Ecosistemes. La veu del alumnes.

Arribat a aquest punt volem saber què pensen els  alumnes i avaluar els procés d’ensenyament-aprenentatge.

Hem elaborat tres tipus de recursos avaluatius:

  • Què en penses: una sèrie de preguntes obertes per a reflexionar sobre el procés, aprenentatge, dubtes i noves vies d’ampliació del tema. rubrica durant el procés
  • Autoavaluació del treball en grup: Reflexió individual del treball en equip i del treball personal
  • Avaluació d’un contingut concret del projecte, en aquest cas la cadena alimentària. Consisteix en una activitat manipulativa i escrita.
    • Cada alumne disposa d’un element  en una cadena alimentària, a partir d’aquell moment ha de respondre qüestions que han de posar en funcionament els aprenentatges realitzats. Activitat individual. Seguidament en gran grup han de buscar la resta d’esglaons de la cadena alimentària.

Aquestes activitats ens han servit principalment per a veure les vies que ha obert aquesta metodologia en el nostre alumnat.

 

Ho hem fet bé?

Una manera d’avaluar als alumnes ha estat mentre feien la difusió del projecte. Hem anat a les classes de 1r, els hem mostrat el lapbook acabat i de dos en dos els hem explicat tot els coneixements apresos. Clica a la imatge per veure el procés.

Una altra manera d’avaluar-los ha estat mitjançant el què hem après? Al final del projecte han pogut demostrar el que han après omplint uns fulls de recull d’informació tipus test i després han fet la correcció coavaluant-se.

Els alumnes també s’han autoavaluat mitjançant una rúbrica. Els ítems han estat acordats entre tota la classe, després d’una pluja d’idees.


I ELS DOCENTS, HO HEM FET BÉ?

Al final de tot el procés, ens hem autoavaluat com a docents amb la rúbrica que se’ns ha facilitat des de la xarxa de competències bàsiques.

La nostra conclusió ha esta positiva, gairebé en tots els ítems hem contestat el nivell 3. Tot i això una de les coses que hauríem de millorar és la introducció de les TAC en més activitats.

Creiem que aquesta manera de treballar és molt més motivadora, tant per als alumnes com per als mestres. Els aprenentatges són més significatius i perduren més en el temps.

I DESPRÉS D’AUTOAVALUAR-NOS COM A DOCENTS…

En la penúltima sessió del curset, ens hem autoavaluat com a docents amb la rúbrica que se’ns ha facilitat des de la xarxa de competències bàsiques. Hem reflexionat, comentat i hem fet una miqueta d’autocrítica constructiva i això ens ha anat molt bé.

Tret d’un punt que ens hem posat entre el nivell 1 (aprenent) i 2 (avançat), ens hem posat quasi tots els punts en el nivell 2 i fins i tot algun ens hem situat en el nivell 3.

Penso que hem de seguir practicant deixant una mica de banda les inseguretats que anem tenint ja que des de petits i fins i tot durant els estudis de magisteri, oposicions etc. els nostres aprenentatges han vingut més determinats per aprenentatges memorístics i classes magistrals, que per cap altra metodologia.

És per això que hem de seguir aprenent i pensem que ens aniria molt bé i ens faria falta (de fet ho hem posat al punt de “grau de satisfacció” de la rúbrica) el suport professional i l’observació directa d’escoles amb molta experiència en el treball per projectes per seguir avançant.

Avaluació i propostes de millora

Avaluació

Durant el període de programació del projecte els professors van descriure els criteris d’avaluació concrets. Com alguns eren comuns per a més duna activitat i/o assignatura es van redactar de forma conjunta i, posteriorment, es van graduar en quatre nivells.

Aquesta graella d’avaluació es va comentar amb els alumnes a l’inici de l’elaboració de la tasca final.

El professorat va posar la nota individualment a cada alumne, que sortia d’una mitjana ponderada feta amb excel.

Finalment, es va fer una sessió d’avaluació on es va comentar el funcionament del procés i el treball dels alumnes, tant en grup com individualment.

