Category Archives: Llatí 2n Bat.

Aneu a la Magna Celebratio 2017 i el pont us passarà volant!

Un any més i ja són tretze, arriba l’últim cap de setmana d’abril, el festival romà de reconstrucció històrica d’època romana del Museu de Badalona: la Magna Celebratio. Enguany com a novetat hi ha activitats relacionades amb el món de l’esport amb motiu del 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, dels quals Badalona va ser subseu. També hi és present el poeta Ovidi per commemorar el bimil·lenari de la seva mort.

Aquí teniu la programació.

magna-celebratio-2017

ProgramaMagnaCelebratio2017_Página_2

Si podeu, no us la perdeu!

Mireu quantes entrades tenim a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila. Si hi aneu, feu fotografies, reportatges… i amplieu-les, així com les de Metamorfosejats!

Noves lectures prescriptives Llatí PAU Catalunya 2017-2018 i 2018-2019

El coordinador de llatí, el Sr. Jordi Avilés, acaba d’enviar als centres una carta amb les següents lectures prescriptives de Llatí  per als dos propers anys (2017-2018 i 2018-2019).

  • TERENCI, Els germans (obra completa). Visions divergents sobre l’educació dels fills.

  • OVIDI, Metamorfosis (selecció)

    Llibre I
    1-4 Tema de l’obra.
    5-88 Del Caos al Cosmos.
    89-150 Les quatre edats de la humanitat.
    313-415 Deucalió i Pirra.
    452-567 Metamorfosi de Dafne.
    Llibre II
    341-510 Narcís.
    Llibre III
    316-340 Tirèsias.
    Llibre IV
    53-166 Píram i Tisbe.
    285-388 Hermafrodit.
    663-789 Perseu i Andròmeda.
    Llibre VIII
    611-724 Filèmon i Baucis.
    Llibre X
    1-77 Orfeu i Eurídice.
    Llibre XI
    85-194 Midas.
    Llibre XIV
    223-319 Ulisses i Circe.
    D’altra banda, no canviaran els continguts teòrics sobre les expressions llatines, la literatura, la civilització i el patrimoni.
    Tota aquesta informació es farà pública, com és habitual, al principi del curs 2017-2018 al web de la Gencat.

Vid. Exàmens anteriors PAU LLatí Catalunya
Orientacions per a l’examen de Grec PAU Catalunya

La foguera de les deïtats – Amfiteatre de Tarragona

Marc de las Heras en el capítol La foguera de les deïtats – Amfiteatre de Tarragona de El lloc dels fets ens ha portat al segle III de l’imperi romà moment en què les guerres, les catàstrofes naturals i la pesta van crear pessimisme entre la població. Mentrestant, el cristianisme guanyava adeptes i això no feia gens de gràcia als emperadors. L’amfiteatre de Tarragona va ser l’escenari de l’execució del bisbe Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, fet que va portar al segle VI a construir-hi una basílica visigòtica de culte dedicada a aquesta màrtirs. Al segle XII s’hi va superposar l’església romànica de Santa Maria del Miracle.

Quan visiteu in situ l’amfiteatre de Tarragona -un dels monuments més espectaculars de la Hispània romana, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de l’any 2000, i Bé cultural d’Interès Nacional- amb l’app podreu viure la història en primera persona.

La importància de fer Grec a Llatí

Corneli Nepot ( o Nepos) va acostar als lectors romans grans figures de la història de Grècia. Agafant de fil conductor el seu text de més avall sobre Temístocles, feu un redactat d’unes 150 paraules com a mínim en què surtin ben trenades les vides de les persones d’aquestes il·lustracions:

Scio plerosque ita scripsisse Themistoclem Xerxe regnante in Asiam transisse. Sed ego potissimum Thucydidi credo, quod et aetate proximus de iis, qui illorum temporum historiam reliquerunt, et eiusdem civitatis fuit. Is autem ait ad Artaxerxem eum venisse atque his verbis epistula, misisse: “Themistocles veni ad te, qui plurima mala hominum Graiorum in domum tuam intuli, quam diu mihi necesse fuit adversum patrem tuum bellare patriamque meam defendere. Idem multo plura bona feci, postquam in tuto ipse et ille in periculo esse coepit.”

