Per iniciar el projecte partim d’aquesta situació a l’aula el passat  març del 2018

  QUINES EMOCIONS SENTIM QUAN ENS ENFADEM?

Què vol dir enfadar-se segons el diccionari?

Paraules que surten a la definició i en busquem el significat:

Disgust→  és una sensació desagradable produïda per un fet o pel comportament d’algú.

Enuig→ L’enuig és la sensació que tenim quan una cosa no ens agrada o quan algú ens molesta. Si algú té un gran enuig, està de mal humor.

Quan JO M’ENFADO quines emocions sento mirant l’esquema: què em passa quan m’enfado? Busco les definicions que no sé explicar per comprendre-les millor.

Fem  la posada en comú sobre QUINA ÉS AQUELLA COSA QUE MÉS ENS FA ENFADAR A CASA.

Recull d’aportacions dels alumnes de Cicle Superior de Castellcir

Josep: quan m’agafen les coses sense permís.

Lua: m’autoenfado quan se m’oblida allò que volia dir.

Laia: quan es fan promeses que no es compleixen.

Yanira: quan et carreguen les culpes sense tenir-les.

Toni: m’enfado amb mi mateix quan perdo les coses.

Miguel Ángel: quan el meu germà petit em “xinxa”

Harman: quan Internet va lent

Ethan: quan no em deixen està tranquil a la meva habiació.

Aritz: quan l’Alexia m tira coixins.

Carlota: m’enfado amb mi mateixa quan m’oblido d’on deixo les coses.

Georgina Miró: quan la meva germana petita m’agafa les coses sense permís o m’oblida a jugar amb ella.

Georgina Argemí: quan dubten de la meva paraula alguns adults.

Tània: Ignorància dels germans grans.

Núria: quan no em donen la raó.

Nhamâ: quan les meves germanes m’interrompen quan estic parlant o em deixen d’escoltar.

Aitana: quan els meus germans petits venen a la meva habitació i me la desordenen.

Jana: quan em fan recollir les joguines o les coses que escampa la meva germana petita.

Farners: quan em toquen les meves coses i sobretot, quan m’amaguen les ulleres.

Júlia: quan de sobte em deixen d’escoltar quan estic parlant.

Ariadna: quan em sento ignorada pels adults i veig que a la meva germana no li passa.

Tota la classe en rotllana fem una primera classificació sobre si les coses que més ens fan enfadar a casa són MATERIALS o tenen més a veure amb les  RELACIONS QUE S’ESTABLEIXEN ENTRE LA FAMÍLIA.

En la gràfica podem veure que la meitat de la classe s’enfada més per coses materials i l’altra 50% per les relacions estableretes entre familiars.

Procedim a fer una segona classificació tenint en compte la SEGONA COSA de la llista de per què ens enfadem a casa.

En la gràfica podem veure que el 40% de la classe s’enfada més per coses materials i l’altra 60% per les relacions estableretes entre familiars.

I a l’escola què em fa enfadar?

Enumera tres coses que et facin enfadar, UNA MICA, MOLT o MOLTÍSSIM  a l’escola i escriu-les dins la capsa corresponent.

POSADA EN COMÚ AMB EL GRUP-CLASSE de les “Capses amb graus d’enfadam”.

No només ens enfadem a casa i a l’escola si fem una ullada a nivell mundial: per què hi ha països que estan enfadats i alguns, des de fa tant de temps… INVESTIGUEM-HO.

Per començar mirarem un vídeo de l’INFO K que ens parla d’un conflicte ben curiós:

Enllaç: http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/programa/video/3093990/

Més informació:

La mort d’un ós panda gegant ha fet que la Xina s’hagi enfadat moltíssim amb el Japó. Descobreix per què.

Comentem-lo seguint aquestes preguntes guia.

1.Qui creieu que té la raó en aquest conflicte?

2. Penseu que la Xina és un país ètic?
3. Regalar un animal és per a vosaltres un bon regal?

La diplomacia del panda: la estrategia de China para dar una imagen más amable  

China ha enviado al resto del mundo, en el último medio siglo, a 64 ejemplares.

