

Clara Campos Rovira, 4B2

Mitologia futbolera? El futbol tira de clàssics?

Collita pròpia: foto de Maria Sorribes

Foto de Turespaña

Salvete pueri puellaeque!

Fa un mes vaig estar de viatge a Madrid i, aprofitant l’ocasió, vaig fer la ruta futbolera: vaig veure el Calderón, el Bernabeu i les fonts de Cíbeles i Neptú. I llavors em vaig preguntar com és que un espai relacionat amb Cíbeles se li atribuïa al Reial Madrid i el de Neptú a l’Atlético de Madrid.

Cíbeles (Κυβέλη) és la deessa de la terra, pertany a la mitologia oriental i la seva equivalent romana és Rea. Es representava amb una túnica i una corona en forma de muralla al cap. Porta amb ella uns lleons que tiren de la seva carrossa.

Wikimedia Commons 6 de desembre 2005 Fotografia de Quarter Latin

Neptú és el déu del mar i el seu equivalent en grec és Posidó (Ποσειδῶν). És el fill gran de Saturn i Ops, i germà de Júpiter i Plutó, i com atribut porta un trident a la mà. Se’l pot reconèixer també per portar un carro tirat per cavalls i uns dofins que l’acompanyen.

Després de fer recerca per la xarxa, he trobat que aquesta plaça de Cíbeles va ocupar-la en primer lloc l’Atlético, i la de Neptú el Reial Madrid, fins fa 28 anys, quan Espanya s’enfrontava a Dinamarca en els vuitens de final del mundial de Mèxic i Emilio Butragueño va marcar quatre gols, fet que va fer sortir al carrer al Madrid i anar a Cíbeles per primera vegada.

Tanmateix hem de saber que van ser els aficionats de l’Atlético de Madrid els que 20 anys abans havien començat a festejar a Cíbeles els títols del seu equip, però com que veien que els seguidors del Madrid començaven a imitar el lloc de les celebracions, els aficionats colchoneros van decidir baixar uns carrers més avall, cap al Paseo del Prado, per traslladar-se a la font de Neptú.

També he trobat a una pàgina que els colchoneros i els merengues van estar compartint plaça cinc anys fins a dividir-se com en l’actualitat. El 1991 va canviar tot, quan l’Atlètico ja tenia la setena Copa del Rey, en anar a celebrar-lo a Cíbeles un grup de 500 persones de l’Atlético, la gran part empipats perquè el Reial Madrid estigués durant cinc anys amb la deessa, aleshores van decidir separar-se.

La conclusió és que els dos equips s’han copiat mútuament els llocs on celebrar els seus triomfs i després s’han separat.

 

He posat aquests mapes per si voleu saber on estan situades a Madrid aquestes fonts i per si voleu anar-hi alguna vegada.

Després d’investigar per Internet m’he adonat que aquest assumpte no era mitològic, ja que, a diferència del d‘Hebe, aquest no està relacionat amb les característiques de cada divinitat.

Des del meu punt de vista, penso que el Reial Madrid es representa amb Cíbeles per la manera com està representada la deessa, perquè dóna la imatge d’equip senyorial i de classe. En canvi, Neptú per a l’Atlético representa la senzillesa i l’austeritat, un equip més proper al poble.

Alfredo Relaño diu que Cibeles, diosa de la Tierra y la fertilidad, le cuadra más al Madrid, de vocación estable y perpetua ambición i que Neptuno, dios del mar y de las tormentas, evoca más la personalidad del Atlético.

En definitiva, hem comprovat que aquestes adscripcions no estan directament marcades per la mitologia, però potser sí inspirades en els atributs i trets característics de cada divinitat.

  • Sabíeu aquest tema de les fonts abans de llegir l’article?
  • Busqueu informació sobre aquestes fonts, si voleu a partir dels enllaços que us deixo al principi de l’article. Veureu que les dues formen part d’un conjunt anomenat Salón del Prado, on hi ha una font dedicada a una altra divinitat, quina és? De quin estil artístic són i per què les referències mitològiques hi són fonamentals?
  • Coneixeu algun equip que celebri els seus triomfs d’aquesta manera, al voltant d’una font?
  • Coneixeu algun equip esportiu relacionat amb la mitologia o divinitat?

Maria Sorribes  4B2

Hebe: cosmètica a la romana

20161103_132059-1

[Foto de Maria Sorribes] Clica a sobre de la imatge per obtenir més dades de l’establiment

Salvete omnes!

Durant la sortida a Barcino que vam fer fa uns quinze dies, quan vam sortir de la necròpolis, vaig veure una cosa que em va interessar, el nom d’una botiga que es deia Hebe (aquest establiment es troba a Barcelona, al Carrer de la Canuda, 23) i em va cridar l’atenció. Tenia curiositat per saber per què es deia d’aquesta manera.

El nom de la botiga prové d’una deessa que es diu Hebe en grec (Ἥβη) i en llatí Juventas; filla de Zeus i Hera, deessa de la joventut, segons l’Odissea es va casar amb Hèracles. Aquesta deessa porta un vestit blanc sense mànigues amb una copa de nèctar a la mà, a punt de servir-la als déus.

figura-hebe

La botiga és de cosmètica i perfumeria, s’hi venen cremes antiarrugues, tractaments rejovenidors…; ara ja ho sé, que per això li van posar aquest nom: perquè els productes que distribueix l’establiment ens poden mantenir tan joves com la divinitat que li dóna nom.