Cornelius NeposThemistocles II

 

Ludifiquem el patrimoni arqueològic amb kahoot i amb Jumble kahoot!

Amb kahoot i Jumble kahoot repassarem el patrimoni arqueològic romà de les proves de Llatí PAU Catalunya 2017:
La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco.
La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta.

Aquesta setmana hem conegut una recreació en 3D que mostra com era la Casa dels Mosaics de l’Empúries romana:

Imatge de previsualització de YouTube

captura

cronologiaempuries

Captura de pantalla (9)

 

Captura de pantalla (11)

 

Captura de pantalla (12)

 

Captura de pantalla (14)

 

Per acabar, continueu repassant el patrimoni arqueològic amb Posa’t a prova.

Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen

Sovint hi ha espectacles molt interessants, però que passen completament desapercebuts i això que ja fa tres anys que el grup Ardit Ensemble, formació vocal-instrumental interdisciplinària, nascuda al si de la Universitat de Barcelona l’any 2012 i especialitzada en la recerca, l’estudi i la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval, interpreta l’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen (1098-1179), una dona única per la seva època: com a abadessa va acabar sent consellera de papes i emperadors i, com a artista, és una de les poquíssimes compositores del segle XII de qui conservem la música anotada en els manuscrits originals.

La novetat del proppassat 12 de febrer a la parròquia de Santa Anna (carrer de Santa Anna 29) de Barcelona ha estat que l’experta Catherine Schroeder, reconeguda intèrpret en cant hildegardià i fundadora del Centre de Música Medieval de París, ha interpretat el personatge de solista principal en el paper de l’Ànima.

Catherine Schroeder ha interpretat el personatge de l'Ànima a Ordo Virtutum, 11 de febrer de 2017

Catherine Schroeder interpretant el personatge de l’Ànima de l'”Ordo Virtutum”a la parròquia de Santa Anna

Hildegarda de Bingen va fer, a més de 77 obres vocals,  l’Ordo Virtutum, poc després que fos fundat el monestir de Sant Rupert, a Bingen. Afortunadament, la tradició i el pas del temps ens han preservart aquest antic drama espiritual al·legòric escrit en llatí. La música de l’Ordo Virtutum en neumes és excel·lent tant en expressió, com en imatges, una delícia. El text llatí que n’il·lustra el contingut és amarat de ressons bíblics, d’una espiritualitat profunda, com les visions descrites en el  Scivias: aquest drama tan antic és avui un text viu, que encara és vigent. És un drama espiritual i al·legòric, en el sentit que se’l relaciona estretament amb la vida monàstica i, particularment, amb la integració de les oblates, les noies que han de treballar la seva ànima per atènyer la salvació a través de les virtuts en la nova comunitat religiosa.

Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba

L’eix argumental de l’Ordo Virtutum ens descriu el camí que fressa una Ànima, peregrina d’aquest món terrenal, per tal d’atènyer la salvació: s’hi descriuen els perills mundans que li surten a l’encontre (diabolus) i les forces celestials (virtutes) que poden dissuadir-la’n. Per a Hildegarda, la via que mena a la salvatio es petja diàriament gràcies als pensaments, les paraules i les accions virtuoses: és per pròpia voluntat que l’ànima es pot perfeccionar i purificar; per a fer-ho, l’ànima té com a aliades les forces divines, les virtuts, que, com a host celestial, li brinden en tot moment l’ajut necessari per a vèncer el diable.

