Alumnes a la feina II

A partir del segon dia del projecte els diferents grups de treball es dediquen a la recerca i organització de les diferents tasques necessàries per la realització del producte final.

El treball va ser molt irregular, hi havia dies que semblava que un grup classe estava implicat, se’l veia treballar i veies com avançava la feina i a la sessió següent no semblaven els mateixos alumnes: apàtics, desorganitzats,… Com ja vam explicar en anteriors entrades els anàvem facilitant les preguntes clau (objectius de la programació) perquè no perdessin el rumb del que estaven fent.

En sessions anteriors els vam indicar les diferents possibilitats de producte final que serien adients: pòster, vídeo, podcasts,…; a més, que tingueren en ment que la idea final és que aquest producte final fos útil com a mitjà informatiu sobre la problemàtica de les addiccions per a d’altres adolescents, i encara que tots tenien aquesta informació en un grup classe es van decantar majoritàriament per fer pòsters i presentacions (PowerPoint) i en l’altre per fer vídeos. Contagi per proximitat?

També vam observar com els alumnes que van decidir fer un vídeo no aprofitaven el temps com caldria, el fet que deixaven la gravació per fer-la fora de les hores lectives feia que a classe no siguessin capaços de dedicar-se a tasques d’aprofundiment per millorar la informació i/o vesant tècnica que els permetés fer un millor producte.

 

 

 

 

Reptes 3: Com avalular? La volta al món en 5 maletes

 Respecte a com avaluar, en un principi pareixia fàcil decidir aquesta part. Si teníem clars els objectius, cada professor valoraria la seua part i tot llest. Però les aparences enganyen. El nostre objectiu principal, al qual se supeditaven tots els dels continguts específics, era aprendre a treballar de forma conjunta i per projectes, i aquesta l’avaluació per matèries no semblava la més coherent.

Finalment es va acordar que es treballaria de forma conjunta i que la nota d’un alumne al projecte seria la mateixa a totes les assignatures, independentment de si havia destacat més o menys en una o en una altra de les àrees. Per tal de no avaluar només el producte final, es deixaria a l’abast dels alumnes unes taules de seguiment del treball (rúbrica), on individualment i com a grup, valorarien el treball desenvolupat per cadascú. El producte final els alumnes s’hauria de presentar oralment als companys i es valoraria mitjançant una rúbrica (que també se’ls facilitaria a l’inici per orientar-los).

Reptes 2. La volta al món en 5 maletes

         Decidits els objectius i continguts a treballar des de les diferents matèries, el repte fou acordar com guiar-los perquè aconseguiren el que volíem, alhora que els deixàvem treballar lliurement i investigar (objectius bàsics en tot projecte). Al principi es va proposar establir un ordre de sessions i d’aspectes a treballar en cada sessió, i que els alumnes ho treballaren independentment de l’especialitat del professorat que estigués a l’aula. Això presentava la dificultat de cóm un professor sense molts coneixements sobre una matèria concreta podria guiar els alumnes si li tocava estar a una sessió d’una altra matèria.

                Llavors es va estar treballant un temps amb la idea que cada professor donés els continguts de la seua àrea, a les seues hores, però sentíem que en el fons, això trencava amb l’esperit interdisciplinari del projecte. Finalment, vam decidir elaborar una carta de presentació del viatge, que els alumnes rebrien dins d’una ampolla (Missatge en un ampolla) i que els donaria les indicacions bàsiques per començar el projecte independentment del professor/guia que estés en cadascuna de les sessions. Durant la primera setmana els professors aportarien, durant les seues hores, les instruccions i continguts (pistes) més concrets necessaris per treballar la seua àrea. Mentre que, la segona setmana es treballaria per sessions, durant les quals, els alumnes determinarien què volen treballar en cada sessió, al marge del professor/guia que estigui en cadascuna de les sessions.

Reptes 1: La volta al món en 5 maletes

El següent pas, després de tenir clares les hores disponibles, era debatre els tres aspectes principals: determinar els objectius i continguts de les diferents assignatures que es volien treballar, com portar-los a terme i com avaluar-los. En aquest article ens centrarem en el primer aspecte, deixant la resta per propers articles.

Per tindre clars els objectius i continguts de cadascuna de les àrees implicades al treball vam fer un document de drive on els professors de les diferents àrees podien anar omplint la seua part, de forma que fora més fàcil després la posada en comú. A continuació es mostren les taules corresponents als objectius i criteris d’avaluació.

Gimcana històrica

El producte final és elaborar una “Gimcana històrica” basada en la Segona Guerra Mundial.

L’alumnat implicat és de 2n d’ESO, però la gimcana serà per a què participi l’alumnat de la resta de l’ institut.

L’alumnat ha proposat que es desenvolupi durant la setmana del crèdit de síntesi de 1r, 2n i 3r d’ESO. El professorat hem pensat que és una bona idea i farem la proposat a la resta del professorat, per veure com ho organitzem.

Un dels objectius del nostre treball és afavorir la cohesió de l’alumnat. A través del treball col•laboratiu es propicia el coneixement i el respecte dels altres, i és per aquest motiu que pensem que utilitzant com a fil conductor la “gimcana històrica” podem assolir aquest objectiu, tant pel que fa a l’alumnat de 2n d’ESO com pel que fa a la resta d’alumnat, que participarà en la gimcana.