D’altra banda, les característiques de l’establiment m’han fet pensar en una cosa important que ens va dir la guia al museu.

L’excursió consistia a recórrer la Barcelona romana, fer una visita al MUHBA, per aprendre coses sobre les ciutats romanes, la cultura i vida d’aquesta civilització antiga.

Durant la visita al museu vam veure diferents aspectes de la cultura romana, com per exemple, la tintoreria, la bodega, la domus i per finalitzar, els estris que utilitzaven per a la bellesa (joies, potingues, perfums), com els feien i sobretot com es cuidaven la pell els romans.

Segons ens va dir la guia, els romans es maquillaven i es posaven potingues al cos i a la cara, cosa que també feien a l’Antic Egipte. Eren experts en cosmètica i maquillatge, es feien ells mateixos les cremes, són els predecessors de tot aquest món dels tractaments i cremes per mitigar els efectes de l’edat en la nostra pell. Ves per on, no està tan lluny la botiga objecte del meu article, en ple segle XXI, dels interessos dels habitants d’aquella ciutat fundada a finals del segle I aC!

Fora del museu vam veure els dos aqüeductes que hi havia a Barcelona juntament amb la necròpoli.

File:Hebe.jpg

Bathing Woman (Hebé), Demeter Laccataris,1850 Col·lecció privada

  • Coneixíeu alguna divinitat menor a part d’Hebe que estigui relacionada amb la bellesa i la joventut? Penseu en Afrodita, quins personatges l’acompanyaven sovint…
  • Havíeu sentit alguna vegada el nom d’Hebe? Si és així, expliqueu en quin context.
  • Coneixeu establiments amb noms de divinitats femenines? Si teniu els ulls ben oberts, segur que en trobareu…

Maria Sorribes 4B2

Videojocs amb referències clàssiques

Com a treball de classe de cultura clàssica, hem fet una recerca d’alguns jocs en què es poden trobar una sèrie de referències clàssiques molt interessants.

God of War
God of War és un videojoc relacionat amb la mitologia grega. El protagonista és un semidéu inventat que es diu Kratos i la seva missió és acabar amb tots els déus. Per a arribar a matar-los haurà de lluitar contra herois, com Hèracles i Perseu, titans, com Cronos i Gaia, i criatures mitològiques com gorgones i minotaures.

Kratos vol desfer-se de tots els déus com a venjança per la mort de la seva esposa i la seva filla, provocada per la bogeria que Ares li va provocar. Durant la seva aventura, troba alguna ajuda per part de divinitats com Atena, entre altres.

god-of-war-4-is-kratos-taking-nathan-drake-s-place-on-ps4-god-of-war-4-305510

Web i font de la imatge

Smite

Smite és un joc d’ordinador que tracta de batalles entre déus, semidéus… No té cap història mitològica ni res semblant, només són batalles entre divinitats de diferents cultures com Egipte, Xina, Grècia, Maia, etc.

The Elder Scrolls V: Skyrim

En aquest joc, l’única referència clàssica que hem trobat ha sigut la similitud dels déus de la mitologia grega amb els del joc, on podem observar que hi ha una ubicació que fa honor al mont Olimp (lloc on viuen els déus).  A més, la majoria dels déus del joc són còpies dels déus grecs com per exemple Afrodita, que al joc té per nom Maara. L’heroi Talos fa referència als semidéus de l’antiga Grècia.

Uncharted

Uncharted és un joc que consisteix a aconseguir un tresor pirata que conté molt d’or. Durant aquesta aventura el protagonista, Nathan Drake, es troba amb moltes antiguitats, entre elles alguns pergamins grecs, mapes de la mitologia grega.

Harry Potter

Els jocs de Harry Potter estan inspirats en els llibres de l‘autora J.K. Rowling. Al primer llibre apareixen moltes criatures, algunes de les quals estan inspirades en bèsties referides al món clàssic. Per exemple, un gos amb tres caps que protegeix el lloc on esta amagada la pedra filosofal, que et dóna la vida eterna. Això fa referència al gos Cèrber de la mitologia grega, que protegeix la entrada a l’infern.

Al quart llibre, és a dir al quart joc, podem trobar moltes referències clàssiques.

En aquest llibre l’escola de màgia Hogwarts organitza un torneig on s’han de fer un seguit de proves molt complicades. En l’última prova els concursants hauran de creuar un laberint ple de perills i trampes per aconseguir el trofeu del campionat. Això recorda a la història de Teseu amb el Minotaure, en què l’heroi haurà de completar el laberint per enfrontar-se a la bèstia.

Dintre del món de Harry Potter trobem un escut referent a les quatre cases de màgia de l’institut Hogwarts. Aquest escut té un lema inscrit en llatí, que és aquest: Draco dormiens nunquam titillandus i significa “Un drac que dorm mai ha de ser pessigollejat”.

Font: Blog Howards

Amb aquest treball hem vist que els creadors d’aquests videojocs han tingut en compte el món grec per fer el joc més divertit i entretingut. Amb aquests jocs ens adonem que el món clàssic encara té molta influència sobre el món actual. A més, també podem trobar altres referències clàssiques per tot el món, com als llibres, art, logotips, equips de futbol, televisió, etc.

  • Podries trobar algun altre joc amb referències clàssiques?
  • Has probat algun d’aquests jocs? Sabries dir alguna altra referència clàssica sobre aquests jocs que ens haguem deixat?
  • Quin dels jocs esmentats t’ha agradat més? Què és el que més t’ha sorprès?

Víctor García i Adrià Morales del 4C1