Arxiu d'etiquetes: 3r ESO

Institut la Sénia. Com comencem a treballar?

Publicat el per
Respon

No ens preocupa massa que al projecte estiguin presents de manera evident les diferents matèries del currículum. Totes, d’una manera o altra, hi acabaran tenint paper. L’equip impulsor i la RED deixa de banda la disciplina curricular de cadascú i es converteix en orientador/tutor dels diferents grups. Toca desenvolupar competències, no treballar conceptes descontextualitzats.

Per tal de pensar i planificar un projecte caldrà considerar aspectes de les ciències, les socials, les llengües, la tecnologia, les matemàtiques, els valors… Cada tutor o tutora guiarà el seu grup per tal que d’una manera o altra estiguin representats. Insistim als alumnes que no pensin en matèries, que pensin en un producte final de manera transversal.

Les reunions docents ajuden a clarificar objectius i metodologia. La paraula porta a la reflexió, i novament a la paraula.

Cal que l’alumnat comenci fent-se preguntes:

  • Quines mancances advertim al nostre municipi?
  • Com ho fa l’ajuntament per portar a terme projectes al poble? Qui n’és el responsable de cada àrea?
  • Què ens agradaria proposar com a millora municipal?
  • Què deu pensar la gent del poble sobre la proposta que hem triat?
  • A quines necessitats respon la nostra proposta?
  • Com es cobreixen a altres localitats aquestes necessitats?
  • Quin seria el pressupost si la proposta es portés a terme?
  • Quin serà el producte final i com l’haurem de presentar?

Institut la Sénia. Com dissenyem la proposta? Cerca d’informació, confecció del marc teòric i concreció del marc pràctic

Publicat el per
Respon

En posar-se a treballar, l’alumnat necessita abans que res saber l’opinió de la gent del poble sobre la proposta de millora que ells volen engegar. Ho fan mitjançant una enquesta amb l’eina google o instagram en la qual fan una sèrie de preguntes d’opinió.

http://www.rosermante.cat

Es necessita també conèixer mínimament el funcionament de l’Ajuntament i saber en quina regidoria encaixa la seva proposta. Per a això, fan una visita en grup a l’edifici del consistori i escolten l’Alcalde que els explica l’organigrama i el funcionament de la institució. Posteriorment, els grups es reuneixen al centre amb els representants de les diferents regidories que caldria implicar en el seu projecte.

És el moment també de fer una cerca a la web per mirar de trobar altres iniciatives de projectes similars implementats a altres poblacions.

Per tal de poder avançar l’alumnat ha d’utilitzar coneixement previs de diferents matèries. La implicació de tota la RED permet que, a les orientacions del tutor, se sumen les consultes i suggerències dels especialistes en cada matèria.

Com dissenyem la proposta? Sistematitzem la informació, auto regulem el propi treball i documentem el procés de producció

Publicat el per
Respon

Tots els documents de treball s’inclouen a la carpeta compartida del Google Drive i han d’estar actualitzats. Diferents subcarpetes i documents ben identificats ajuden l’alumnat, les tutories i el grup impulsor a accedir a la informació i detectar-ne mancances en la sistematització. El diari de camp, actualitzat diàriament pel responsable, permet concretar la feina feta i la que falta fer. És una bona eina per a l’autoregulació del grup. Les sessions a l’aula fan la mateixa funció. És important el paper actiu del professorat: supervisant, orientant, enriquint…

A mesura que avancem l’alumnat està preparat per iniciar la redacció de la memòria, on veritablement quedarà reflectit el procés de treball.

Els grups disposen i han comentat en gran grup, com a bases d’orientació, el guió del projecte (objectius, criteris i gradació d’indicadors) i el guió de la memòria escrita, un dels productes finals.

L’avaluació

Publicat el per
Respon

L’avaluació forma part del procés d’aprenentatge, ha estat formativa i l’alumnat ha estat supervisat durant tot el procés.

La coavaluació s’ha portat a terme durant la presentació dels projectes que cada grup. Ha comportat un procés de reflexió i aprenentatge.

Les evidències que s’han avaluat són: la carpeta d’aprenentatge (compartida al Google Drive), el diari de camp, el producte o productes finals.

Els instruments d’avaluació han estat rúbriques (autoavaluació, coavaluació -de l’exposició oral i producte final- i l’avaluació del professorat).

Les dades individualitzades les hem obtingut mitjançant l’observació d’aula, el seguiment del tutor o tutora i l’autoavaluació individual i de grup.

Pots accedir mitjançant els enllaços als intruments d’avaluació:

 

 

Institut la Sénia. Com expliquem la nostra proposta?

Publicat el per
Respon

 

La proposta de millora que cada grup ha dissenyat per a la seva comunitat no es pot quedar en lletra tancada en una memòria o una maqueta desada a una prestatgeria. Cal ser capaços de comunicar la proposta. Aquesta comunicació va lligada a avaluació. És per això, que cada grup va presentar oralment el seu projecte, primer davant dels seus companys i avaluat-se mútuament i, en segon lloc, davant les famílies i regidors/es, en un acte públic.

Presentant el projecte de millora davant la resta del grup

Pots anar a les presentacions d’alguns dels projectes mitjançant aquests enllaços:

Per a la presentació pública cada grup participant va realitzar un pòster explicatiu que es va exposar a la sala central del Centre Cultural Marcel·lí Domingo:

Preparant l’acte. Pósters explicatius de cada projecte

Grup de professores de l’equip docent de 3er d’ESO i del grup impulsor de la XCB

Representants de l’Institut vam fer la tasca d’acompanyament i vam presentar l’acte:

Introducció a les motivacions, objectius i procés de treball del projecte.