Gimcana Històrica

Del 9 al 10 de maig hem fet un guió per a l’elaboració d’una estació de la “Gimcana històrica” i de la prova física per passar d’una estació a una altra.

L’estructura del guió és la següent:

1. Portada
2. Introducció
3. Prova:
a. Descripció de la prova:en què consisteix, quins passo s’han de seguir, quins materials necessitaran i
què farà cada membre del grup.
b. Contextualització de la prova.

4. Com passem a la següent prova
a. Descripció de la prova:en què consisteix, quins passo s’han de seguir, quins materials necessitaran i
què farà cada membre del grup.
b. Contextualització de la prova.

5. Conclusions
6. Bibliografia
7. Annexos

Gimcana històrica

Del 4 de maig al 8 de maig hem repartit als grups les pautes de treball, les graelles de càrrecs i responsabilitats, i les rúbriques de coavaluació.

dav

 

Hem comentat com treballarem, destacant la importància de definir els càrrecs i les responsabilitats, quan es fa un treball col•laboratiu. En aquesta sessió han triat el/la coordinador/a, el/la secretari/a i el que farà cada membre del grup. Ho han apuntat a la graella corresponent i ho han signat.

Tots seguit, han fet l’autoinscripció al curs del Moodle “Gimcana històrica” i han consultat la informació i documentació que tenen per a fer les proves.

En els últims 10 minuts, el/la secretari/a i un membre de cada grup han omplit la rubrica de coavaluació.

Gimcana Històrica

La setmana del 23 d’abril al 27 d’abril hem format amb l’alumnat els grups de treball, fent servir la dinàmica que utilitzen en la matèria d’educació física, quan formen els equips. Hem aconseguit crear grups heterogenis, de 4 i 5 persones. Així doncs, han sortit 5 grups per classe, en total 15 grups entre els tres segons; per tant la “Gimcana històrica” constarà de 15 proves.

Una vegada fets els grups, hem assignat a cada grup les tasques que faran:

– Un grup farà proves basades en la informació sobre la situació sociocultural i econòmica en Europa abans de
la guerra i quins fets van desencadenar la guerra.
– Dos grups faran proves basades en la informació sobre els fets que es desenvoluparen durant la guerra.
– Dos grups faran proves basades en la informació sobre les conseqüències de la guerra.

Gimcana històrica

La setmana del 16 al 20 d’abril hem fet recerca i selecció d’informació sobre la Segona Guerra Mundial, que hem penjat al Moodle, ja que el coordinador de les TIC ens ha creat el curs “Gimcana històrica”, al nivell de 2n d’ESO.

D’una altra banda, hem revisat les enquestes de l’alumnat i les contestacions a la pregunta: que voldríeu saber sobre la Segona Guerra Mundial?. Amb tota aquesta informació, hem elaborat un esquema en el que consten els tres períodes de la guerra : abans, durant i després; en cadascun dels períodes hem distribuït els fets que l’alumnat ha mostrat interès en conèixer sobre aquest enfrontament mundial.

ESQUEMA GIMCANA HISTÒRICA

Hem decidit que la setmana següent, del 23 d’abril al 27 d’abril, farem les sessions amb l’alumnat per formar els grups de treball. Serà l’alumnat el que decidirà els grups, i nosaltres supervisarem que siguin heterogenis.

 

 

 

Alumnes, a la feina

El dia 2 de maig, a les dues últimes sessions de la jornada, com estava previst comencem la implementació del projecte amb els alumnes de 3r ESO, dos grups classe de 24 alumnes organitzats en grups de 4-5 alumnes escollits segons la seves afinitats, com ja vam dir en una entrada anterior. En aquest punt va sortir el primer problema, un parell d’alumnes de cada grup classe no s’inclou en cap grup, són alumnes que durant el curs no hi treballen, i quan han fet algun treball en grup no s’han implicat aleshores la resta dels companys no els volen als seus grups, i quan se’ls dona la possibilitat que facin un treball adaptat, s’hi neguen.

Durant aquestes dues primeres sessions estava previst que primerament s’assignessin els càrrecs per fer més àgil l’organització de les tasques que comporta el projecte, a continuació que cada grup proposes un nom definitiu al projecte. Cada grup va proposar un nom, desprès cada aula va triar una opció entre les 4 o 5 que van sortir i a a continuació es va fer la tria entre les dues opcions finals, en definitiva el títol escollit pel projecte és: “Primer et diverteix, després et mata“.

A continuació, se’ls va facilitar el conjunt d’indicadors d’avaluació amb la seva gradació com consta en la programació del projecte. La idea és fer servir aquest document com la rúbrica del projecte.

En la segona part de la sessió, els alumnes començaren a cercar informació, en part, a partir d’alguns enllaços proposats per l’equip de professors. Aquí es van començar a veure problemes d’autonomia, indecisions i alguna que altra petita discussió a dintre d’alguns grups sobre que era o no era adient cercar o incloure al treball. Dubtaven sobre tot, del que s’havia de fer, de l’objectiu últim, encara que a tots dos grups se’ls havia informat en sessions anteriors de quin era aquest objectiu.