Els cotxes – IMPLEMENTACIÓ

Els alumnes de 2n de Cicle Inicial de l’escola Àngel Guimerà han treballat el projecte interdisciplinar “Els cotxes”.

Els objectius d’aquest projecte eren:

  • Donar resposta als interessos dels infants a partir de la pregunta “Què volem saber sobre els cotxes?”, on cada alumne va ser el responsable de buscar la informació de dues de les preguntes, que entre tots/es,van anar dient. (Partint dels seus interessos).
  • Saber buscar la informació de les preguntes que els hi havia tocat a través de diferents fonts d’informació, de manera individual o per parelles, sols o amb ajut de l’adult.
  • Fer l’exposició oral de la informació trobada a la resta del grup, utilitzant diferents suport ,murals, vídeos, fotografíes , powerpoint…
  • Realitzar una maqueta amb material reciclat, brics, capses… tenint en compte les senyals de trànsit, pas de vianants, zones verdes…
  • I per acabar la realització d’un mapa conceptual.

El projecte ha tingut una durada d’un mes, dedicant-hi unes quatre sessions a la setmana, excepte, l’última setmana que va estar dedicada exclusivament en el projecte.

Aquest projecte ha estat impulsat pel mestre de música, una practicant i les tutores de segon. També hem necessitat la col·laboració de les famílies dels nostres infants, d’una persona de l’equip impulsor de les XCB i d’altres persones externes del centre.

Les persones implicades en la realització del projecte ens hem reunit per decidir i programar les activitats a realizar tenint en compte, en tot moment, els interessos del nostre alumnat i les seves característiques. A fi de poder-los ajudar o guiar, potenciant molt el treball en equip per poder aconseguir el producte final del projecte.

Hem establert uns objectius, i a partir d’aquests hem anat dissenyant diferentes activitats per anar-los assolint. Utilitzant diferents recursos i materials. I fent diferents agrupaments. Hem fet un recull dels continguts curriculars relacionats amb el projecte, anomenant les competències que s’han desenvolupat i els diferents àmbits i àrees de coneixement treballats.

Quant a l’avaluació, podem dir que es va partir d’una avaluació inicial del projecte, a partir d’una pluja d’idees (brainstorming) i d’un dibuix inicial.

Sabent que l’avaluació ha de ser contínua i global, hem tingut en compte el progrés de l’alumnat en el nivell d’adquisició de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit i les àrees treballades del currículum. Hem valorat el treball fet a casa, l’interès, l’esforç a fer-ho bé. Hem fomentat activitats d’autoavaluació en les exposicions orals realitzades i de coavaluació.

La setmana dedicada exclusivament al projecte ens hem distribuït en 3 tallers.

  • Senyals de trànsit

 

Els alumnes havien de confeccionar senyals  de trànsit amb diferents materials (plastilina, cartolines, pals de fusta) que després van haver de col·locar a la maqueta.

  • Gràfica de les marques dels cotxes de les famílies de 2n.

 

Els alumnes havien de respondre amb ajuda dels seus pares un qüestionari sobre Quin cotxe tenim a casa? (Marca, model, matrícula, marxes…). Cada alumne ho posava en comú en petit grup, i feien una estadística de les marques de cotxes dels alumnes de segon. I per últim realitzaven un gràfic de barres de les marques dels cotxes .

  • Taller de l’elaboració de la maqueta d’una ciutat.

Van pintar envasos reciclats com si fossin edificis, i van pintar cartrons grans, per fer la calçada, les voreres, parcs o places, carrers. Havien de dissenyar ells la maqueta de la ciutat i col·locar les senyals al lloc que creien més oportú, tenint en compte el que havien vist a la sortida pels carrers del barri.

Un cop finalitzada la maqueta, els alumnes havien de fer circular un cotxe de joguina per sobre, tot seguint les indicacions de les senyals i les normes de circulació. L’alumnat que realitzava la prova satisfactoriament obtenia el carnet de conduir.

Avaluació del projecte

Un cop acabat el projecte amb l’alumnat vam valorar la necessitat de fer  l’avaluació final per tal de que quedes reflectit com s’ha dut a terme i que s’ha après.

L’avaluació s’ha fet a través de rúbriques. Aquí en teniu un exemple.

També hi vam incorporar una petita prova competencial.

Es podria millorar incorporant l’autoavaluació de l’alumnat.

A part de l’avaluació final, també s’ha fet una avaluació continua a través de la participació de l’alumnat, amb un registre individual de cada alumne per part de la mestra i d’acord amb les competències que es pretenien treballar.

 

LA VEU DELS ALUMNES

Partim de la idea que la veu dels alumnes ja es dur a la pràctica des del començament de cada projecte, ja que els alumnes elegeixen, dins un tema marc, el subtema que volen treballar i aprendre. També tenen veu pel que fa a les activitats d’avaluació que es fan abans, durant i després dels projectes, ja que amb ells construïm una part important dels instruments que avaluaran els seus procés d’ensenyament aprenentatge.

Durant el projecte, també el van avaluant i valorant, cosa que ens serveix tant als mestres com als alumnes, per poder veure realment si anem seguint els seus interessos i si els hi hem creat de nous.

Per a nosaltres és molt important el fet de poder crear interessos als nostres alumnes, ja que segons les qüestions socials, culturals i econòmiques, és un aspecte que costa molt de treballar.

