DONEM VEU AL NOSTRE ALUMNAT

Les aportacions que hem fet al bloc fins ara partien d’un únic punt de vista, el nostre, però què en pensa l’alumnat? Què opina del fet de treballar projectes a l’aula? Hem de tindre en compte que són bastant crítics, però, tot i això, el seu parer ens interessa molt perquè en són els principals protagonistes i en prenem nota per millorar de cara al curs vinent.

A l’hora de demanar-los la seua valoració, els vam proposar que partissin de la idea de punts forts i punts febles. Aquí en teniu una mostra:

Punts febles (la majoria relacionats amb la cohesió i organització del grup): mala organització, poca col·laboració, disgregació grupal, massa text escrit, algunes tasques molt complexes i algunes d’avorrides.

Punts forts: treball en grups, trencament de la rutina, classes més dinàmiques i més presència i ús de les eines i recursos TIC.

Recomanacions: La tria del tema i dels grups.

VALOREM EL NOSTRE VIATGE

El globus aerostàtic del nostre projecte havia iniciat el vol, els cremadors es posaven en marxa per escalfar l’aire que ens permetria realitzar el nostre viatge per la ruta de les competències bàsiques. Havíem començat a desfer-nos dels sacs (temors, dubtes, neguits…) que ens impedien agafar altura, però n’hi havia un del qual no ens podíem desfer i que hem arrossegat tot el camí (la vinculació al projecte TIL). Això ha tingut unes conseqüències (la no tria del projecte, la impossibilitat de fer-se preguntes…), però, malgrat tot, n’estem satisfetes perquè hem arribat al resultat final que buscàvem (la festa de Sant Jordi).

Per arribar a l’altura desitjada per a un viatge del tot satisfactori ens ha faltat una mica d’aire en diversos aspectes. Creiem que ens cal millorar dos qüestions:  la metodologia del treball cooperatiu perquè l’alumnat la sàpiga aplicar correctament a l’aula i trobar la manera de copsar les evidències del procés d’aprenentatge.

COMPARTIM EL PROJECTE

Vídeos, dibuixos animats, contes, històries, còmics… Són ideals per als més petits. Teníem unes animacions que l’alumnat de 3r i 4t d’ESO havien muntat i vam decidir des del principi del projecte que els volíem donar una utilitat… Tenim l’escola i els possibles espectadors a l’edifici del costat. Així que el dia de Sant Jordi, i després de coordinar-nos amb les mestres, els vam preparar una mini sessió de “cinema” per començar a ambientar la Diada. Quan passaven uns minuts de les 9 del matí, ja teníem una quarantena de xiquets i xiquetes d’educació infantil asseguts i esperant atents veure com els dracs i els altres personatges cobraven vida i actuaven acompanyats de la música buscada per a l’ocasió.
El resultat final: aplaudiments i preguntes i una petició de les mestres: “Ens podeu passar els còmics? Els llegirem a classe amb més calma”.

EL NOSTRE PROJECTE SURT AL CARRER

El dia D havia arribat. Ja no hi havia temps per a res més. Sí, només per a una última lectura d’assaig… Les llegendes i els lectors estaven a punt… I els nervis, també… A la plaça ens esperaven els avis de la residència, el sol que feia aquell dia no els havia espantat (anaven preparats amb els barrets) i estaven disposats a sentir el que havíem preparat. Els xiquets i xiquetes de la llar d’infants també eren per la vora, però a ells els calia una mica de moviment…

Els cartells de difusió havien fet la seua feina i els caps dels dracs i algunes roses ens esperaven penjats als fanals per escoltar com el final de la llegenda canviaria gràcies a la imaginació de l’alumnat de l’institut.

Finalment, tota la feina que havíem fet havia tingut la seua recompensa i utilitat. Havíem aconseguit fer poble i que la Diada de Sant Jordi fos més lluïda.

 

FENT I REFENT

Havíem deixat enrere la primera setmana, però la següent tampoc va acabar de ser plàcida del tot. Els entrebancs no s’havien acabat. El projecte anava rutllant, però anaven sorgint petits focs que calia apagar: algunes maquetes dels dracs no havien aguantat gaire bé l’ímpetu d’alguns alumnes a l’hora de pintar-les (semblava que Sant Jordi havia arribat abans d’hora), alguna activitat mal plantejada que no tenia solució, es notava la falta de pràctica en treball cooperatiu… Però amb una mica de voluntat i paciència s’anaven trobant solucions… En resum, ens faltava experiència, però no ganes, i, per què no, també, una mica de temps per acabar de planificar-ho tot adequadament.

 

ENS POSEM A PROVA

El dijous 5 d’abril va arribar el moment de la veritat. Calia posar a prova les activitats que havíem programat durant aquests darrers mesos. I com era d’esperar van començar a sorgir els primers dubtes i problemes: un enllaç que a última hora estava bloquejat, les disconformitats en la composició dels grups, alguns dubtes en el professorat…

Solució: reunió urgent del gabinet de crisi (equip impulsor) + paciència del professorat i l’alumnat.

ENS NODRIM D’ALTRES EXPERIÈNCIES

De cadascuna de les sessions de coordinació de la Xarxa se’n poden traure idees que es poden traslladar al propi centre. En el cas de l’última sessió en què es va presentar una conferència sobre els instruments d’avaluació, ens va semblar una bona idea la planificació que ens va explicar el ponent Jordi Domènech, basada en el diagrama de Gantt. Així que vam decidir incorporar-la en el nostre projecte. Calia trobar el programa per elaborar-la i, aprofitant la formació de centre sobre Google apps, vam remenar una mica fins que una aplicació anomenada Lucidchart ens va fer el pes.

El nostre projecte: “Apropem-nos a Sant Jordi”

El motiu pel qual vam triar aquest tema l’hem d’anar a buscar una altra vegada al projecte TIL. L’any passat, quan vam començar a planificar què faríem aquest curs, teníem molt clar que el volíem situar pels volts de Sant Jordi -el departament de llengües és l’encarregat d’organitzar les activitats d’aquell dia.

Això ha condicionat molt la temporització del projecte de la XCB, però també ens ha servit per disposar de més temps per organitzar-nos i aclarir les idees sobre el que preteníem treballar. Ja hem dit en articles anteriors que ha sigut una tasca complicada.

La tria d’aquest tema i la vinculació amb el TIL ens ha condicionat i ha impedit obrir-lo a la participació de l’alumnat a l’hora d’escollir quins aspectes volien treballar.

VINCULACIÓ D’UN PROJECTE DE LA XCB AMB UN PROJECTE TIL

El nostre centre fa tres anys que forma part del projecte sobre Tractament integrat de les llengües (TIL).

Des del principi teníem clar que volíem vincular-los els dos per concentrar esforços i idees, però ens costava molt lligar-los. Si desenvolupar un projecte TIL ja ens va resultar complicat els cursos anteriors, ara calia afegir-n’hi un de nou. Calia trobar la manera. Això ens ha generat molt debat i ens ha comportat haver de refer diverses vegades els objectius i les activitats que volíem treballar.

Ara podem dir que “ja ho tenim” (però, només de moment). Considerem que, com que ens trobem en un procés obert, hi poden haver modificacions.