Rúbrica del projecte

Propostes de millora per a propers projectes

  1. El tema del projecte ha de sortir dels alumnes, o al menys, consensuar-ho.
  2. Aprofundir en les sessions de tutoria en la formació de grups cooperatius, l’avaluació amb rúbriques i el respecte per la seqüenciació de les activitats.
  3. Crear fórmules i instruments d’avaluació: autoavaluació dels alumnes, coavaluació dels alumnes, autoavaluació per part dels professors del projecte i coavaluació de les activitats de desenvolupament.
  4. Seqüenciar i temporitzar millor les activitats perquè hi hagi més coordinació entre les activitats que depenen dels resultats d’unes altres.
  5. Treballar amb la rúbrica des del començament del projecte i no de la tasca final.

Regust a xocolata belga

Els alumnes de quart s’ho han passat molt bé fent el treball per la seva experiència pel poble, parlar en la gent, realitzar els seus propis llibres a partir de la seva imaginació i creativitat.

Finalment els va encantar que la Montse Gisbert vingués a la nostra escola a veure els seus treballs i explicar-nos la seva carrera d’il•lustradora.
Però cal dir,que també van sorgir coses negatives com en la formació dels grups. Hi va haver grups on no tots els participants es van implicar i participar  de la mateixa manera.
En general, els alumnes comenten que va ser una experiència enriquidora i van aprendre lliurement tot allò que els interessava.

Fotos

Són prou crítics els nostres alumnes?

Elaboració de la rúbrica: quins aspectes valorarem en el producte final? Què valorarem del treball en equip? Què valorarem del nostre propi treball?

Ho fem entre tots, apuntem a la pissarra els aspectes que valorarem.

Ha sortit molt bé la sessió, tots els alumnes participen, s’impliquen, i surten molt bones idees. També verbalitzen crítiques constructives vers companys del grup.

Ha estat molt encertat elaborar la rúbrica una setmana abans de la presentació del producte final, ja que així els equips han pogut modificar alguna cosa que creien millorable ara que tenien clars els criteris d’avaluació.

SOBRE L’AVALUACIÓ DEL PROJECTE DELS BOMBERS

He de dir que sempre quan finalitzàvem un projecte, ho fèiem amb el què hem après tipus pluja d’idees a la PDI on cada nen anava dient què era el que havia après, s’afavoria la participació de tots/es i es recollia al dossier del projecte juntament amb el dibuix final que feia cada alumne/a de manera individual.

A banda el mestre/a basa l’avaluació en aquestes primeres edats en base a l’observació directa i tenint presents molts factors. I no podem oblidar la crítica o autoavaluació de la nostra tasca que penso que sempre la fem i pensem què hem fet, com hem reconduït el projecte, si ha estat o no satisfactori, què tornaríem a fer i què no,… per tant l’autoavaluació per part nostra hi és.

Després de fer el curs, enguany, i per primera vegada, hem introduït l’autoavaluació per part de l’alumne i penso que ha estat un element positiu i que tindrem present a partir d’ara. Ho hem fet de manera senzilla per facilitar que ho puguin fer sols amb la lectura en veu alta de la mestra de 4 ítems.

Hem ampliat les activitats d’avaluació per tant: la pluja d’idees amb el què hem après, el dibuix final, hem completat el mapa conceptual de la classe i hem fet l’autoavaluació.

Un altre dels aprenentatges que hem incorporat gràcies al curs.

http://agora.xtec.cat/ceipmiquelgranell/wp-content/uploads/usu1467/2018/05/QUE%CC%80-HEM-APRE%CC%80S_MAPA-CONCEPTUAL.jpg

http://agora.xtec.cat/ceipmiquelgranell/wp-content/uploads/usu1467/2018/05/ger-1.png

 

Gimcana Històrica

Com avaluem el nostre projecte?

L’avaluació de l’alumnat és realitza diàriament mitjançant una rúbrica de coavaluació i una altra d’avaluació del professorat. Així mateix, per avaluar el nostre treball utilitzarem la rúbrica docent d’autoavaluació d’un treball per projectes.

El dia que vam repartir i explicar les pautes de treball a l’alumnat, també vam donar a cada grup la rúbrica de coavaluació, indicant el següent:

– Abans de començar a treballar, el/la coordinador/a indicarà el que cal fer, tot seguit cada membre triarà el que farà i, quan estiguin tots d’acord, el/la secretari/a ho apuntaran a la rúbrica.