Al final del projecte, es fa una valoració global (oral i/o escrita) sobre quins aspectes els hi ha agradat més i quines coses canviarien.

Com a conclusió, podem dir que amb el guiatge del mestre i el treball cooperatiu amb els companys i les companyes, cada nen i cada nena aprèn descobrint i participa activament en els processos cognitius de cada fase del projecte.

 

I ELS ALUMNES QUE EN PENSEN?

Al llarg de tot el projecte podreu observar l’objectiu, per part del professorat, d’implementar espais on els nens i nenes poden expressar els seus interessos, i esdevenir protagonistes a l’hora de dissenyar què volen aprendre i com.

Remarcar que el tema va estar escollit democràticament amb votacions generals de tot el centre, els diferents productes finals van ser consensuats a cada grup classe i la detecció de les necessitats d’aprenentatge també es van elaborar a partir de les aportacions dels alumnes.

A més a més el paper de l’alumnat també pren importància en l’avaluació, mitjançant l’autoavaluació i la coavaluació, al llarg del procés d’aprenentatge i en la presentació del producte final.

COM AVALUEM?

Com a equip docent considerem l’avaluació com un aspecte esencial en l’aprenentatge. Degut a aquest fet ens plantegem l’avaluació del projecte com a element per aprendre.

No elaborem un portafolis avaluatiu exclusiu d’aquest projecte, sobre els motors, sinó que l’englobem dins del portafolis avaluatiu personal, que elabora cada infant al llarg del curs escolar.

Si tenim en compte que utilitzem l’avaluació bàsicament per aprendre, entendreu que hem elaborat pautes de registre, i rúbriques amb criteris avaluatius per dur a terme una avaluació formativa. En alguns casos (perquè les pròpies mestres assenyalen els elements a millorar) i avaluació formadora en altres moments (perquè l’alumnat ha expressat i consensuat els aspectes més rellevants a millorar en les diferents tasques).

Producte final

L’alumnat va valorar que volien compartir el que havien descobert amb les altres classes del cicle a través d’una exposició oral. En l’explicació a les altres classes es pot observar com havien integrat els continguts i les competències educatives que havien treballat i com eren capaços de transmetre aquests aprenentatges als altres. Van compartir els aprenentatges amb alumnes de diferents edats i va saber adequar el seu discurs a les diferents necessitats i nivells.

A més, van crear grans xarxes conceptuals que es van anar confeccionant a mesura que sorgien els diferents continguts, i que s’han exposat a l’aula.

A més, a mode de resum, es va crear un vídeo del projecte per poder-ne fer difusió a les famílies i a l’entorn a través del web del centre.

Implementació

Com van triar el tema?

L’alumnat de 2n va dur a terme una pluja d’idees i posteriorment una votació per decidir el tema del projecte. Finalment l’animal escollit per estudiar va ser la Libèl·lula a 2n A i el Tauró a 2n B.

A partir d’aquí, es recull tot allò que ja sabem sobre el tema escollit i tot seguit es formulen les preguntes sobre els dubtes i interrogants sobre el tema. Aquí us deixem les preguntes que van formular els nostres alumnes de 2n.

Com s’han distribuït els grups?

S’han fet grups cooperatius i parelles de treball.

Com es duen a terme les sessions?

Es distribueix l’alumnat per grups a l’aula i amb l’ajuda de les tauletes digitals i entre tots/es van buscant la informació per intentar respondre a les preguntes formulades prèviament.

A més, tothom va poder portar informació de casa seva o de la biblioteca del poble (llibres, revistes, imatges, etc.) per aprofundir encara més en el projecte.

Com treballen?

De forma conjunta. Són ells els que s’organitzen, cada  membre del grup té una tasca a realitzar (secretari, coordinador, supervisor i material).

Com queda reflectit el treball al projecte?

Els nens i nenes fan un pòster on es va organitzant i reflectint tota la informació recollida sobre els dos animals, sempre contestant les preguntes formulades a l’inici.

Metodologia

Els projectes s’han proposat més o menys directament pel professorat tenint en compte els interessos de l’alumnat i les possibilitats que ofereixen per treballar models teòrics significatius.

El projecte escollit tracta un tema, els animals, que ens permet interaccionar amb la realitat.

També ha estat un tema rellevant socialment, que ha afavorit que els infants reflexionin sobre les seves actuacions i valors i a més, ha despertat interès en l’alumnat per voler seguir aprofundint-hi.

La pregunta marc es va plantejar com un repte cognitiu que va servir per identificar el motiu del projecte i amb la intenció que fos motivador per l’alumnat.

L’aprenentatge ha de ser transferible a altres situacions que permeti continuar aprenent.

COM GESTIONEM EL GRUP?

La gestió base del grup classe durant les sessions del projecte és el treball cooperatiu. Des d’inici de curs cada aula conforma sis equips cooperatius heterogenis amb els seus càrrecs corresponents: secretari/a, portaveu, material, coordinador/a.

En altres moments del desenvolupament del projecte hem utilitzat treball cooperatiu per parelles, tasques individuals i moltes posades en comú en gran grup per construir coneixements a partir del diàleg.

Entenem que segons els diferents objectius d’aprenentatge que ens marquem en cada sessió ens és més útil un tipus de gestió d’aula o una altra.