Àfrica, la SIDA, el Papa i els condons.

Vaig deixar de publicar la sèrie d’articles sobre els drets humans emprenyat per la pràcticament nul·la participació i és també l’emprenyamenta la que actua com a motor per a fer que torni a publicar un article: avui tot despertant-me he sentit a la ràdio que el cap de l’església catòlica (aquell que en diuen “papa” …) de visita per terres africanes s’ha entretingut a dir que els preservatius no són la solució per a la SIDA, sinó el control de l’esperit sobre el cos …

Qualsevol que s’informi amb una certa regularitat sobre el que succeeix a Àfrica sabrà que juntament amb la guerra (guerra tribal, guerra entre religions, guerra pel domini del territori o les fonts de riquesa …) i la gana (provocada per les desigualtats econòmiques i la guerra) són les malalties (no només la SIDA, també la malària) un dels principals problemes que afecten als habitants d’aquest continent.

No és sorprenent que la visita d’aquest sinistre personatge a l’Àfrica no hagi portat medecines contra les malalties sinó només paraules i desesperança. No és sorprenent ja que fa segles que aquesta organització alimenta als seus creients amb paraules de desesperança… Encara recordo que fa anys un amic catòlic em mostrava articles de recerca científica en els que s’explicava que, després de costoses investigacions, s’havia descobert que el virus de la SIDA és més petit que els porus del làtex (material amb què es fabriquen els preservatius) … encara recordo la meva estupefacció davant el fet que l’església catòlica hagués emprat tant de temps i diners en una investigació que no tenia com a objectiu la recerca d’un mètode eficaç en la lluita contra la SIDA sinó a demostrar que un mètode, que els és incòmode per motius doctrinaris, no és prou eficaç. I aquesta és la conducta habitual d’aquesta gent: no la recerca de la felicitat, sinó la demostració que allò que els podria fer feliços és ineficaç i, en tot cas. pecaminós.

Podria explicar que hi ha missioners que, malgrat la doctrina, reparteixen preservatius entre la població seguint el dictat del sentit comú; podríem considerar la política de les indústries farmacèutiques que neguen la possibilitat de fabricar retrovirals genèrics per tal de lluitar contra la malaltia a uns estats que no podrien assumir el cost d’aquests medicaments; podríem demanar-nos quina motivació impulsa als líders de l’església catòlica en aquesta creuada contra el sexe, i ser irònics en recordar el que ha passat amb els sacerdots catòlics nord-americans, l’esperit dels quals no s’ha pogut imposar sobre el cos (i és lògica la derrota de l’esperit malalt dels pederastes).

Però cal ser filosòficament freds i, malgrat la indignació, demanar-nos fredament: les paraules del Sant Pare contribueixen a l’increment de la felicitat en la població humana?

Si la resposta és negativa, ja teniu un altre motiu per deixar de ser catòlics (si és que encara ho sou) i, per cert, feu el favor de comprar (i utilitzar) preservatius si heu de tenir relacions sexuals: estic convençut que l’amor, el sexe, el plaer i la tendresa incrementen la felicitat de la majoria dels humans, però els embarassos no desitjats i les malalties venèries només apropen a la felicitat a aquells que pateixen malalties espirituals molt greus.

Drets humans: Article 5

Article 5

Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

No afegiré cap comentari, només us demano que mireu el correu que l’ONG Amnistia Internacional em feia arribar el dia 26 de gener.

