“RadioZER”, treballem en grup.

La segona part del projecte consisteix en l’elaboració d’un programa de ràdio, i aquesta tasca es realitza en grup.

Els grups classe de les nostres escoles són reduïts, per això cada escola és un grup (en total 5).

Cadascuna de les feines de la ràdio ens serveix per establir el nom i funcions dels membres del grup:

  • el productor : busca recursos com música, o persones per entrevistar.
  • el redactor : elabora guions i textos.
  • el presentador: és el que se’n diu un locutor, és a dir, és l’encarregat de llegir. T
  • el director de programa : és qui s’assegura que tothom fa la seva funció.
  • l’editor : és qui coordina l’escaleta del programa.
  • el corresponsal : és qui parla o entrevista fora de l’aula.
  • el documentalista : s’ encarrega de localitzar documents escrits i sonors per ampliar la informació que s’ha d’emetre.
  • el lingüísta : és qui s’assegura que els textos elaborats estan el més correctes possible.
  • el tècnic de so : fa funcionar l’audacity per a l’enregistrament
  • el realitzador tècnic : s’assegura que hi hagi silenci a les gravacions, que s’assagi abans,..
  • el tècnic de control: és qui s’assegura d’editar correctament l’àudio, treure errors i posar efectes.
  • el tècnic d’exteriors : s’encarrega de les gravacions que es realitzen a l’exterior.
  • el tècnic de manteniment: s’encarrega de buscar i retornar auriculars i micròfon, obrir i tancar ordinadors

 

 

“RadioZER”, el fil conductor.

A la quarta sessió  de formació de la Xarxa CBT6 en Jordi Domènech, professor de ciències i coordinador pedagògic de l’Institut Marta Estrada de Granollers, va dir una cosa que ens va agradar molt:

“En un projecte hi ha dues narracions, la narració de l’aventura i la narració dels objectius d’aprenentatge, i una no ens ha de fer perdre de vista l’altra”

La nostra narració de l’aventura consisteix en que l’alumnat ha de fer de periodistes i investigar com és i com funciona la ràdio, i desprès realitza un programa de ràdio. És el fil conductor del projecte. Aquesta narració està molt pautada en el procès de la WQ.

La narració dels objectius d’aprenentatge la tenim present els mestres i en uns moments donats es pot fer evident també a l’alumnat.

“RadioZER”, comparti’m.

En mig del procès, entre la investigació i l’elaboració del programa, es participa en unconcurs per grups (Kahoot) per tal de contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se.

Les preguntes del concurs són sobre la informació que han obtingut durant la investigació.

Aquest espai servirà per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, fer xarxes de coneixements perquè no es perdin en l’activitat.

Com dissenyem la proposta? Sistematitzem la informació, auto regulem el propi treball i documentem el procés de producció

Tots els documents de treball s’inclouen a la carpeta compartida del Google Drive i han d’estar actualitzats. Diferents subcarpetes i documents ben identificats ajuden l’alumnat, les tutories i el grup impulsor a accedir a la informació i detectar-ne mancances en la sistematització. El diari de camp, actualitzat diàriament pel responsable, permet concretar la feina feta i la que falta fer. És una bona eina per a l’autoregulació del grup. Les sessions a l’aula fan la mateixa funció. És important el paper actiu del professorat: supervisant, orientant, enriquint…

A mesura que avancem l’alumnat està preparat per iniciar la redacció de la memòria, on veritablement quedarà reflectit el procés de treball.

Els grups disposen i han comentat en gran grup, com a bases d’orientació, el guió del projecte (objectius, criteris i gradació d’indicadors) i el guió de la memòria escrita, un dels productes finals.

Institut la Sénia. Com ens organitzem? Els espais per compartir i intercanviar

 

L’espai de treball es diversifica. Hi ha l’aula, la biblioteca del centre, la biblioteca municipal, les taules de cada casa com a espais físics. Hi ha també, però, un espai virtual indispensable. Cada grup comparteix una carpeta al núvol (Google Drive) amb el tutor i tutora i tres membres de l’equip impulsor. Dins d’aquesta dues subcarpetes mare. Una amb els documents i recursos facilitats pel professorat. L’altra amb els documents de treball de cada grup. Cal actualitzar periòdicament la feina per tal que els tutors la revisin; sempre ha d’estar disponible. El correu electrònic serveix d’eina de comunicació.

Cada grup ha de complimentar i tenir a la carpeta el Formulari 1.  Membres de l’equip, càrrecs i funcions i el Formulari 2. Dades inicials del projecteDisposa del Check list que li permet controlar les fases per les quals ha de passar i les feines que ha de portar a terme.

L’intercanvi entre grups està present a les sessions que es porten a terme a l’aula. No hi ha, però, autoavaluació o coavaluació durant el procés, només al final. Potser aquest serà un dels aspectes a millorar… Hi ha, això sí, la tasca orientadora i de guia dels tutors i el grup impulsor. Les REDS  i el contacte presencial o virtual és constant entre el professorat.

 

 

 

 

Institut la Sénia. Com ens organitzem? La confecció de grups i les bases d’orientació

Després de les sessions inicials cadascú pensa quina millora li agradaria fer. El grup aula debat i es formen els grups segons els interessos de cadascú i el principi d’heterogeneïtat. La tutora supervisa que els grups ho siguin.

