El Fil de les Clàssiques

Els alumnes de llatí han llegit en veu alta Homer, Ilíada d’Alessandro Baricco, tot un monument a la guerra i alhora un amor obstinat per la pau.

Hem començat pel final del llibre d’Alessandro Baricco per tal d’explicar el perquè de la lectura de la Ilíada per a commemorar el dia de la pau i de la no violència als centres escolars:

Per què els alumnes de llatí han fet aquesta lectura en veu alta? És evident, ja que no es pot entendre l’Eneida de Virgili sense conèixer la Ilíada d’Homer. Ha estat una activitat que ens ha ajudat, a més a més, a ser conscients que cal fer més lectures en veu alta i que per entendre bé un text cal llegir-lo bé i això, fins i tot, costa a primer de batxillerat. També ens permet repassar i ampliar activitats ja fetes com els Guerrers de Troia en Google Maps; la guerra de Troia en deu obres d’art…

Què esdevé la Ilíada d’Homer en mans d’Alessandro Baricco? Què ha desterrat completament? Has trobat a faltar aquesta absència? Per què la narració dels fets i de les gestes no nón narrats en tercera persona? Qui es fa càrrec de narrar els fets? Després de la lectura de La còlera d’Aquil·les i de la lectura en veu alta de la Ilíada polifònica de Baricco t’han vingut ganes de llegir la Ilíada d’Homer? Has vist la pel·lícula Troia?…

Les figures literàries també anomenades figures estilístiques o retòriques permeten al poeta, al literat o al publicista jugar amb el llenguatge i transgredir-ne les normes.

En  homenatge  blocaire en el vint-i-cinquè aniversari de la mort de J.V. Foix, els seus versos a la carta ens serviran per posar nom a algunes de les figures retòriques d’origen grecollatí. Posem fil a l’agulla i amb aquests versos del poeta de Sarrià  n’heu d’esbrinar el nom, el perquè  i el seu origen etimològic (i si conté un ètim grec, no us oblideu d’escriure’l també  en grafia grega):

1. Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir. (J.V.Foix)

2. Balla damunt la palla. (J.V.Foix)

3. És quan plou que ballo sol. (J.V. Foix)

4. i empaito la masovera, i entre pineda i garric. (J.V. Foix)

5. I amb hàbils mots la passió naixent
Del meu estil pogués fer presoner . (J.V. Foix)

6. el casalot de pirata és un ample gira-sol. (J.V. Foix)

7. Quan érem prop de Talabra algú ens cridava pel nom:

Era una pedra, era un arbre, un casull entre vinyots. (J. V. Foix)

8. És quan dormo que hi veig clar. (J.V. Foix)

9. M’exalta el nou i m’enamora el vell. (J.V. Foix)

10. Foll d’una dolça metzina (J.V.  Foix)

Quins poemes de  J.V.Foix a la carta hi has trobat?  Quins estan musicats?  Quin t’ha agradat més? Aquest tastet de versos a la recerca de figures retòriques t’ha despertat el desig de seguir llegint la seva obra? La coneixies?…

N.B.: Al Facebook Fildelesclassiques Aracne en homenatge de F.V. Foix hem actualitzat el mur i ho hem anunciat  amb aquest vers que també ens caracteritza: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.

Vid. Aracne fila i fila J.V.Foix roman i tot canvia, potser també hi trobaràs, entre altres referents, una figura literària!

El Museu de l’Estampació de Premià de Mar diumenge va inaugurar l’exposició L’Arqueologia de Premià, comissariada per Ramon Coll i Marta Prevosti.  Aquesta mostra  ofereix un recorregut que mostra mil anys de la història més antiga de Premià, des de l’època ibèrica fins a l’antiguitat tardana. Es mostren objectes procedents de les excavacions que s’han anat realitzant en els darrers quaranta anys. La peça estrella és el jaciment romà de Can Ferrerons.

Euríal i Nis (1827) de Jean-Baptiste Roman, Louvre

“A la amistad”

Contienden por morir en importuna

porfía Orestes i el focense amigo;

Niso se ofrece al rútulo enemigo,

i acompaña del teucro la fortuna.

En la fee de Damón sospecha alguna

no sufre Pithias, aunque ve el castigo,

ni rehúsa baxar Theseo contigo,

Piríthoo fiel, a la infernal laguna.

Pólux con Cástor parte el don divino,

i porqu’ el Orco satisfecho quede,

muriendo compra la fraterna vida.

Teme vivir el jouen prenestino

faltando Caspio. Tales cosas puede

de la amistad la fuerça no vencida.

Juan de Arguijo núm 57 ed. Vranich

En aquest sonet, intitulat A la amistad, Juan de Arguijo esmenta la proverbial parella virgiliana Nis i Euríal entre un llistat d’amics fidels. Coneixes la història? (Virgili, Eneida IX 176-502). Què té de proverbial? Quina pervivència ha tingut? Coneixes les altres parelles d’amics? Què és per a tu l’amistat? Quin personatge voldries que fos el teu bessó en aquest tema?…

A grecs i romans també els devem la creació dels principals temes i motius de la nostra tradició literària. Aquesta s’inicia a l’antiguitat clàssica. Alguns d’aquests motius han estat tan utilitzats, que han esdevingut fórmules tipificades i conegudes per tothom: són els tòpics literaris. Els tòpics literaris sovint són designats amb una expressió llatina referents a la vida (vita flumen, homo viator), el pas del temps (tempus fugit,  ubi sunt?, carpe diem), l’amor (vulnus amoris, furor amoris, flamma amoris, militia amoris, foedus amoris) o  la mort (memento mori), entre d’altres.

Els hem buscat en la música, en Horaci i en la poesia posterior, però ara és el moment de fer recerca d’aquests tòpics en poemes i fragments literaris i presentar-los en un clip audiovisual. Jo he triat “Ancorada” de la jove poetessa valenciana Isabel García Canet (continuo reivindicant les poetesses!):

Veure aquesta presentació més gran.

Quins referents clàssics hi ha? Es pot establir algun paral·lelisme amb l’Odissea d’Homer? Funciona el tòpic en “Ancorada”? Amb quins tòpics juga la poeta i com? Quin significat té el seu viatge? On ancora? Com és el món de la seva poesia? Per què és de vidre el seu vaixell? Per què fa un “auster viatge”? Què és, doncs, el seu poema?

Ara és la teva. Quin tòpic literari tries tu?