Amnist?a Internacional - Logologo actua
 
 
 
 
Diez personas pueden morir lapidadas en Irán  
 
 
Foto noticia
Coincidirás conmigo en que la lapidación es una forma especialmente atroz de pena de muerte y parece increíble que en el siglo XXI se siga aplicando una práctica tan terrible.Sin embargo, Irán tropieza con la misma piedra y, a pesar de haber anunciado el fin de dicha práctica, en diciembre dos personas murieron lapidadas y al menos otras diez corren el riesgo de ser lapidadas en cualquier momento.¿Sabías que las piedras utilizadas en las lapidaciones no pueden ser ni muy pequeñas (para que causen dolor), ni muy grandes (para no matar al condenado en seguida)? ¿Sabías que es una pena específicamente impuesta en casos de adulterio, acto que ni siquiera constituye delito en la mayoría de los países del mundo?Tras décadas de campaña de Amnistía Internacional por el fin de la pena capital, lo cierto es que el mundo camina con paso decidido hacia la abolición de la pena de muerte. Y vamos a seguir trabajando con la misma determinación.

Por eso pedimos al Gobierno iraní que prohíba de una vez y por ley esta forma de ejecución. ¿Puedo contar contigo? Al menos diez personas confían en nuestra capacidad de presión; no les des la espalda y únete a nuestra petición cuanto antes.

Como siempre, muchas gracias por tu apoyo y compromiso,

Esteban Beltrán
Director
Amnistía Internacional – Sección Española

Drets humans: Article 3.

Article 3

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Quan avui he llegit que a Gaza ha mort a causa del foc israelià un conductor que transportava ajut humanitari sota bandera de la ONU, he pensat que probablement les organitzacions antiavortistes que sovint es manifesten pel dret a la vida no sortiran aquesta vegada al carrer i així, de nou, una determinada manera d’entendre el que és el cristianisme torna a demostrar que només es mobilitza per la vida quan aquesta és encara una mera especulació i no una realitat.

Hi ha individus a la nostra societat que s’indignen per l’atemptat perpetrat contra la seva llibertat individual quan se’ls prohibeix fumar o se’ls limita la velocitat a la que poden circular per determinades vies. Aquests lluitadors per la llibertat de pa sucat amb oli perden consistència, substància i dignitat quan s’indignen per aquestes collonades i llegeixen amb perfecta calma i serenitat la pàgina del diari en que s’informa que ahir 30 civils palestins que, després de ser expulsats de casa seva pels soldats israelians, s’havien refugiat a una escola regentada per la ONU, van morir quan l’escola en qüestió va ser bombardejada per l’exercit israelià.

Fa pocs anys un alumne m’explicava indignat que,  a causa de la recent onada migratòria, la seva àvia ja no es sentia segura als carrers de Cornellà; vaig demanar sobre la base d’aquesta sensació i vaig descobrir que a la bona dona ningú no l’havia agredit, robat ni insultat; això sí, sembla que havia estat objecte d’algunes mirades inquietants … Avui li podria haver explicat que si Cornellà es trobés a la Franja de Gaza, no estaria tranquil·la per la seguretat dels seus nets quan són a escola i que els obusos són més perillosos que la més inquietant de les mirades.

 

Drets humans: preàmbul.

El 10 de desembre de 1948, el proper dijous farà 60 anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar i proclamar la resolució 217 A (III), coneguda habitualment com la Declaració Universal de Drets Humans. Aquesta declaració està inspirada en la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà que l’Assemblea Nacional del Poble Francés va proclamar en constituir-se després de la revolució francesa. Els ideals que recullen i impulsen totes dues declaracions tenen, per tant, el seu origen en la Il·lustració i giren al voltant de la llibertat i la dignitat de l’home.

Pensem que és interessant aprofitar l’efemèride per tal de reflexionar críticament al voltat d’aquesta declaració i la seva aplicació i és per això que iniciarem la publicació (intentarem que un cop per setmana) d’un article, amb un breu comentari i, si s’escau, alguna notícia d’actualitat que ens serveixi de pont entre la reflexió teòrica i la realitat.  Hem afegit també un enllaç (a la columna de la dreta)  a una pàgina en la que trobareu molta informació sobre el tema.Començarem pel preàmbul:

Declaració Universal de Drets Humans

PREÀMBUL

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d’expressió i de creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l’opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d’homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d’una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d’aquest compromís,