China ha convertido a estos animales en su símbolo para proyectar una una imagen más amable de China en el exterior.

La mayor fuerza diplomática de China está… ¡en los pandas! Así, China ha enviado al resto del mundo, en el último medio siglo, a 64 ejemplares.

Paradójicamente son Japón, su principal rival asiático, y Estados Unidos, su contendiente global, los que encabezan la lista con 14 y 13 animales, respectivamente.

Solamente México cuenta con pandas en Latinoamérica, desde que en 1975 llegaron Yingying y Beibei. El zoológico de Chapultepec fue el primero en lograr un nacimiento fuera de China, y la pareja es aún la más prolífica en el exilio tras haber engendrado a siete cachorros, de los que cuatro han sobrevivido.

La última en aliviar tensiones internacionales ha sido Bao Bao, que regresó a China el pasado mes de febrero desde Estados Unidos. La pequeña Bao Bao -‘bebé’ en chino- es nieta de Ling-Ling y Hsing-Hsing, una pareja de pandas que Mao Zedong regaló al presidente Richard Nixon tras su histórico viaje a China en febrero de 1972, de cuyo inicio hoy se cumplen 45 años, un hito que marcó un punto de inflexión en la conocida como ‘diplomacia del panda’, que hasta entonces había tenido escasa repercusión.

Aquella era la primera vez que un presidente de EEUU visitaba la República Popular de China (RPC) tras más de dos décadas sin relaciones entre ambas potencias, en lo que fue auténtico golpe de efecto en las relaciones internacionales de la época.Los pandas dan una imagen más amable de China

El gigante asiático se dio cuenta de la admiración que causaban los pandas, especialmente en los países occidentales, por sus divertidas maneras y su entrañable aspecto, por lo que aprovechó para convertir a estos animales en su símbolo y para proyectar una una imagen más amable de China en el exterior.

Este tipo de diplomacia fue muy practicada por el Gobierno chino entre las décadas de los 60 y los 80 del pasado siglo, período en el que regaló más de veinte pandas a hasta diez países, entre ellos Reino Unido, la antigua Unión Soviética o España.

Uno de los casos más sonados en los últimos años fue el de la vecina Taiwán, que bajo la presidencia de Ma Ying-yeou en 2008, dejó a un lado las disputas con China sobre su soberanía y aceptó dos pandas como regalo abriendo la puerta a nuevos lazos económicos que se materializaron en nuevas rutas de transporte.

PREPAREM UN DEBAT A CLASSE:

Què és un debat? Una discussió sobre un tema.

Arrel del vídeo de l’INFO K i de l’article de diari, dividirem la classe en dos grups més dos moderadors/es.

-Els que estan a favor de l’estratègia del panda que porta a terme la Xina.

-Els que estan en contra de l’ús dels animals “com a objecte d’intercanvi de favors”.

NORMES PER PORTAR A TERME UN  DEBAT A L’AULA:

L’estructura és molt senzilla cada vegada que un membre del grup intervingui sumarà un punt…però resulta que tenim normes:

1. a) No es pot aixecar la mà per parlar. De fet, la persona que ho faci rep un punt negatiu per al seu grup.
2. b) No pots “trepitjar” a ningú en la seva intervenció. Qui intervingui quan algú ja ha començat a parlar, rebrà un altre punt negatiu. Si dues persones comencen a parlar exactament al mateix moment, ambdues reben puntuació  negativa.
3. c) No es pot parlar dues vegades consecutives. Qui ho faci, rebrà un punt negatiu.
4. d) Tots els membres del grup han de parlar un cop haguem acabat el debat per poder sumar puntuació.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta dinàmica és la formació dels grups.

Un dels objectius d’aquesta dinàmica és que els nanos prenguin consciència de que en determinats grups hi ha persones que abusen de la seva posició de poder per a participar i impedeixen la participació d’altres. Així, si agrupem a persones que tendeixen a participar sense respectar el torn, podrem visualitzar fàcilment a través de la puntuació com aquesta actitud afecta al grup negativament, donat que cada participació consecutiva o cada intervenció que trepitja una altra, resta puntuació.
El passat divendres vam veure la pel·lícula Wonder que vol dir: meravella o sorpresa.