Cada grup es reparteix els rols de coordinador, secretari, documentalista i vocal. Es registra en acta com a acord de grup. Es presenta un cronograma que cal respectar, amb terminis clars, i hi ha compromís entre cada grup i el seu tutor o tutora.

La base d’orientació que marca els objectius a assolir és una rúbrica que indica a cada grup on ha d’arribar en acabar el projecte. Els diferents nivells d’assoliment els facilita la visualització de què cal fer. Costa, però entre tots anem avançant… Anem trobant respostes inicials, provisionals, a les preguntes que ens havíem començat a formular.

Ves a la rúbrica i base d’orientació

Ves al cronograma

Treball de síntesi de 2n d’ESO “Descobrint Alcanar”

Des del grup impulsor de la Xarxa de CB de l’Institut Sòl de Riu ens vam proposar millorar el treball de síntesi de 2n d’ESO per a presentar-lo com a producte final.

La participació de tothom ha fet que siga un producte més multidisciplinar i que haja hagut una major implicació de l’alumnat en la sortida.

L’activitat està dirigida a que l’alumnat adquirisca el coneixement d’alguns dels elements patrimonials del nucli antic d’Alcanar.

Que sàpiga utilitzar diferents fonts d’informació i integrar-les en el seu bagatge com a ciutadans d’Alcanar i que siguen capaços de difondre estos coneixements per mitjà de diferents tipus de publicacions.

Els treballs s’han realitzat en grup d’una composició heterogènia i han hagut de repartir-se els diferents rols.

Es tracta d’una setmana intensa de treball i cal una revisió del producte final dels grups.

En este àlbum web podreu veure imatges de la sortida i del desenvolupament:

https://photos.app.goo.gl/N61GCnoBDmvqYQKi9

Esperem poder oferir-vos prompte els resultats d’una enquesta que passarem a l’alumnat de 2n d’ESO.

La documentació realitzada:

Dossier del professorat:

https://docs.google.com/document/d/1zU66FJqw-kfHnV2GaHYA1ASzufhyUPDx_gZBD9a3ETs/edit

 

Dossier de l’alumnat:

https://docs.google.com/document/d/1-npoy5KdriXPib9B5cZmXu6o6OtpGmVmqeTOtIOfs7k/edit

 

Quadern Treball de Síntesi:

https://docs.google.com/document/d/1h1QYbnCgRygFxq8_uPWBfKAWBs1duscImFg6m6uPGvA/edit

NOTA IMPORTANT: Quan intentem pujar imatges, surt un missatge que ens diu que hem superat la capacitat d’emmagatzemament. Si voleu veure les imatges pitgeu l’enllaç a l’àlbum web.

Descobrim la nostra comarca: Treball cooperatiu.

Una vegada finalitzat el projecte d’Alcanar els nostres alumnes havien de treballar cooperativament per descobrir la nostra comarca.

Cada equip, un total de 5 per aula format per 4 i 5 alumnes, havia escollit dos pobles. S’havien repartit la feina i ara tocava espavilar-se. Amb el guió de com havíem treballat Alcanar, havien de buscar informació, resumir-la i estructurar-la per fer un mural que finalment presentarien davant els companys. Podien emprar diferents recursos: ordinadors, atles, visites a la biblioteca,… Dos dels grups de 4t de l’escola també van preparar un power point. Aquí podem veure com s’han organitzat, i el resultat obtingut.

FEINA A CASA

Aquest curs, com a novetat a P5, s’ha buscat fomentar l’autonomia de cerca dels infants. Per això hem creat “experts”.

El projecte escollit per aquesta classe va ser Els dinosaures. Donat que gran part de les preguntes inicials giraven entorn a característiques específiques de diferents espècies de dinosaures, vam decidir que cada alumne, a casa, investigaria sobre una d’elles; convertint-se així amb l’expert d’aquella espècie en concret. Després, la seva funció era explicar-ho a la resta de la classe. D’aquesta manera, els infants podien aprendre sobre moltes espècies diferents però repartint-se la feina entre ells/es.

La valoració de l’activitat ha estat molt positiva, doncs la majoria d’infants s’han mostrat molt motivats en la seva part de la recerca. A nivell de gestio temporal, treballar d’aquesta manera ha estat molt més productiu, ja que investigar sobre cadascun dels tipus de dinosaure a l’aula hauria estat inviable temporalment parlant.

MESTRA, QUÈ HI DIU AQUÍ?

Un altre dels problemes típics als projectes d’infantil és la interpretació de la informació. La majoria de llibres, fotocòpies d’internet i altres fonts estàn escrites en lletra d’imprempta i amb llenguatge elevat per l’alumnat d’infantil.

 

Els alumnes solen fullejar els llibres, trobar alguna imatge relacionada amb la temàtica treballada però sempre acaba sent el docent el qui ha de destriar, adaptar el llenguatge i llegir les informacions vàlides per resoldre els nostres dubtes i inquietuds.

 

En conclusió, la metodologia del treball per projecte pels infants d’infantil suposa més aviat una iniciació a la investigació que no pas a una cerca d’informació pròpiament dita i més o menys autònoma.