Ecosistemes. La veu del alumnes.

Arribat a aquest punt volem saber què pensen els  alumnes i avaluar els procés d’ensenyament-aprenentatge.

Hem elaborat tres tipus de recursos avaluatius:

  • Què en penses: una sèrie de preguntes obertes per a reflexionar sobre el procés, aprenentatge, dubtes i noves vies d’ampliació del tema. rubrica durant el procés
  • Autoavaluació del treball en grup: Reflexió individual del treball en equip i del treball personal
  • Avaluació d’un contingut concret del projecte, en aquest cas la cadena alimentària. Consisteix en una activitat manipulativa i escrita.
    • Cada alumne disposa d’un element  en una cadena alimentària, a partir d’aquell moment ha de respondre qüestions que han de posar en funcionament els aprenentatges realitzats. Activitat individual. Seguidament en gran grup han de buscar la resta d’esglaons de la cadena alimentària.

Aquestes activitats ens han servit principalment per a veure les vies que ha obert aquesta metodologia en el nostre alumnat.

 

Novetats metodològiques

A partir del material de l’Odissea, d’investigació que ha fet el grup impulsor, de formacions anteriors i de coneixements de les persones que en formen part, ens hem adonat que a l’escola s’havia de canviar algun aspecte del treball per projectes que es duia a terme fins ara.

Vam veure que havíem d’implicar més a l’alumnat, que s’havien de fer activitats més motivadores i competencials, que s’havia d’implicar a les famílies i a la resta de la comunitat… Tot un seguit d’aspectes que ens van portar a consensuar com a grup impulsor quines eren les parts imprescindibles en un treball per projectes i què s’incloïa en aquestes parts.

Bàsicament hem intentat incloure activitats més vivencials i manipulatives, més experiments… Tot fent-ho a partir d’un treball cooperatiu, treball per parelles, individualitzat, gran grup, petit grup… Utilitzant agrupaments que fins al moment s’havien utilitzat puntualment.

A més a més, aquest canvi de metodologia ens ha portat a veure que també havíem de canviar la forma d’avaluar. Per això hem introduït l’autoavaluació i la coavaluació, tot utilitzant, novament, materials adaptats de l’Odissea i materials extrets d’Internet. Com per exemple, les rúbriques.

Ecosistemes. Seguim amb els experiments

Per veure com la natura s’adapta al medi seguim amb els experiments. Aquesta vegada hem agafat les llavors germinades que han crescut dins el plàstic sense terra i les hem plantat en dos testos diferents i amb condicions diferents.

Els dos testos tenen terra, però una llavor l’hem plantat amb les arrels a dalt i la fulla sota terra i l’altra a l’inrevés.

A partir d’aquí hem redactat les hipòtesis del procés i el resultat final. La majoria coincidim que la llavor que hem plantat al revés no sobreviurà perquè en les arrels dalt no podran agafar els nutrients necessaris.

Uns dies després, hem pogut veure que ens hem equivocat en les nostres hipòtesis. La tija ha sortit en busca de la llum i les arrels se n’han tornat cap a baix buscant l’aliment. És increïble com la natura busca per sobreviure!!!

Ens impliquem

Un cop ens vam trobar que havíem d’evidenciar a través del bloc com treballàvem el treball per projectes, vam decidir evidenciar dos dels projectes que dúiem a l’escola. Vam aprofitar els acords als quals havíem arribat com a grup impulsor, per a introduir-los a les aules.

Els projectes que vam escollir per evidenciar un s’ha dut a terme a educació infantil i l’altra a educació primària. A educació infantil s’ha dut a terme en una aula de P5 i l’altre en una aula 4t.

Per tal que tothom del grup impulsor s’impliqués i tingués una responsabilitat, ens vam dividir com a grup impulsor en els dos projectes. La gent més propera a educació infantil es van sumar a formar un grup i la resta amb l’altre grup.

Una vegada fet els dos agrupaments, cada persona del grup impulsor ha tingut un rol a desenvolupar dins el projecte.

Per a triar quins rols eren necessaris per a implicar-nos en els projectes hem agafat de referencia com es treballa amb grups cooperatius.

Així que els rols han estat:

  • Material
  • Avaluació
  • Multimèdia
  • Coordinadora

Ecosistemes. Agricultura biodinàmica.

Tenim la sort que al poble tenim un expert en agricultura biodinàmica que ens ha vingut a visitar a l’escola, ja que teniem alguns dubtes que han sorgit quan hem treballat la cadena alimentària.

Hem vist en fotos el procés de posada en  funcionament d’un hort i també la importància i el valor de cadascun dels elements que trobem  en aquest petit ecosistema.

Després de l’explicació van resoldre els dubtes i entre tots van reorganitzar les idees. El que més els  va cridar l’atenció va ser el paper dels cucs a l’hora d’oxigenar la terra. I per altra banda van valorar molt la feina que comporta tenir cura d’un espai natural d’aquestes característiques així com la necessitat de deixar reposar la terra per tal que es pugui regenerar i continuar produint en un futur.

A partir d’aquesta visita ens hem proposat fer un treball de camp amb aquesta franja de terra en repòs , per tal d’observar i comprovar que el cicle   continua i connectar amb els aprenentatges anteriors.