Al llarg de la pel·lícula surten frases que ajuden a reflexionar com per exemple:

El corazón dicta a dónde vamos, las cicatrices de dónde venimos

Ara imagina’t que tens un compte de Twitter i et demanen que escriguis una frase amb un hastag explicant què t’ha semblat la pel·lícula i sobretot, quines “lliçons de vida” n’has pogut extreure.

Exemple:

#Wonder es una maravilla. Una sorpresa que nos regala Stephen Chbosky.

#Wonder, no eres feo y quien se preocupe por conocerte lo descubrirá.

#Wonder, tus acciones son el reflejo de tu vida

#Wonder, cque debería haber una regla para que todos sean ovacionados al menos una vez en sus vides.

 Ara fem una mirada al Panorama Internacional i veurem que maluradament, hi ha MOLTS PAÏSOS ENFADATS entre ells. Aquest fet els ha portat a viure conflictes i guerres d’allò més dures.

Anem a analitzar la GUERRA DE SÍRIA a través dels vídeos següents de l’INFO K.

Any 2012: Síria, un any de revolta.

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/siria-un-any-de-revolta/video/4003010/

Any 2014: Síria, què està passant?

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/siria-que-esta-passant/video/5263673/

Any 2018: A Síria encara hi ha guerra.

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/a-siria-encara-hi-ha-guerra/video/5738744/

Situem el conflicte al mapa del món

PROPOSTA DE TREBALL EN PARELLES:

Prepareu un suport visual exposant un conflicte que estigui passant en l’actualitat amb els punts que teniu a continuació. Pot anar acompanyat de vídeos, fotografies i mapes.

1. Nom del conflicte.
2. Països protagonistes del conflicte. Situar-los en el mapa del món.
3. Motius pels quals s’ha generat el conflicte:
4. Durada del conflicte/guerra
5. Escriviu propostes per ajudar a solucionar-lo.

• Podeu consultar aquest blog on trobareu un breu resum sobre els diferents conflictes bèl·lics del segle XXI. Escolliu-ne un per realitzar el treball.

       http://conflictesegle21.blogspot.com.es/

Fa dies, quan els nens i nenes de l’escola de l’Estany van arribar al matí, es van trobar l’entrada i les classes desordenades. La nostra intenció era provocar-los i iniciar un debat de com s’havien sentit.

Continuant amb les emocions vam pensar que podríem intentar posar-les dins de pots diferents i omplir l’escola amb les emocions que podem sentir. Per fer-ho, ens hem trobat tots a l’entrada, on hem recordat el que haviem fet l’última sessió i el que ens plantejavem per avui. Ens hem separat amb tres grups, ja que segons l’edat tenen més o menys recursos per parlar de les emocions.

Els més petits de l’escola hem parlat de les emocions que es consideren bàsiques; la ràbia, la por, la tristesa, l’alègria i la calma. Primer de tot, hem explicat el conte El monstre de colors de l’Anna Llenas. En aquest conte apareixen les 5 emocions i cada una té un color diferent. Un cop acabat el conte ens hem assegut al voltant de la taula en rotllana i hem parlat de cada emoció que apareix al conte. Primer hem parlat de la ràbia, els més grans han escrit el nom en un full i els altres hem anat representant què ens transmetia. Han dit que la ràbia era una emoció forta, que la sentiem quan ens enfadavem, alguns deien que els feia plorar o cridar. Tots han estat d’acord en fer-la de color vermell. Observant les seves representacions la ràbia la solien dibuixar curta o concentrada i la intenssitat del traç era molt forta.

