Arxiu de la categoria: Escola Jaume II

FEINA A CASA

Publicat el per
Respon

Aquest curs, com a novetat a P5, s’ha buscat fomentar l’autonomia de cerca dels infants. Per això hem creat “experts”.

El projecte escollit per aquesta classe va ser Els dinosaures. Donat que gran part de les preguntes inicials giraven entorn a característiques específiques de diferents espècies de dinosaures, vam decidir que cada alumne, a casa, investigaria sobre una d’elles; convertint-se així amb l’expert d’aquella espècie en concret. Després, la seva funció era explicar-ho a la resta de la classe. D’aquesta manera, els infants podien aprendre sobre moltes espècies diferents però repartint-se la feina entre ells/es.

La valoració de l’activitat ha estat molt positiva, doncs la majoria d’infants s’han mostrat molt motivats en la seva part de la recerca. A nivell de gestio temporal, treballar d’aquesta manera ha estat molt més productiu, ja que investigar sobre cadascun dels tipus de dinosaure a l’aula hauria estat inviable temporalment parlant.

MESTRA, QUÈ HI DIU AQUÍ?

Publicat el per
Respon

Un altre dels problemes típics als projectes d’infantil és la interpretació de la informació. La majoria de llibres, fotocòpies d’internet i altres fonts estàn escrites en lletra d’imprempta i amb llenguatge elevat per l’alumnat d’infantil.

 

Els alumnes solen fullejar els llibres, trobar alguna imatge relacionada amb la temàtica treballada però sempre acaba sent el docent el qui ha de destriar, adaptar el llenguatge i llegir les informacions vàlides per resoldre els nostres dubtes i inquietuds.

 

En conclusió, la metodologia del treball per projecte pels infants d’infantil suposa més aviat una iniciació a la investigació que no pas a una cerca d’informació pròpiament dita i més o menys autònoma.

MANIPULEM, EXPERIMENTEM, PERÒ..

Publicat el per
Respon

A tall d’exemple, vam dur a terme una activitat que consistia en mesurar el salt del cangur –alçada i longitud- de diferents maneres (cinta mètrica, salts d’un alumne, infants estirats i asseguts…) així com sortir al parking de l’escola per comprovar quant cotxes podien saltar.

 

En definitiva, un cop acabada l’experimentació vam plasmar el resultat de l’activitat en una fitxa. Per tant, com a proposta de millora al problema plantejat a l’”HAURIEM DE FER FITXA A CADA DUBTE PLANTEJAT?”, creiem convenient plasmar-ho sobre paper ja que l’objectiu ja havia estat assolit.

Podeu veure la fitxa relacionada clicant AQUÍ.

HAURIEM DE FER FITXA A CADA DUBTE PLANTEJAT?

Publicat el per
Respon

Evidenment  no. És propi d’infantil, i en un grup nombrós com és el cas, massa sovint utilitzem fitxes d’activitat per sintetizar un concepte après/idea investigada, tot i que hi hagi una experimentació prèvia.

 

Cal tenir en compte, però,  que la temàtica del projecte (Com salten els cangurs?)  i al no ser un tema del seu entorn proper les informacions són menys tangibles i /o accessibles físicament dificultant altres tipus d’actvitats que no siguin sobre paper.

Podeu veure la imatge clicant AQUÍ.

Com difonem la informació?

Publicat el per
Respon

El producte final d’un projecte així com la manera de difondre la informació, pot ser molt variada, des d’una exposició, un àlbum, creació d’un llibre digital, realització de murals…

En aquest projecte en concret, el producte final ha estat un àlbum on queden enregistrades les diferents fases del projecte, mitjançant informacions i fotografies del procés que s’ha seguit. També queden reflexades totes les activitats i descobertes que s’han anat realitzant al llarg de tot aquest periple.

Paral·lelament, s’ha realitzat un Power Point, eina que emprarem posteriorment per fer la difusió del projecte, no només a l’alumnat del cicle sinó també a les families.

Com comprovem tot el que han après?

