Un cop vam acabar totes les activitats del Projecte, l’alumnat es va avaluar tant amb la rúbrica de grup com la rúbrica individual.
Els aspectes que es van tenir en compte van ser el nivell d’adquisició de coneixements i la manera de treballar amb grup.
El curs passat, l’equip impulsor de la Xarxa Cb vam dedicar-nos a planificar la posada en marxa d’aquest projecte que tanta il·lusió ens feia. Vam decidir fer una setmana d’aturada general de les classes curriculars a finals del mes de març per elaborar el producte final, però caldria una organització prèvia.
Per a tal fi, vam sistematitzar sessions de dues hores quinzenals al calendari, en què els diferents grups d’alumnes, acompanyats del suport docent, s’encarregarien i es responsabilitzarien de la transformació d’un dels racons del pati, tot cercant els recursos necessaris per a l’execució final del projecte.
Amb totes aquestes directrius, es van obrir les portes de les aules i dels espais comuns i l’alumnat d’un mateix nivell es va mesclar per treballar en equip i ocupar-se del seu mini-projecte.
Ara ja estàvem preparats per començar!!!
Ens hem posat a la pell d’un inventor com podria ser Leonardo da Vinci i hem fet diverses proves per avançar tecnològicament s’ha d’anar provant, calculant, recalculant, modificant, ampliant, recercant, descobrint, aprenent, desaprenent, modelant, observant… fins trobar la fi del nostre objectiu.
Els hem proposat un repte sobre arquitectura. Després de comprovar amb el cos del propis alumnes, quina és la millor manera de sostenir-nos de peu i de fer un recordatori de com construïen les cabanes els homes del neolític, els hem proposat el repte: en grups de 4, havien d’aguantar, a quatre dits del terra, el pes de dos diccionaris solament amb l’ajuda d’un paper i una mica de cinta adhesiva si els feia falta.
Poc a poc han anat apropant-se a l’objectiu proposat i hem pogut veure com han fet tot el procés amb motivació, il·lusió i admiració final. Ha estat tot un èxit l’activitat.
Apilem diccionaris per veure de quina manera s’aguanten sense caure amb un full de paper.
Si fem un suport amb quatre potes s’aguantaran els llibres?
Objectiu aconseguit. Visca!
El grup impulsor de l’escola Ramón y Cajal d’Ulldecona s’ha dividit en tres equips de treball: dos per a donar suport a la realització dels projectes La policia, a P4 i Els avenços tecnològics a 5è i el tercer hem elaborat material per a l’avaluació global dels projectes.
El document Indicadors per valorar els projectes es farà extensiu a tot el claustre per tal de reflexionar i, en conseqüència, marcar una línia d’escola en relació als elements bàsics a tenir en compte en el treball per projectes. Aquest document s’implementarà a partir del curs 19/20.
Els apartats a valorar els hem agrupat en les següents fases:
Abans d’acabar el curs es farà un traspàs de tot el treball fet pel Grup impulsor als membres del claustre.
Aquest curs a tercer hem treballat els animals. Per tal de fer-ho més motivador i engrescador hem preguntat als nostres alumnes què els preocupava dels animals de l’entorn proper. Ho hem fet a través del dibuix i l’escriptura per a que poguessin expressar i mostrar les seves inquietuds.
Els resultats de les diferents aportacions els hem recollit a la pissarra. En properes entrades us informarem de com s’ha anat desenvolupant el projecte amb totes les idees que han anat sorgint.
Estigueu a l’aguait!
La idea de fer un projecte comú a nivell d’escola va sorgir de l’interès de l’equip docent en potenciar la cohesió i la interacció entre la comunitat educativa, però sobretot entre l’alumnat de tot el centre. A partir d’aquí, vam indagar en els interessos dels xiquet/es…
Tal i com podeu comprovar, la gran majoria d’idees assenyalaven la necessitat d’un canvi de pati:
Així que vam posar fil a l’agulla i ens vam preparar per a fer entre tots i totes un pati diferent! Alhora, aquest projecte ens proporcionaria un context real on aplicar coneixements a través de les noves metodologies i elaborar un producte final funcional.
Aquest equip de treball va pensar que el seu estoig aniria enganxat a la bici amb un velcro.
Van fer-hi dos intents, el primer no els hi va sortir gaire bé i tot seguit, el van perfeccionar.
Van utilitzar aquests materials.
Com podeu observar, hi ha equips de treball que ho tenien molt clar des del principi. Així que van anar per feina, i després d’algunes modificacions es van posar a la feina!
Tal i com us havíem avançat en un article anterior, durant aquest curs hem programat una formació per consolidar una línia conjunta de centre per tal de treballar i desenvolupar els projectes: la forma d’iniciar-los, l’avaluació, el producte final i la difusió dels aprenentatges. També es va acordar que s’intentaria implicar més a les famílies i per aconseguir-ho, se’ls va demanar la col·laboració.
Es va enviar una circular a totes les famílies amb la relació dels projectes i les preguntes que havia fet l’alumnat i que es volien treballar a les diferents aules i se’ls demanava que, si eren “experts” o coneixedors/es del tema i volíem venir a l’escola a treballar aquests interrogants amb l’alumnat, podien venir a fer-ho, acordant dates i temes a tractar.
Fruit d’aquesta crida, han vingut famílies a fer manualitats, a fer galetes, a explicar de què treballen i com és el seu dia a dia laboral, a explicar quins són els seus hobbies, etc. L’alumnat ha estat molt motivat en veure els seus progenitors col·laborant en el propi projecte d’aula o d’una altra classe. Les famílies han participat amb molta il·lusió en el que se’ls ha demanat. Els/les mestres també han disfrutat de poder compartir moments amb les famílies i tothom n’ha fet una bona valoració per poder continuar i ampliar de cara el curs vinent.
Des d’aquí, volem reivindicar el paper de les famílies a l’escola per fer créixer i millorar la comunitat i construir una escola més rica i participativa.
El resultat final del projecte ha estat molt gratificant. Podeu veure’n un resum clicant AQUÍ.
Per tal de trobar resposta a la pregunta que s’havien plantejat, primer de tot es va fer una pluja de idees que ens va aportar les idees prèvies que tenien els alumnes, que, al ser de Cicle Inicial, els coneixements que tenien eren aïllats i responien poc al funcionament real de l’aparell digestiu. En aquest moment es va veure la necessitat de buscar informació: visionat de vídeos, buscar informació als llibres…i a base de d’anar compartint, comentant… el que havíem anat descobrint, vam arribar al conclusió que havíem d’anar analitzant cadascuna de les parts de l’aparell digestiu. En aquests primers moments, el treball va ser col·lectiu i molt dirigit per part dels mestres. A partir d’aquesta recerca conjunta, es va plantejar fer experiments per tal de donar resposta a les preguntes i problemes que sorgien i a les hipòtesi que es plantejaven. Aquest treball; en gran grup, va portar a que els nens s’anessin construint la idea d’ésser viu i les diferents funcions d’aquest. Així mateix, va anar elaborant la idea del cos humà com un tot.
Tot aquest procés d’aprenentatge va anar creant xarxes de coneixements que ens van portar a la creació d’una maqueta de l’aparell digestiu amb l’objectiu de poder plasmar tot el que havien aprés. En aquest punt, ja vam veure la possibilitat d’un treball en grups cooperatius intercicles.
Com els alumnes no hi havien treballat mai, ens vam marcar uns objectius per tal d’ensenyar-los el seu funcionament, incidint en la dinàmica de càrrecs, però de forma molt dirigida.