Amb les altres emocions hem fet el mateix. Primer en parlàvem, l’escrivíem i la representavem. Quan hem parlat de la tristesa, la Sira ens ha explicat que quan va deixar l’escola de Badalona es va sentir molt trista perquè deixava els seus amics, a l’hora de representar-la alguns l’han fet blau fosc, d’altres blau clar i inclús algú la veia negre. Per parlar de la calma, hem posat música tranquila, com quan fem relaxació. Tots deien que la calma és suau i tranquil·la. Tots l’han volgut representar verda, però en aquesta ocasió el traç era llarg i suau. La por, l’han fet gairebé tots negre. L’Arlet ha dit que per ella la por era groga. Finalment, hem parlat de l’alègria. Han dit que volia dir estar feliç i content, com estar de festa i cada nen/a l’ha volgut representar amb el color que més els agradava.

Un cop teníem colors i emocions relacionades les havíem de posar dins dels pots. Hem presentat els pots i colorant alimentari. Tot seguit els hem demanat com ho podríem fer. Una de les opcions que han sortit ha estat fer un rotlle amb el paper i posar-lo a dins, però altres deien que no es veurien. Finalment, algú ha dit que els podíem omplir amb el colorant alimentari i així ho hem fet. Però teníem un problema, només hi havia tres colors, blau, vermell i groc. Primer, hem fet proves en un full en blanc per saber que passava quan barrejàvem els diferents colors. Un cop sabíem com aconseguir els diversos colors hem omplert els pots d’aigua i hem anat representant les diverses emocions. Com que ja sabíem com aconseguir els colors ha estat molt fàcil, tot i això ens ha sorgit un problema. L’alegria l’hem representada de molts colors, però si barregem tots els colors surt negre, així que després de donar-hi voltes de com podríem fer-ho hem posat colorant alimentari groc i trossos de plastidecor de diferents colors. I així ha quedat la nostra representació de les emocions bàsiques.

CLASSE DE LES TELEVISIONS

A la classe de les Televisions vam començar repassant quines emocions havíem tractat la sessió anterior. Vam veure que hi havia emocions agradables i d’altres desagradables. Vam fer un petit joc d’expressió que consistia en representar amb la cara i el cos una emoció determinada i els altres l’havíem d’endevinar.

Després, vam triar d’ entre totes les emocions, quines eren les més bàsiques. A cadascuna, les hi vam atorgar un color: que si la ràbia és vermella, que si la tristesa és blava… Llavors vam començar a preparar les aigües de colors en pots d’emocions. Un pot d’aigua verda per l’alegria, un pot de negra per la por, un de turquesa per la calma… Va ser molt divertit!

CLASSE DELS IPHONE

A la classe dels alumnes de 4t, 5è i 6è vam començar l’activitat fent una petita meditació guiada, així ens relaxàvem i podíem connectar més fàcilment amb les nostres emocions i percepcions al nostre cos.

Després de la meditació, cada alumne/a centrat en ell mateix/a intentava recordar quines cinc emocions sent amb més freqüència. Com que ja som més grans i tenim vocabulari emocional, hem posat el repte de defugir de les emocions bàsiques, i poder afinar més amb alguna emoció de la seva família. Per exemple, si ens identificàvem amb la tristesa, podíem especificar-la més i expressar la melangia, l’enyorança, etc.

Algunes de les emocions que van sortir van ser: la vergonya, la frustració, el benestar, la tranquil·litat, l’avorriment, la fúria… Cada alumne/a va identificar aquestes cinc emocions que es sentia pròpies amb un color.

Potseriorment ho vam posar en comú, les vam escriure totes a la pissarra, el seu nom i els colors amb les quals les vinculàvem. També vam parlar de quan les sentíem, a quina part del nostre cos ho fèiem i per què creiem que les sentim. De què ens avisen? Quina informació ens donen? Vam reflexionar sobre que no hi ha emocions bones i dolentes, sinó emocions agradables i desagradables. També vam veure (gràcies a la diferència entre els colors en les mateixes emocions), que malgrat dues persones diguin que senten, per exemple, benestar, són dues maneres diferents de sentir-ho. D’aquí va sortir la importància de l’empatia i l’escoltar lliure de judicis.

Finalment, i posant-nos tots d’acord, les cinc emocions que vam triar com a grup són: el fàstic, de color verd pistatxo. La vergonya, de color lila. La fúria, de color vermell. L’eufòria, de color groc. I finalment, l’avorriment, de color negre.