L’Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

Cal situar aquest preàmbul en el seu context històric: fa tot just 3 anys del final de la 2a Guerra Mundial però res no sembla anunciar que sigui el final dels conflictes, ja que s’estan posant les bases per a l’anomenada Guerra Freda i de successives guerres de caire més calent; tanmateix, la presa de consciència del que ha significat l’holocaust nazi encara no és completa, d’aquí que al preàmbul es digui que “el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat” . Resulta, si més no, ingenu pensar que Auschwitz i Mauthausen van ser resultat del desconeixement dels drets humans… del menyspreu sí, però no del desconeixement! Més enllà d’aquesta ingenuïtat cal situar aquest preàmbul com el que aspira a ser: “l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions” . No és, per tant, una descripció de la situació actual, sinó l’horitzó cap al que cal anar.

Us convidem a reflexionar al voltant d’aquest preàmbul i a fer les vostres aportacions, crítiques o no.

Juancarlistas, felipistas, peperos … (Autora: María Manrique)

Juancarlistas, felipistas, peperos, aparentemente sin tener nada en común, pero sí amigos, aunque parezca mentira el PP y el PSOE han encontrado un tema por el que no discuten, la permanencia de la monarquía en España.

Tema estrella donde los haya, más sobao imposible, lo sé, no pretendo ser original, no lo soy, pero como veo que nadie le ha dedicado un artículo lo haré yo (así demuestro que las personas de segundo de bachillerato estamos en el mundo).

Hablar sobre este tema me hace sin querer retroceder unos diez años cuando una amiga me dijo:

“Hubo una época en la que estaba de moda pertenecer a una ONG , ahora sin embargo está de moda ser facha” ¿no me digais que el comentario no es para que te marque el resto de tu vida?, pero he de decir que en cierto modo no le faltaba razón. Me explico, hasta hace unos años la gente, en general, era digamos…moderada.

Hace algunos años, no demasiados, parece que se ha incrementado el número de progres, todos queremos tener un amigo gay y lucir una palestina en el cuello, curioso, ya que yo por lo menos soy consciente que pertenecemos a una generación que tiene unos valores un poco ambiguos como para ir predicando que somos los primos hermanos de Carrillo, pero en fin sin desviarme mucho más del tema quiero decir que esto lleva a que un sector diga:

“Yo quiero ser diferente me voy hacer pepero y voy a escuchar la COPE”, el problema vendrá cuando se ponga de moda ser del PP, socorro.

Sin divagar (y sin aburrir) más, me limitaré ha hacer una breve reflexión sobre la monarquía española.

A los políticos de los dos grandes partidos españoles se les llena la boca hablando de democracia, la democracia es maravillosa y hay que salvaguardarla por encima de todo, estos son los mismos políticos que como he dicho antes defienden la monarquía ¿ambos aspectos son realmente compatibles? Yo sinceramente lo dudo, hagamos un repaso rápido de la historia, Juan Carlos fue nombrado rey de España por Franco, ya que recordemos que el verdadero sucesor de la corona española debería haber sido su padre, entonces…¿vivimos realmente en una democracia? No sé, en primer lugar destacar que el bando nacional se rebeló contra la república y causó una guerra civil, más tarde este mismo régimen nos impuso una monarquía que treinta años después seguimos conservando y siguen sin preguntarnos si la queremos o no, sinceramente los políticos hacen poco y mal pero el Bribón del rey lo estamos pagando nosotros y puestos ha elegir me gustaría que alguien me consultara.

Ahora habrá alguien que estará pensando que gracias al rey se paró el golpe de Estado de Tejero, lo sé, es el mismo argumento que escucho cada año en la cena de navidad, para empezar esta por demostrar que este hecho no fuera un montaje para que el rey no hiciera honor a su apodo Juan Carlos el Breve, y aunque no lo fuera, por favor olvidemoslo ya y seamos coherentes, la República fue vilmente atacada y ahora vivimos calladitos bajo una monarquía porque el rey nos parece un tipo simpático, como dicen muchos: Spain is diferent.

