La veu dels alumnes

A partir d’una posada en comú amb els dos grups que han fet l’escape room hem extret les següents conclusions i reflexions:

  • Han repassat conceptes que hem après durant tot el mòdul d’una manera més lúdica i divertida.
  • Han manifestat que els ha agradat treballar de forma cooperativa i grupal.
  • Tots han tingut un paper important durant les activitats, tot i que sempre hi ha alumnes que destaquen més que els altres.
  • Han consensuat acords grupals que els ha permès avançar en el desenvolupament de l’activitat.
  • Han treballat de forma autònoma amb la supervisió del docent.
  • Han estat protagonistes des de l’inici fins al final de l’activitat.
  • S’han avaluat com a grup amb les dificultats que això comporta perquè no estan acostumats a autoavaluar-se.

Els 7 passos de la TEI

Per implementar el projecte de tutoria entre iguals han sigut clau els següents elements:

  • Coordinador/a TEI: És el referent de les tutories emocionals, tant de tutors/es com de tutoritzats.
  • Equip TEI: Integrat com a mínim per tres professors/es, la coordinació i un representant de l’equip directiu. Aquest equip TEI té com a funció contextualitzar els materials, aportar activitats o desenvolupar noves línies de convivència, assessorar a la coordinació i intervenir, si fós necessari, en cas de possibles situacions d’assetjament escolar.
  • Tutories formals
  • Tutories informals
  • Formació específica sobre l’assetjament escolar i tots els aspectes més importants que s’hi relacionen
  • Formació transversal
  • Avaluació (Avaluar per aprendre) i proposta de millora.
  • Reconeixement de la tasca efectuada (carnets i diplomes).

 

La seqüenciació del procés d’implementació és la següent:

  1. Aprovació de l’aplicació del TEI per part del Claustre o Consell Escolar
  2. Formació del professorat
  3. Formació inicial de l’alumnat
    1. Tutors/es
    2. Tutoritzats/des
  4. Assignació de parelles
  5. Formació permanent de tutors/es i tutoritzats/des
    1. Activitats de cohesió de parelles
    2. Activitats de tutories
    3. Activitats de formació de tutors
    4. Activitats d’avaluació
  6. Avaluació del final del programa:
    1. Claustre de professorat
    2. Direcció del Centre
    3. Alumnat
  7. Memòria i propostes de millora

Com ha anat?

Hem finalitzat les sessions TEI d’aquest curs amb una reunió on els alumnes de 4t d’ESO han valorat el projecte. Prèviament, al març, es van destinar un parells de sessions TEI perquè els alumnes de 1r poguessin valorar el desenvolupament del projecte.

A l’equip impulsor ens ha semblat fonamental recollir en tot moment l’opinió dels alumnes que participaven al projecte. Ho hem de manera formal, amb sessions específiques i qüestionaris, però també més informalment, i ens ha servit tant per fer petites millores i reorientar el projecte aquest curs com per aplegar propostes de millores de cara anoves implementacions.

METODOLOGIA

Els membres de l’equip impulsor ens hem organitzat per intervenir d’alguna manera o altra en el projecte, per ordenar-lo, i donar-li forma.

Les diverses sessions han servit per reflexionar i compartir inquietuds. L’equip impulsor hem utilitzat aquest projecte per promoure una base sòlida que a partir del curs vinent s’hauria de socialitzar a la resta del claustre.

Entenem que un projecte ha de promoure la relació constant entre el pensar, el fer i el comunicar. Amb activitats de tipologia diversa hem de potenciar el cicle de l’aprenentatge. Els infants han de buscar l’autoregulació dels propis aprenentatges amb el guiatge dels docents. Els docents provoquen i activen el saber compartit. Tothom avança al seu ritme.

En aquest cas s’ha donat la contextualització dels aprenentatges, descobrint el món en companyia dels altres.

PLANIFICACIÓ

A l’escola es treballa el medi per mitjà de projectes. En una de les sessions de l’equip impulsor es va parlar sobre els projectes d’aquest curs i hi va haver consens en programar, desenvolupar i treballar des de l’equip impulsor el projecte sobre la Neus Català que estan vivint els i les alumnes de 5è.

Es tracta d’un projecte sorgit a l’aula, a partir d’una conversa sobre una vaga. Es parla sobre privació de drets universals, de la Segona Guerra Mundial. Surten diverses vegades els camps de concentració i per mitjà de l’Anna Frank, s’accedeix a la Neus Català, última supervivent catalana d’un camp de concentració.
Des de l’equip impulsor es considera que és el projecte en el que val la pena aprofundir per la seva càrrega simbòlica i emocional i per sorgir dels mateixos nens i nenes i sobretot per la intensitat amb la que ho han viscut ells i elles.

Com podem fer poesia sense escriure? Producte final

El producte final era l’exposició amb tots els poemes creats de forma individual i en grup. El repte era doble, d’una banda, elaborar creacions de poesia sense escriure, i, de l’altra, dissenyar i portar a terme l’exposició (com organitzar els espais, com distribuir els poemes, com comunicar-ho a les famílies, com explicar les obres i fer una visita guiada, …).

L’exposició estava oberta tant a l’alumnat de les altres comunitats com a les famílies, i es van fer visites guiades (preparades pels alumnes de Grans) tant per a uns com per a altres.

L’exposició va ser tot un èxit, les famílies van mostrar-se molt gratament sorpreses pel resultat final!

Com gestionem la informació?

Un dels grans aprenentatges, sinó el que més, que cal fer a l’escola és l’aprendre a gestionar la informació: la que es té i la que es vol aconseguir. Cal saber de quina informació disposem, quina ens falta i on la podem anar a buscar i, finalment, saber-la compartir i transmetre de manera entenedora per qui la té i per qui la rep.

Recerca d’informació a la xarxa per a omplir una fitxa en format digital.

En aquest projecte hem plantejat diferents formes per accedir a la informació:

  • Recerca a internet.
  • Manipulació d’objectes (desmuntar un ordinador).
  • Deducció a partir de materials i activitats diverses.
  • Creació i imaginació.
  • Recerca en fonts escrites (llibres, articles…).
  • Conferència d’un expert.
  • Debat / Creació d’informació conjuntament.

Manipulació d’un ordinador per conèixer-ne les seves parts.

És aquí on s’observen importants diferències entre els alumnes i la seva forma de treballar. Es nota clarament aquells alumnes acostumats a gestionar informació, capaços de separar el gra de la palla i de saber triar entre tot el que tenen, i aquells que es perden entre tot i no saben escollir, o acaben escollint allò que tenen més accessible, sense més criteri.

AVALUACIÓ

S’han utilitzat diversos instruments d’avaluació al llarg de la realització i durant tot el procés del projecte. Amb l’avaluació pretenem aconseguir l’autoregulació de l’aprenentatge i potenciar l’aprenentatge entre iguals.

Pel que fa a l’avaluació formadora, la que utilitzen els alumnes per regular el seu aprenentatge, ells i elles s’han autoavaluat per mitjà de rúbriques, debats, assemblees, entre d’altres.

En relació a l’avaluació formativa, els docents implicats hem utilitzat la rúbrica i l’observació directa per conèixer el nivell d’assoliment dels aprenentatges i l’autonomia, responsabilitat i implicació en la realització de les tasques. Les evidències i la documentació del projecte també ens han servit per treure conclusions.

Bona part del projecte s’ha desenvolupat per mitjà de converses, diàlegs i debats, per tant els i les docents hem observat per mitjà d’aquesta taula les competències relacionades.