METODOLOGIA

Els membres de l’equip impulsor ens hem organitzat per intervenir d’alguna manera o altra en el projecte, per ordenar-lo, i donar-li forma.

Les diverses sessions han servit per reflexionar i compartir inquietuds. L’equip impulsor hem utilitzat aquest projecte per promoure una base sòlida que a partir del curs vinent s’hauria de socialitzar a la resta del claustre.

Entenem que un projecte ha de promoure la relació constant entre el pensar, el fer i el comunicar. Amb activitats de tipologia diversa hem de potenciar el cicle de l’aprenentatge. Els infants han de buscar l’autoregulació dels propis aprenentatges amb el guiatge dels docents. Els docents provoquen i activen el saber compartit. Tothom avança al seu ritme.

En aquest cas s’ha donat la contextualització dels aprenentatges, descobrint el món en companyia dels altres.

PLANIFICACIÓ

A l’escola es treballa el medi per mitjà de projectes. En una de les sessions de l’equip impulsor es va parlar sobre els projectes d’aquest curs i hi va haver consens en programar, desenvolupar i treballar des de l’equip impulsor el projecte sobre la Neus Català que estan vivint els i les alumnes de 5è.

Es tracta d’un projecte sorgit a l’aula, a partir d’una conversa sobre una vaga. Es parla sobre privació de drets universals, de la Segona Guerra Mundial. Surten diverses vegades els camps de concentració i per mitjà de l’Anna Frank, s’accedeix a la Neus Català, última supervivent catalana d’un camp de concentració.
Des de l’equip impulsor es considera que és el projecte en el que val la pena aprofundir per la seva càrrega simbòlica i emocional i per sorgir dels mateixos nens i nenes i sobretot per la intensitat amb la que ho han viscut ells i elles.

Com podem fer poesia sense escriure? Producte final

El producte final era l’exposició amb tots els poemes creats de forma individual i en grup. El repte era doble, d’una banda, elaborar creacions de poesia sense escriure, i, de l’altra, dissenyar i portar a terme l’exposició (com organitzar els espais, com distribuir els poemes, com comunicar-ho a les famílies, com explicar les obres i fer una visita guiada, …).

L’exposició estava oberta tant a l’alumnat de les altres comunitats com a les famílies, i es van fer visites guiades (preparades pels alumnes de Grans) tant per a uns com per a altres.

L’exposició va ser tot un èxit, les famílies van mostrar-se molt gratament sorpreses pel resultat final!

Com gestionem la informació?

Un dels grans aprenentatges, sinó el que més, que cal fer a l’escola és l’aprendre a gestionar la informació: la que es té i la que es vol aconseguir. Cal saber de quina informació disposem, quina ens falta i on la podem anar a buscar i, finalment, saber-la compartir i transmetre de manera entenedora per qui la té i per qui la rep.

Recerca d’informació a la xarxa per a omplir una fitxa en format digital.

En aquest projecte hem plantejat diferents formes per accedir a la informació:

  • Recerca a internet.
  • Manipulació d’objectes (desmuntar un ordinador).
  • Deducció a partir de materials i activitats diverses.
  • Creació i imaginació.
  • Recerca en fonts escrites (llibres, articles…).
  • Conferència d’un expert.
  • Debat / Creació d’informació conjuntament.

Manipulació d’un ordinador per conèixer-ne les seves parts.

És aquí on s’observen importants diferències entre els alumnes i la seva forma de treballar. Es nota clarament aquells alumnes acostumats a gestionar informació, capaços de separar el gra de la palla i de saber triar entre tot el que tenen, i aquells que es perden entre tot i no saben escollir, o acaben escollint allò que tenen més accessible, sense més criteri.

AVALUACIÓ

S’han utilitzat diversos instruments d’avaluació al llarg de la realització i durant tot el procés del projecte. Amb l’avaluació pretenem aconseguir l’autoregulació de l’aprenentatge i potenciar l’aprenentatge entre iguals.