En fin termino recordando un mensaje de amor que le usurpé a un familiar en el que al final su enamorado concluía con lo más inteligente que jamás había dicho:

Visca la república!!

Un Saludo

La política apesta, en cambio las lentejas de mi abuela están deliciosas.(Concurs de St. Jordi; Autor:Antoni Merino)

Nada ni nadie es perfecto ni políticamente correcto, toda idea política tiene sus ventajas y sus inconvenientes.Últimamente la gente parece carecer de mente, muchos creen ser comunistas por llevar una chapa con una estrella roja en alguna pieza de ropa, y otros se creen fascistas tan sólo por saber alzar el brazo derecho mientras ponen su mano izquierda en su pecho (¡Estoy impresionado, cuanta coordinación!).Sólo hace falta mirar a los políticos de hoy en día, ver como se tiran piedras entre ellos, como realizan falacias simplemente para venderse a sus votantes o como hacen falsas promesas tan sólo para recibir unos míseros aplausos realizados por simple cortesía.Ya no me importa ni izquierda ni derecha, ya no me importa un Partido Popular que no tiene nada de popularidad (¡Hasta Rodolfo Chikilicuatre es más popular que ellos!) ni un Partido Socialista Obrero Español que no tiene nada de socialista ni de obrero (Yo de momento no he visto nunca a Zapatero con casco amarillo), ahora tan sólo me importa una cosa: las lentejas de mi abuela.Las lentejas de mi abuela están deliciosas, huelen de maravilla y además son baratas. Cada martes coge mi abuela y se dirige a ‘Congelados la sirena’, allí compra un bote bien grande y cuando llega a casa las prepara. Las lentejas de mi abuela hacen que se me olviden mis problemas (luego descubrí que era porque les ponía una especia llamada ‘Hachís’) y sobretodo, que se me olvide la política, ya que las lentejas huelen de maravilla y la política empieza a oler a fertilizante.Recuerdo el día en el que fui a votar, me dirigí a las urnas del colegio que hay delante de mi casa, estaba algo nervioso ya que era mi primera vez, me dieron una papeleta, en la cuál escribí con mayúsculas: CHUCK NORRIS. Subí a casa con satisfacción después de haber votado al candidato que más me convencía (aunque éste no participase en las elecciones) y allí estaban ellas, esperándome con su dulce aroma hipnotizante, que hacía que me dirigiese hasta el plato y lo vaciase sin necesidad de cubierto alguno.Me he ido un tanto por las ramas con esta historia, pero espero que hayáis llegado a la conclusión a la que llegué yo después de haberme comido como unos 300 platos de las lentejas (Sí, me refiero a esas lentejas que llevan especias sospechosamente adictivas) de mi abuela a lo largo de mi vida: las drogas te dejan tonto; ahora me limitaré a continuar argumentando el porqué de que la política a mi parecer apeste.No importa quien esté gobernando en el Estado Español, siempre habrá una gran parte de la población que estará descontenta ya que mientras continuemos como estamos ahora siempre gobernarán o el PP o el PSOE, que vienen a ser la misma ‘mierda’. La única solución para acabar con esta farsa es convencer a la población para que dejen de votar al PP o al PSOE, de esta manera la política dejaría de ser una farsa como la que es ahora. Por eso yo os grito: ¡La política apesta, en cambio las lentejas de mi abuela están deliciosas!

L’homosexualitat al món.