El públic assistent va anar variant al llarg de l’acte. El grau de satisfacció de l’experiènia va ser alt.

Projecte Millora de la gestió de residus urbans.

Projecte instal·lació de fibra òptica.

Projecte organització de la Setmana de l’Esport a Rossell.

Projecte Via Verda per pobles del voltant del Sénia.

Institut la Sénia. Concretem la proposta de millora del nostre poble

Publicat el per
Respon

 

Cada grup té clar des del principi que ha de presentar un producte que permeti analitzar a tercers la seva proposta. Han de redactar obligatòriament una memòria seguint les pautes marcades a la base d’orientació, presentar el diari de camp i explicar oralment davant els companys i companyes el seu procés i resultat. A partir d’aquí, tenen llibertat per adaptar el producte final a les característiques de la proposta i als seus objectius inicials.

 

El producte o productes s’han d’ajustar a la pregunta guia inicial: com milloraríem el nostre poble? La manera de treballar ho ha garantit. Les propostes han estat diverses: construcció d’un centre de dia per a gent gran, instal·lació de fibra òptica al municipi, organització d’una setmana de conscienciació del reciclatge, disseny d’una ruta en bicicleta a través d’un camí natural,…

Institut la Sénia. Com ens organitzem? Els espais per compartir i intercanviar

Publicat el per
Respon

 

L’espai de treball es diversifica. Hi ha l’aula, la biblioteca del centre, la biblioteca municipal, les taules de cada casa com a espais físics. Hi ha també, però, un espai virtual indispensable. Cada grup comparteix una carpeta al núvol (Google Drive) amb el tutor i tutora i tres membres de l’equip impulsor. Dins d’aquesta dues subcarpetes mare. Una amb els documents i recursos facilitats pel professorat. L’altra amb els documents de treball de cada grup. Cal actualitzar periòdicament la feina per tal que els tutors la revisin; sempre ha d’estar disponible. El correu electrònic serveix d’eina de comunicació.

Cada grup ha de complimentar i tenir a la carpeta el Formulari 1.  Membres de l’equip, càrrecs i funcions i el Formulari 2. Dades inicials del projecte. Disposa del Check list que li permet controlar les fases per les quals ha de passar i les feines que ha de portar a terme.

L’intercanvi entre grups està present a les sessions que es porten a terme a l’aula. No hi ha, però, autoavaluació o coavaluació durant el procés, només al final. Potser aquest serà un dels aspectes a millorar… Hi ha, això sí, la tasca orientadora i de guia dels tutors i el grup impulsor. Les REDS  i el contacte presencial o virtual és constant entre el professorat.

 

 

 

 

Institut la Sénia. Com ens organitzem? La confecció de grups i les bases d’orientació

Publicat el per
Respon

Després de les sessions inicials cadascú pensa quina millora li agradaria fer. El grup aula debat i es formen els grups segons els interessos de cadascú i el principi d’heterogeneïtat. La tutora supervisa que els grups ho siguin.

Cada grup es reparteix els rols de coordinador, secretari, documentalista i vocal. Es registra en acta com a acord de grup. Es presenta un cronograma que cal respectar, amb terminis clars, i hi ha compromís entre cada grup i el seu tutor o tutora.

La base d’orientació que marca els objectius a assolir és una rúbrica que indica a cada grup on ha d’arribar en acabar el projecte. Els diferents nivells d’assoliment els facilita la visualització de què cal fer. Costa, però entre tots anem avançant… Anem trobant respostes inicials, provisionals, a les preguntes que ens havíem començat a formular.

Ves a la rúbrica i base d’orientació

Ves al cronograma

Institut la Sénia. Millorem el nostre poble?

Publicat el per
Respon

El projecte surt de la voluntat d’actualitzar i de millorar el treball de Síntesi de 3er d’ESO. Després de fer una pluja d’idees i de debatre diferents opcions el grup impulsor i la RED decidim proposar un projecte basat en fer propostes de millora documentades sobre els municipis de la Sénia i Rossell, on viu el nostre alumnat.

No ens preocupa massa que estiguin presents les diferents matèries del currículum. Prioritzem l’autonomia dels diferents grups de treball. Mitjançant unes sessions de treball introductòries els plantegem el projecte i els donem llibertat per escollir la seva proposta de millora.

 

Avaluació i propostes de millora

Publicat el per
Respon

Avaluació

Durant el període de programació del projecte els professors van descriure els criteris d’avaluació concrets. Com alguns eren comuns per a més duna activitat i/o assignatura es van redactar de forma conjunta i, posteriorment, es van graduar en quatre nivells.

Aquesta graella d’avaluació es va comentar amb els alumnes a l’inici de l’elaboració de la tasca final.

El professorat va posar la nota individualment a cada alumne, que sortia d’una mitjana ponderada feta amb excel.

Finalment, es va fer una sessió d’avaluació on es va comentar el funcionament del procés i el treball dels alumnes, tant en grup com individualment.

Rúbrica del projecte

Propostes de millora per a propers projectes

  1. El tema del projecte ha de sortir dels alumnes, o al menys, consensuar-ho.
  2. Aprofundir en les sessions de tutoria en la formació de grups cooperatius, l’avaluació amb rúbriques i el respecte per la seqüenciació de les activitats.
  3. Crear fórmules i instruments d’avaluació: autoavaluació dels alumnes, coavaluació dels alumnes, autoavaluació per part dels professors del projecte i coavaluació de les activitats de desenvolupament.
  4. Seqüenciar i temporitzar millor les activitats perquè hi hagi més coordinació entre les activitats que depenen dels resultats d’unes altres.
  5. Treballar amb la rúbrica des del començament del projecte i no de la tasca final.