Després de la sessió de programació, duem a terme la sessió amb el claustre, i ens sorgeixen alguns dubtes, però entre tots anem aclarint com definir un objectiu, un criteri i un indicador. Per desenvolupar el projecte del bosc pintat, la planificació ens ajuda molt! Però no es tracta pas d’un document que es queda a l’armari, sinó que serveix de guia i és contínuament revisat i modificat sobre la pràctica:
A classe, el mestre sempre està avaluant. Qualsevol acció està sent avaluada. I això es fa més evident quan treballem en projectes. Està clar que en un treball en petit grup, per exemple, es poden avaluar molts més aspectes que el resultat final del treball realitzat.
Però ara ens volem centrar en l’evidència final de l’avaluació, en aquella activitat que fan els alumnes per avaluar-se. Nosaltres hem cregut interessant recollir evidències de tipologies diferents:
Ajuntant aquests 3 tipus d’avaluació, hem dissenyat una activitat avaluativa que consisteix en un formulari usant l’eina de Google Drive.
Formulari que havien de respondre de forma individual.
Ens ha sorprès, per exemple, que una alumna ha expressat que ha après quelcom que no estava previst:
“És una cosa que no te molt a veure, però he après una mica els graus.” [geometria].
També ens ha sorprès algunes de les respostes sobre el que els ha agradat més del projecte:
“Treballar en equip.”
“Que féssim el projecte amb el grup.”
“L’avaluació.”
Finalment, també hem recollit opinions sobre la durada del projecte:
“…perquè només dues setmanes per a mi és poc.”
Recull de respostes dels alumnes a algunes de les preguntes amb resposta tancada.
S’han utilitzat diversos instruments d’avaluació al llarg de la realització i durant tot el procés del projecte. Amb l’avaluació pretenem aconseguir l’autoregulació de l’aprenentatge i potenciar l’aprenentatge entre iguals.
Pel que fa a l’avaluació formadora, la que utilitzen els alumnes per regular el seu aprenentatge, ells i elles s’han autoavaluat per mitjà de rúbriques, debats, assemblees, entre d’altres.
En relació a l’avaluació formativa, els docents implicats hem utilitzat la rúbrica i l’observació directa per conèixer el nivell d’assoliment dels aprenentatges i l’autonomia, responsabilitat i implicació en la realització de les tasques. Les evidències i la documentació del projecte també ens han servit per treure conclusions.
Bona part del projecte s’ha desenvolupat per mitjà de converses, diàlegs i debats, per tant els i les docents hem observat per mitjà d’aquesta taula les competències relacionades.
El fet de ser el primer any en participar en la Xarxa de competències bàsiques, ens ha fet reflexionar en la manera d’avaluar els projectes duts a terme.
Fins ara els projectes han estat avaluats per el mestre tutor, amb el suport dels mestres especialistes que intervenien a les activitats.
L’equip impulsor ha invertit molt de temps en la posada en comú i posterior reflexió del dia a dia del projecte, de la reacció i participació de l’alumnat, de la valoració de les famílies i de l’actuació pròpia com a mestres. Han estat espais molt satisfactoris on tot el conjunt de mestres s’ha adonat de la importància d’una bona avaluació.
De cara el curs vinent, veiem la necessitat de modificar el procés d’avaluació, fent més partícips als alumnes en la seva pròpia avaluació.
En general creiem que l’activitat ha anat força bé. Els alumnes han treballat de forma cooperativa i han resolt diferents activitats relacionades amb la llengua catalana. Els dos grups han funcionat bastant bé, tot i que hi ha hagut un grup que ha treballat d’una forma més cooperativa, respectant i acordant les decisions entre tots els membres del grup.
Pel que fa al temps que han tingut per a fer l’escape room, s’ha de dir que els dos grups no han pogut finalitzar les 8 proves en el temps establert, però al final tampoc ha sigut el més important. S’ha intentat prioritzar el fet que els alumnes estiguessin aprenent amb el que estaven fent i no tant amb la velocitat a l’hora de fer les diferents activitats.