Fem grups de treball amb rols

La mestra fa quatre grups homogenis de quatre/cinc alumnes on cada membre té el seu rol: moderador, secretari, material i portaveu.

Tal com vam quedar la sessió anterior avui hem vist un vídeo on s’explica com és un ecosistema, els membres de cada grup han agafat apunts ja que després, cada grup han acordat entre els seus membres com fer una definició d’ecosistema.

Que sabem dels ecosistemes.

A la segona sessió terballem, que sabem dels ecosistemes?

les aportacions van ser les seguents:

– Plantes.

– Cadena alimentària.

– Evolució de les plantes i animals.

– Plantes i animals. els animals intervenen en el creixement de les plantes.

– Humans.

– Animals aqüàtics i terrestres.

– Natura.

– Sistema econòmic.

– Fotosíntesi.

– Animals herbivors, carnivors.

– Sistema ecològic.

– Neixement de les plantes.

A l’assemblea que es va fer després de les aportacions es va decidir que no teniem prou informació per saber que voliem conèixer dels ecosistemes, per això s’acorda que per a la pròxima sessió mirariem un video de qué és un ecosistema.

punt de partida del projecte els ecosistemes.

Una situació real de l’escola és el punt de partida per a treballar els ecosistemes a 4t.

Al pati de l’escola hi ha una palmera on hi ha crescut una figuera a dalt a la capçada.

Un mestre per tal de motivar l’alumnat els presenta la situació com un misteri que hauran de resoldre. tot seguit sortim al pati a verure tal misteri i es fan les hipòtesis que als alumnes els suggereix el fet que hi hagi una figuera dalt d’una palmera.

Un cop a la classe posem en comú els diferents punts de vista dels alumnes: el vent, per que les figueres neixen on volen, per animalets,… quedant reflectit en un mural a l’aula.

A continuació s’inicia un experiment per tal que observen com s’adapta una planta a les condicions del medi. Materials: llavors, mongetes, una funda de plàstic i paper de cuina humit. Veurem el procés durant el projecte.

bty

Planificació i treball del grup impulsor

Les trobades del grup impulsor s’han organitzat i planificat amb el mateix format que les trobades que hem realitzat les coordinadores a Tortosa. Hem fet les sessions dividides en tres parts: espai formació, espai compartim i espai organització. El material que hem fet servir per a cada espai ha estat el mateix que ens han facilitat a les trobades, a més a més, del material que hi ha penjat a l’Odissea. A l’espai formació fèiem un traspàs d’informació del què nosaltres havíem après allí i visualitzàvem vídeos o material que hem trobat a Internet. A l’espai compartim ens dividíem per grups i hem anat realitzant els passos del full de ruta. En aquest espai, el treball el fèiem en petits grups però tot seguit posàvem tots els punts de vista en comú. A l’espai organització, parlàvem del què havíem de fer per la propera sessió, del material que havíem de llegir o visualitzar.

Aquesta dinàmica ens ha funcionat molt bé, ja que nosaltres tot i conèixer aquesta metodologia de treball per projectes, hem pogut analitzar i valorar els possibles canvis que podíem fer al centre. A la nostra escola es treballava un projecte interdisciplinari per nivell però potser ens hem adonat que hi havia moltes mancances i aspectes a millorar.

Així que, aquest treball sistemàtic que hem realitzat abans de començar els projectes a evidenciar, ens ha anat molt bé per reflexionar i apostar pel canvi.

Grup Impulsor

El grup impulsor de l’escola Ramón y Cajal d’Ulldecona està composat per 13 persones, dues de les quals són les coordinadores. La majoria dels mestres del grup són d’educació infantil, tot i que n’hi ha de tots els cicles. De tots aquests mestres no tots som tutors, sinó que hi ha especialistes i coordinadors de cicle.

Dels mestres d’educació infantil i que a més a més són tutors, hi ha: Marisín Agasa, Ana Juan, Josep Verge i Mariate París. De cicle inicial hi ha Marta Ortiz, com a tutora, i Paul Morcillo com a especialista d’educació artística i TAC. De cicle mitjà hi ha Liliana Rodríguez, com a tutora. De cicle superior hi ha Jordi Badia, com a tutor, Rosana Vives i Celi Subirats, com a especialista de música i d’anglès respectivament. I aquesta última, a més, és la directora del centre.

I finalment, hi ha Yolanda Bataller com a educadora del centre.

Les coordinadores del grup impulsor som Yolanda Fernández, que a més a més, és tutora d’educació infantil i cap d’estudis, i Laura Buendia, com a especialista d’educació especial.

Al principi del curs, quan vam començar a formar part de la xarxa de competències bàsiques, el grup impulsor estava format majoritàriament per mestres d’educació infantil. Però a partir de reunions de claustre, hi va haver mestres d’altres cicles que també vam voler sumar-se a aquesta formació, fins al punt que hi ha almenys un mestre tutor de cada cicle.

A mesura que ha anat avançant el curs, hi ha hagut altres mestres que també es sumarien a formar part del grup impulsor però per situacions personals, no ho poden fer i no poden venir a les sessions presencials. Tot i així, estan disposats a fer canvis dins les seves aules. Aquests mestres estan acompanyats i assessorats pel personal que forma part del grup impulsor.

Amb tot això, volem afirmar que l’evolució i involucració del claustre és positiva.