Publicat el per
Respon

Per comprovar el que han après, l’objectiu no és que l’alumnat reprodueixi els conceptes que han après de manera literal, sinó que siguin capaços de poder explicar, en les seves paraules allò que més els ha cridat l’atenció. També que siguin conscients tot el que han après a fer, per exemple a millorar el treball en equip, a contrastar les informacions, redactar un correu electrònic…

Una altra cosa que han fet per comprovar si havien assimilat continguts plantejats, ha estat respondre unes preguntes tipus test que ha preparat la tutora a través d’una aplicació que es diu KAHOOT. L’activitat es fa projectant les preguntes a la pantalla de la classe i l’alumnat respon a través de les tauletes digitals.

Diversifiquem les activitats

Publicat el per
Respon

Una de les coses que ens permet aquesta metodologia és treballar els continguts de diferents àrees de manera integrada i diversificar la tipologia d’activitats.

Un exemple clar ha estat a partir de la pregunta ” quant pesem i mesurem al néixer?”. La resposta no ha tardat en arribar, als llibres i a la xarxa ho hem trobat de seguida, però no ens hem limitat a escriure-ho, hem comprovat la validesa de la informació trobada calculant la mitjana del pes i mesura en el moment de néixer dels alumnes de la nostra classe.

I no només les activitats es fan sobre paper, aquest ha estat el cas d’aprendre quines són les atencions que necessita un nadó. Mitjançant el joc simbòlic amb nines, hem après a canviar bolquers, a donar biberons, cures del melic…

 

 

Parem per poder continuar!

Publicat el per
Respon

Comencem a treballar i la investigació va sobre rodes fins que… apareix aquell concepte que ens sobrepassa, que no arribem a entendre. Ara doncs què fem? la nostra experiència ens diu que el millor és aturar-nos, reflexionar i recopilar tot el que tenim per fer els aclariments necessaris i poder continuar la nostra tasca.

De fet, en el nostre cas, quan van descobrir que per tenir fills es necessita una cèl·lula masculina i femenina, va sorgir les següents qüestions: com pot tenir una dona sola un fill? o, per què hi ha nens que tenen dos pares o dos mares?  arran d’aquest fet, vam haver d’introduir el tema de l’homosexualitat i la reproducció assistida.

 

La veu dels experts: ens visita una llevadora

Publicat el per
Respon

Com a centre i sent fidels a la nostra filosofia, donem molta importància a les fonts orals i a les col·laboracions externes tant de familiars com de persones expertes interessades en participar en aquestes tasques. Hem de traslladar als nostres alumnes la importància de contrastar les informacions mitjançant diverses fonts i que d’aquesta manera, s’habituïn a no donar per vàlid i únic allò que troben a la xarxa.

Quan els hem demanat a l’alumnat què volien fer en aquest projecte una de les propostes ha estat convidar a un/a ginecòleg/a o llevadora. Això ens ha permès escriure un correu electrònic per demanar la seva col·laboració, preparar una entrevista… en un context totalment funcional i real.

L’alumnat ha quedat satisfet de totes les aportacions que aquesta persona experta ha realitzat ja que ha combinat diferents suports per acompanyar les seves explicacions i poder resoldre tots els dubtes plantejats.

Clicant aquí podreu veure les imatges d’aquest dia

Tota la informació és vàlida per a resoldre dubtes?

Publicat el per
Respon

Els primers anys que treballàvem projectes, quan demanàvem l’aportació d’informació des de casa molta era d’un nivell molt complex per l’edat de l’alumnat. Des de fa uns cursos, arran de diversos debats de pràctica reflexiva, vam decidir informar a les famílies que l’important no era la quantitat sinó la qualitat i per tal de facilitar-los aquesta tasca quan els informem del tema escollit, adjuntem les preguntes del què volen saber.

Què hem aconseguit? Doncs que no ens aportin llargs dossiers extrets de la xarxa que sovint ni la informació era adequada a l’edat ni resolien els dubtes plantejats. Al mateix temps, les fonts i el materials aportats són més diversos i apropiats.

En el tema d’aquest projecte, la reproducció humana, aquesta selecció prèvia d’informació ha estat decisiva per tal que la investigació tingui més èxit.

Us ha passat el mateix?