Finalment, remarcar que el docent ha estat en tot moment pendent dels dos grups i ha intentat guiar-los perquè poguessin anar avançant en les diferents activitats. De manera que si un grup no sabia una solució, el docent els assessorava o els explicava possibles solucions perquè fossin els mateixos grups qui prenguessin les decisions oportunes.
Per avaluar als alumnes s’han utilitzat dues eines:
L’avaluació amb una finalitat formadora comporta implicar molt més l’alumnat, a partir de processos de co-avaluació i d’auto-avaluació. Per tant, ens hem centrat en promoure sistemes que afavoreixin l’avaluació/regulació entre iguals i l’autoavaluació.
Veiem els diferents exemples utilitzats pels alumnes i mestres:
Rubrica_-_Treball_en_equip_Autoavaluacio
Aquest projecte ha tingut diferents instruments d’avaluació.
En primer lloc, com que estem a cicle inicial, té molt de pes la implicació de cada nen i nena a les sessions de projecte i les seves aportacions a aquest.
També s’ha avaluat el treball en equips cooperatius tant en coavaluació entre ells com per part de la mestra.
El lapbook l’ha avaluat la mestra tenint en compte diferents ítems que vam establir que havia de tenir cadascun dels seus lapbook’s. Aquests ítems els vam consensuar entre tots entre altres: presentació, cal·ligrafia entenedora, participació en totes les parts…
Per últim, l’exposició oral en grup la vam avaluar de dues formes: una on l’alumnat feia una autoavaluació sobre la seva part de l’exposició, i una altra on la mestra avaluava l’alumnat mitjançant una rúbrica, la qual havia estat compartida amb ells i elles abans de l’exposició.
Al llarg del projecte l’avaluació ha estat sumativa i s’han tingut en compte molts aspectes a nivell individual i de grup.
S’ha dut a terme a partir de l’observació del mestre, de diferents treballs realitzats per part dels alumnes i a partir de l’autoavaluació de cadascun d’ells.
Per explicar-vos una mica millor el procés de l’avaluació us deixem aquí algunes evidències:
Durant totes les sessions hi ha una una avaluació directa per part de la mestra de cada una de les tasques que van desenvolupant i del producte final. S’han valorat els conflictes que han anat sorgint i com ells mateixos els han anat resolent. S’ha observat també les relacions que s’estableixen entre els alumnes i com organitzen i si cadascun d’ells complia el seu rol.
Cal ressaltar que l’avaluació ha sigut sumativa i que san tingut en compte tots aquets aspectes, no només per valorar el producte final sinó també per veure l’esforç i treball durant tot el camí recorregut.
El percentatge de l’avaluació s’ha repartit de la següent manera:
| NA | AS | AN | AE | |
| Han contestat totes les preguntes? | No | Només una | Totes menys una | Totes |
| Han presentat tots els membres del grup. | No | Només a parlat un membre | Han parlat tots menys un. | Tots/es. |
| Les respostes estan ben redactades. | Respostes poc clares i moltes faltes d’ortografia | Respostes desordenades i hi ha moltes faltes d’ortografia | Algunes estan desordenades i poques faltes d’ortografia. | Ben estructurades i poques faltes d’ortografia. |
| Responen els dubtes dels companys | No | Si, però no ho deixen molt clar. | No tots els dubtes | Si, ho deixen molt clar. |
| Han inclòs imatges i han afegit un tema a la presentació. | No, totes en blanc. | Només han afegit un tema. | Alguna imatge i tema | Moltes imatges, tema i escriptura clara i ordenada. |
Per valorar el projecte vam tenir en compte la capacitat organitzativa i el treball en equip diari dels membres de cada grup i es va mostrar una rúbrica per valorar aspectes formals i de contingut de la presentació.