A continuació trobareu una sèrie d’enllaços a diferents pàgines en les que es parla sobre la discriminació a les minories sexuals a diferents països del món. És un bon material per a la reflexió i pot ser motiu d’un bon article.

http://www.es.amnesty.org/temas/minorias-sexuales/pagina/sabias-que/ Es tracta d’un enllaç a la web de l’ONG Amnistia Internacional; a més d’un breu article sobre el tema, ens ofereix la posiblitat de descarregar documents ens els que es tracta la qüestió de la discriminació sexual de forma detallada.

www.elmundo.es/elmundo/blogs/blogbackmountain/index.html Aquest enllaç ens remet a un bloc del diari El Mundo en el que l’autor reflexiona sobre la seva condició d’homosexual. La darrera entrada descriu el tracte que pateixen els homosexuals a l’Iran.

www.cogailes.org/modules.php?op=modload&name=Web_Links&file=index&req=viewlink&cid=17 Es tracta d’un enllaç a la web de la coordinadora Gai Lesbiana, concretament l’apartat d’associacions d’homosexuals religiosos (veureu que hi ha tant de cristians com de musulmans). És interessant per conèixer com es viu l’experiència religiosa des de la condició d’homosexual.

www.redsemlac-cuba.net/modules/news/article.php?storyid=2 Entrevista al poeta cubà Nelson Simón, en la que es reflexiona sobre la relació entre la cultura cubana actual i l’homosexualitat, tot trencant alguns tòpics força estesos.

Bé, espero que a partir d’aquest material a algú li doni per pensar i, si pot ser, per escriure una mica.

Euskadi Ta Askatasuna. Autor: Toni Merino

Como alumno de primero de bachillerato que debe publicar un artículo, quiero escribir acerca de una grandiosa organización política llamada ETA (Patria Vasca y Libertad) que actualmente la gente califica de terrorista cuando empezó luchando contra el régimen de Franco, que eso a pesar de ser una dictadura nadie lo ha calificado nunca como terrorismo, Porqué supongo que sabéis lo que quiere decir terrorismo ¿No? En cualquier caso os pongo definición de diccionario, para que no os molestéis en buscarlo: Inducir terror a la población de forma premeditada.

Ahora mi pregunta es: ¿Por qué la gente antes estaba a favor de ETA y en cambio ahora o se mantienen indiferentes o están en contra?

Creo que todos aquellos que piensan que ETA no es más que una organización terrorista formada por un cúmulo insaciable de asesinos, no tienen ni idea de cuando se formó ETA y a raíz de que. Lo que creo es que todos aquellos que piensan esto anterior acerca de ETA no recuerdan (o directamente no lo saben) qué organización nos salvó el culo cuando Franco quiso poner un sucesor para cuando él muriera, cuyo nombre quizás os suena: Carrero Blanco, que fue enviado a la tumba gracias a esta organización tan milagrosa.

ETA se formó en el año 1959 a raíz de un grupo de estudio universitario llamado Ekin que después de haber hecho varias asambleas decidieron por la lucha armada, por aquel entonces la mayoría de la población apoyaba a ETA, en cambio al llegar la democracia la gente les perdió el respeto y gracias a nuestros “queridísimos” medios de comunicación (Refiriéndome en concreto a la Prensa) los calificaron como organización Terrorista.

Estoy completamente de acuerdo con muchos de los que habéis leído hasta aquí en una posible opinión que podáis poner, no os hagáis los tontos, sí esa de que “ETA mata a gente inocente” y sí, es cierto, ETA ha matado a mucha gente inocente por el simple hecho de que pasaban por allí y que ya se que no tenían culpa de nada; pero si ETA eligió el camino de la lucha armada era porque ya no aguantaban más en ese régimen franquista y con esta democracia tampoco cambia mucho la cosa: seguimos teniendo a algún inútil que no sabe gobernar y se pasan la pelota entre ellos mientras que a nosotros nos meten en guerras, para que luego nos quejemos del 11-M (que supongo que a nadie se le ocurrirá decir que fue ETA).