Pel que fa a l’avaluació formadora, la que utilitzen els alumnes per regular el seu aprenentatge, ells i elles s’han autoavaluat per mitjà de rúbriques, debats, assemblees, entre d’altres.

En relació a l’avaluació formativa, els docents implicats hem utilitzat la rúbrica i l’observació directa per conèixer el nivell d’assoliment dels aprenentatges i l’autonomia, responsabilitat i implicació en la realització de les tasques. Les evidències i la documentació del projecte també ens han servit per treure conclusions.

Bona part del projecte s’ha desenvolupat per mitjà de converses, diàlegs i debats, per tant els i les docents hem observat per mitjà d’aquesta taula les competències relacionades.

 

 

Som-hi! Com treballaran els alumnes?

Aquest projecte no té, o no li hem sabut donar, un fil argumental o un guió d’inici a fi, sinó que l’hem plantejat com una suma de diferents blocs independents on en cadascun plantegem tasques i metodologies diferents.

Els diferents blocs temàtiques resultants son:

  • Els ordinadors
  • Internet
  • Pàgines web
  • Edició de text, d’imatge i de vídeo.
  • Mòbils i Apps
  • Videojocs i programació
  • Ús responsable
  • Altres tecnologies i futur.

i hem fet servir metodologies com:

  • Petits grups on cada grup prepara un tema i després el comparteix amb la resta.
  • Petits grups on cada grup realitza simultàniament la mateixa tasca.
  • Treball per parelles i posada en comú.
  • Grups d’experts.
  • Classe magistral d’un expert en la matèria.
  • Treball individual, o en parelles, sobre una activitat dissenyada prèviament.
  • Debat en gran grup i després reflexió individual.

Grup d’experts. Agafant informació de diverses fonts escrites per portar-la al seu grup.

Pel que fa als grups, han estat creats pels mestres, tenint en compte la realitat de l’aula. Però per a formar-los a classe s’ha fet mitjançant una dinàmica per treballar l’autogestió de la classe i la iniciativa.

Dinàmica per fer els grups

PRODUCTE FINAL

Visita a Neus Català

El dia 7 de març, els i les alumnes de 5è van anar a visitar la Neus Català a la residència d’avis on vivia del seu poble: Els Guiamets.

La seva tutora legal, la Mariona, ens va acollir i acompanyar durant tot el dia. Vam poder interactuar amb ella, tot gaudint de la seva companyia i de la seva experiència vital.

Després vàrem visitar el poble, on vam poder veure una figura en la seva memòria.

Posteriorment, vam elaborar i enviar un calendari amb les fotos de la visita acompanyades de frases que descrivien les sensacions i emocions que van tenir durant aquell dia.

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem a preparar el projecte

El projecte que us presentarem es correspon al curs de 4t de primària, que consta d’una sola aula de 28 alumnes. Els mestres que intervindrem en tot el procés som 3: el tutor del grup i dues mestres especialistes (en aquest cas, d’anglès i de plàstica).

Procés d’elecció del tema.

El primer pas va ser la pluja d’idees amb els alumnes. Comencen fent cadascú una proposta per escrit, així evitem la influència dels líders de la classe i obliguem a que tothom faci, com a mínim, una proposta seva personal. Després es comença amb una primera votació secreta per començar a descartar. Després, per grups d’interessos ens presenten i motiven per les propostes que queden actives. Finalment tenim fumata blanca: Ordinadors, internet i noves tecnologies. 

Logotip del projecte, escollit per votació entre tots els alumnes, d’entre els que ells mateixos havien presentat.

Ara ens adonem que no vam escollir cap leit-motiv, sinó que uns dies després d’escollir el tema vam recollir els coneixements previs (què sabem?) i les inquietuds (què volem saber?) i a partir d’aquí els mestres vam temporalitzar el projecte sobre calendari.

Vam ajuntar totes les preguntes (què volem saber?) en grans blocs temàtics, i a partir d’aquí vam començar a apuntar mètodes de treball per a cada bloc.