– Al final de la de l’hora, sobre 10 minuts abans d’acabar la classe, el/la secretari/a i un membre del grup, diferent cada dia, anotaran a la rúbrica l’avaluació de cada membre, utilitzant els ítems que tenen a la mateixa. En l’apartat d’observacions, anotaran les reflexions sobre el treball i la relació entre els membres. Així mateix, també anotaran si ha quedat alguna tasca pendent, per fer-la el següent dia.

AVALUACIÓ PROJECTE 100 GAVINES

L’avaluació serà de tot el projecte de forma global. Això vol dir que hem d’avaluar els alumnes i  la forma com els professors hem enfocat el treball i com s’ha desenvolupat per tal de poder millorar-lo.

L’avaluació dels alumnes serà formativa (durant tot el procés) i sumativa (amb el treball final). És important que els nostres alumnes coneguin des del principi com, quan i què s’avaluarà. D’aquesta manera els implicarem en el procés d’avaluació.

Per tal d’avaluar el procés d’aprenentatge (des del començament fins al final), els alumnes disposaran d’una rúbrica perquè ells es puguin autoavaluar i coavaluar així com la realització de reflexions al termini de les tasques: què he après? Què ha estat més interessant? Què m’ha resultat més difícil o he tingut més dificultat? Per finalitzar, se’ls valorarà el resultat del treball (estructura, presentació i continguts). La suma d’aquestes dues avaluacions serà la nota final del projecte.

Pel que fa referència a l’avaluació de com s’ha desenvolupat el projecte, el professorat disposarà també  d’una rúbrica “Avaluació projecte 100 Gavines”. Aquesta rúbrica ha de ser un instrument de millora, ja que ens permet reflexionar sobre els punts forts, les dificultats que ens hem trobat, així com els punts febles del projecte… i què és el que podem fer per millorar el nostre projecte o qualsevol altre projecte futur.

Aquest projecte puntuarà un 40% de la nota del crèdit de síntesi.

El Quadern de grup

Tant en els projectes que estem implementant per primer cop des de finals del 1r trimestre d’aquest curs, com en el projecte “La Conquesta del Vendrell”, que estem planificant i documentant a través de la Xarxa de Competències Bàsiques, s’utilitza l’eina del Quadern de l’equip1 (Pujolàs, 2011). Tanmateix, nosaltres l’anomenem Quadern de grup.

Segons Pujolàs, es tracta d’un dels possibles recursos de què disposem per ensenyar l’alumnat a treballar en grups cooperatius. Té una doble vessant: permet adquirir consciència d’equip i autorregular-se com a equip. És mitjançant un seguit de passos ben pautats que l’alumnat aprèn a autoavaluar-se, coavaluar-se com a grup i avaluar els companys. El Quadern de grup també permet al professorat i als tutors de cada grup cooperatiu dur a terme l’avaluació formadora del seu procés d’aprenentatge.

Cliqueu damunt de la imatge per llegir-ne el contingut

El Quadern de grup que nosaltres utilitzem té les següents parts: portada (els alumnes han d’escriure el nom dels components del grup, el títol del projecte i el tutor); interessos i habilitats; normes del treball en grup cooperatiu (les decideixen entre tots); objectius del grup; compromisos personals; diari de les sessions (abans de començar, parlen de com s’organitzaran. Al final de la sessió, fan una valoració del que s’ha fet i com s’ha treballat, i de les aportacions de cada membre del grup. El professor intervé si convé); revisió setmanal del funcionament del grup cooperatiu (supervisada pel tutor); rúbrica per fer l’avaluació final del quadern de grup; i, finalment, la guia “com utilitzar aquest quadern de grup”.

De moment, la valoració que fem de la utilització del Quadern de grup és força positiva, i, ara que ja fa uns mesos que hem instaurat el treball per projectes, sembla que l’alumnat l’ha incorporat en bona mesura a la dinàmica d’aprenentatge en grups cooperatius.

1 Pujolàs, Pere., Lago, Jose Ramon. (2011). EL PROGRAMA CA/AC (Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar) PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIP. Implementació de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Universitat de Vic.