Monthly Archives: setembre 2010

Un conte

granotes

Un conte per a començar el curs amb energia i  il.lusió.

En versió audio per a nens i nenes de primària:

En versió text:

Les creences creen realitats

Diu que dues granotes van caure en una enorme galleda de nata que hi havia en una lleteria.

Una li va dir a l’altra:
– És millor que ens donem per vençudes, estem perdudes. D’aquí no en podrem sortir.
– Continua nedant –li va dir la seva companya -.  D’una manera o altra aconseguirem sortir-ne.
– És inútil –va xisclar la primera -. És massa espès per nedar, massa tou per saltar, i massa relliscós per arrossegar-se. Ja que igualment m’he de morir, millor que sigui ara.
Va deixar-se caure, i va morir ofegada.

La seva amiga, en canvi, continuava movent-se,  intentant nedar,  sense rendir-se.
Quan es va fer de dia va descobrir que estava sobre d’un bloc de mantega que ella mateixa havia batut. I allí es va quedar una bona estona, somrient…

Creure que pots aconseguir una cosa és el primer pas perquè sigui així.

Tu mateix! Relats d’ecologia emocional
Jaume Soler i M.Mercè Conangla
Ed Amat

Marius Torres

lletres_torres1

Dilluns 30 d’agost va fer cent anys del naixement d’aquest poeta lleidatà.

La seva obra va ser editada de manera pòstuma primer a Mèxic i després, el 1950 a Catalunya.

L’estil de Màrius Torres és d’una gran sensibilitat literària i és considerat un referent de la poesia catalana del segle XX.

La poesia constituïa per a ell “un mitjà expressiu de la personalitat”.

Un petit poema, preciós i de gran sensibilitat, per poder treballar amb els alumnes, tan de primària com de secundària:

Un arbre

Vius entre l’aire.

De nit vas de la terra

a les estrelles.

Quan seràs mort, encara

faràs créixer una flama.

També us convido a escoltar un dels seus poemes, musicats per Lluís Llach.

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937