Mitjançant la representació d’aquesta obra, es pretenia escenificar, d’una banda, la joia i plenitud derivada d’una vida virtuosa, viscuda en comunitat i consagrada a Déu, i dels perills que podia significar renunciar-hi.

Imatge de previsualització de YouTube

Espero que aviat tornem a tenir l’ocasió de poder gaudir d’una de les obres més antigues i fonamentals de la tradició clàssica occidental, amb l’afegitó de estar composta en llatí i per una gran dona.

Felicem Diem Natalem et ANFF vobis exoptamus!

Felicitació de l’alumne de 4t d’ESO Llatí, Jordi Álvarez

Els alumnes de Llatí de 1r de Batxillerat també han fet amb tot l’amor del món aquesta Nadala amb la cançó Jingle Bells en llatí i un “mannequin challence” ben nadalenc per desitjar-vos un bon Nadal i una bona entrada d’any!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies Faysal (per enllestir el muntatge) i alumnes de Llatí 1! Sou genials!

L’Abigail de 2n de Batxillerat ens felicita el Nadal i ens meravella amb aquest Adeste fideles!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies, Abigail, per aquest fantàstic regal!

Per molts anys i bones festes, filadors i filadores, amb els millors desitjos per al 2017! Que tingueu uns bons Reis!…

c1mt8mywgaawsve

GREC: Per cert, els desitjos d’aquest mosaic romà en grec coincideixen amb els nostres?

LLATÍ: Tot utilitzant correctament els temps verbals en llatí, feu un comentari desitjant el millor per al nou any comentant si heu tingut regals aquestes festes, …

LLATÍ 2: Quin personatge de lEneida, el trobem també per Nadal? Per què?

“Mitologies” al Museu Picasso de Barcelona

Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.

 

Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana.  Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix,  pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:

Hèrcules de Picasso

En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.

El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.

La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure,  Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.

“Cap de faune”, linòleum 1968

A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.

El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…

De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica,  ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…

En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i  a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia

I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra

#pastintopresentXM16

Tweet conditions:

  • in English
  • write: I can see #pastintopresentXM16 with…
  • write: a short text: an idea, a thought… any kind of text related to the images (or this versus that)
  • images
  • from the 23rd of december to the 6th of January

Vid. #pastintopresentXM16

La filla de Jaire amb Edpuzzle i Kahoot del Capitulum XXVIII de LLPSI

“Raising of Jairus’ Daughter”, d’Ilya Repin

En el capitulum XXVIII de LLPSI es relata l’episodi evangèlic de la filla de Jaire, segons Mateu 8: 23-27. El miracle de la resurrecció de la filla de Jaire el trobem també a Marc 5:21-43 i a Lluc 8:40-56, tot i així a classe ningú no n’havia sentit a parlar mai.

Edpuzzle és també un excel·lent recurs per a la Flipped Classroom o classe inversa a Llatí 2 ja que permet que els alumnes, de manera individual, puguin veure les vegades que necessitin la lliçó i a l’hora el llatí va acompanyat d’imatges visuals que el fan encara més entenedor, sobretot en un episodi bíblic que desconeixen com la resurrecció de la filla de Jaire. Ara bé, no sempre hi ha a la xarxa vídeos que encaixin amb la lliçó. Es pot fer ex professo o bé adaptar el que es troba a la xarxa ja que EDpuzzle permet convertir qualsevol vídeo en una lliçó: es pot tallar el fragment que es vol utilitzar, gravar la nostra veu, afegir preguntes d’elecció múltiple o obertes… És una eina ideal per fer funcionar la “flipped classroom”. EDpuzzle facilita un informe amb les respostes correctes dels alumnes, el que ha fallat de l’aprenentatge i, per tant, s’ha de reforçar i qui ha vist el vídeo i quantes vegades l’ha vist.

Edpuzzle Filia Iairi (Click on “Join Class” and enter the class code: pagubup).

Per acabar, fem un kahoot del capitulum XXVIII Pericula maris:

kahoot28