En fin, en este artículo quería exponer mi apoyo a la ETA Zaharra y ya lo he hecho (Si os habéis informado del tema, supongo que sabréis a lo que me refiero cuando digo ETA Zaharra, en la wikipedia es posible que encontréis información acerca del tema) y expongo que me ha encantado ser un falacioso con todos ustedes, gracias.

PD: Este texto se lo dedico a nuestra querida compañera de clase Rosa Lirola (larilarilora) y a mi gran amigo Alberto, que en más de una discusión sobre política me ha dicho que el 11-M fue ETA. Ya de paso de la URL de mi blog descaradamente, que ya que he escrito al menos hago publi:
http://benditaincoherencia.blogspot.com
Gudariak (Antoni Merino

Benazir Butto ha mort a un atemptat islamista

La ex primera ministra de Pakistan ha mort al segon atemptat que pateix des de l’octubre.

Aquest article no vol ser un panegíric, ni tan sols un homenatge, d’un personatge públic (les dues vegades que va sortir del poder ho va fer sota acusacions de corrupció i no seré jo qui dubti de la corrupció de la classe política), sinó una reflexió sobre l’accés al poder de les dones a l’Islam.

Els elements que voldria que tinguéssiu en compte quan analitzem aquesta qüestió són els següents:

Pakistan és un estat islàmic i això vol dir que la seva existència com a estat diferenciat de la Índia es basa precisament en el fet que la seva població és majoritàriament musulmana i no hindú o budista. “Pakistan” vol dir “terra dels sagrats o dels purs” i això deu voler dir que no estan contaminats per les altres religions.

Benazir Butto era una dona musulmana que havia arribat al poder dues vegades per mitjans democràtics. De fet, quan la van matar, estava fent un acte de propaganda política de cara a les properes eleccions.

Les dones musulmanes no governen habitualment els seus països (i això és un eufemisme, ja ho sé!), de fet, la primera vegada que Benazir Butto va accedir al poder, els seus opositors van argumentar que el fet que una dona els governés era contrari a la tradició, a la llei islàmica i, fins i tot, contrari a les lleis de la naturalesa (pobre naturalesa, sempre en la boca dels que menys la coneixen …).

Per tant, que una dona musulmana hagués arribat al poder polític a un estat predominantment musulmà, i s’hi hagués mantingut amb una certa estabilitat hauria tirat per terra qualsevol argument sobre la il·legitimitat de l’accés al poder per part de les dones (no oblidem que els fets, quan es produeixen, invaliden els arguments més sofisticats) i l’hagués convertit en un fenomen normal. Òbviament, la violència amb la que s’ha impedit aquesta possibilitat (han mort més de 20 persones), ens indica que els arguments ja no se sostenien per si sols: un argument sòlid no necessita cadàvers per a sostenir-se.

És, per tant, lamentable que uns dèbils mentals (només la feblesa actua amb tanta violència) hagin impedit que l’Islam s’apropi a la normalitat. Esperem que aquesta normalitat arribi quan abans millor i no només a l’Islam (conec algun estat aconfessional del Sud d’Europa que mai ha estat governat per una dona elegida democràticament, i no em refereixo a Andorra ni a Portugal). Esperem que al Pakistan la democràcia sigui algun dia més important que la puresa i, mentrestant, alegrem-nos de ser impurs!

Jesús Gómez.

Si vols conèixer la notícia de forma més àmplia, consulta els següents enllaços a la premsa digital:

www.lavanguardia.es/lv24h/20071227/53422094089.html;
www.avui.cat/article/mon_politica/17191/govern/pakistan/mante/la/data/eleccions/tot/la/mort/benazir/bhutto.html; www.elmundo.es/elmundo/2007/12/28/internacional/1198857681.html?a=6741f8cc90784f40583295004154a081&t=1198864264; www.elpais.com/articulo/internacional/Cientos/miles/paquistanies/despiden/Bhutto/ciudad/natal/elpepuint/20071228elpepuint_3/Tes;
www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=470342&idseccio_PK=1007
www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2680769