Institut la Sénia. Com ens organitzem? La confecció de grups i les bases d’orientació

Després de les sessions inicials cadascú pensa quina millora li agradaria fer. El grup aula debat i es formen els grups segons els interessos de cadascú i el principi d’heterogeneïtat. La tutora supervisa que els grups ho siguin.

Cada grup es reparteix els rols de coordinador, secretari, documentalista i vocal. Es registra en acta com a acord de grup. Es presenta un cronograma que cal respectar, amb terminis clars, i hi ha compromís entre cada grup i el seu tutor o tutora.

La base d’orientació que marca els objectius a assolir és una rúbrica que indica a cada grup on ha d’arribar en acabar el projecte. Els diferents nivells d’assoliment els facilita la visualització de què cal fer. Costa, però entre tots anem avançant… Anem trobant respostes inicials, provisionals, a les preguntes que ens havíem començat a formular.

Ves a la rúbrica i base d’orientació

Ves al cronograma

AVALUEM EL PROJECTE I PROPOSEM MILLORES!

Ens proposem avaluar mitjançant rúbriques: de la sortida, de la maqueta del Pi i construcció de pedra en sec, del treball escrit i de la presentació de l’EDULOC.

Exemple de rúbrica maqueta construcció de pedra en sec

CRITERI Expert (4) Avançat(3) Aprenent (2) Novell(1)
Coherència

 

La maqueta és igual a la construcció original de pedra en sec. La maqueta és pràcticament igual a la construcció original de pedra en sec. La maqueta mostra mancances respecte l’original. La maqueta no s’assembla gaire a l’original
Pulcritud i netedat La maqueta té totes les peces enganxades amb precisió i netedat. La maqueta té pràcticament totes les peces enganxades amb netedat. Algunes parts de la maqueta tenen defectes i algunes unions són poc polides. Hi ha defectes generalitzats i està malament muntat.
Nivell de detall Es poden apreciar un bon nombre de detalls de l’exterior. Es poden apreciar bastants detalls de l’exterior. Es poden apreciar alguns detalls de l’exterior. No s’aprecia cap detall de l’exterior.
Ús del material S’ha fet un ús adequat dels materials, minimitzant la despesa en tot moment. S’ha fet un ús adequat dels materials i s’ha minimitzat la despesa sovint. Es pot veure que sovint hi ha hagut intenció de minimitzar la despesa de materials tot i que no ha estat una prioritat. No s’ha tingut en compte l’estalvi de material ni s’ha fet un ús adequat del mateix.
Decoració i ambientació La maqueta té molts objectes que decoren de forma adient. La maqueta té bastants objectes que decoren de forma adient. La maqueta té pocs objectes de decoració. Els objectes de decoració són adients o no n’hi ha.

Com a propostes de millora hem pensat de compactar els ítems que volem avaluar en una sola rúbrica i incloure-hi un solucionari de les activitats.

Reptes 3: Com avalular? La volta al món en 5 maletes

 Respecte a com avaluar, en un principi pareixia fàcil decidir aquesta part. Si teníem clars els objectius, cada professor valoraria la seua part i tot llest. Però les aparences enganyen. El nostre objectiu principal, al qual se supeditaven tots els dels continguts específics, era aprendre a treballar de forma conjunta i per projectes, i aquesta l’avaluació per matèries no semblava la més coherent.

Finalment es va acordar que es treballaria de forma conjunta i que la nota d’un alumne al projecte seria la mateixa a totes les assignatures, independentment de si havia destacat més o menys en una o en una altra de les àrees. Per tal de no avaluar només el producte final, es deixaria a l’abast dels alumnes unes taules de seguiment del treball (rúbrica), on individualment i com a grup, valorarien el treball desenvolupat per cadascú. El producte final els alumnes s’hauria de presentar oralment als companys i es valoraria mitjançant una rúbrica (que també se’ls facilitaria a l’inici per orientar-los).

Metodologia

Com que aquest projecte era la nostra primera experiència quant a la creació d’un, vam ser els professors qui vam decidir el tema del projecte: Fem salut!, perquè aquest tema ens permetia incloure competències, continguts i criteris d’avaluació de totes les assignatures del nivell i treballar amb metodologies competencials.

Tots els professors van proposar els continguts que podien treballar i les activitats que farien de manera que es treballessin totes les competències i conduïssin a l’elaboració de la tasca final: fer un programa de ràdio.

A mesura que anaven sortint les idees es va anar omplint la graella de programació del projecte.

I es va fer la seqüenciació de les activitats, perquè dels resultats d’unes depenia el treball d’altres. Per exemple: es necessitava saber com funcionaven els qüestionaris de google per a poder conèixer els hàbits alimentaris de la població per sectors econòmics i aquesta informació era necessària per a poder crear alguns dels gèneres periodístics (reportatge, notícia…) que després formarien part del programa de ràdio.

Per fer les activitats inicials i de desenvolupament de cada una de les assignatures no es va fer cap canvi en l’organització horària habitual, sinó que es van treballar els continguts i les activitats en la franja horària estipulada per a cada matèria.

Els tutors, juntament amb els professors que van estar els dies del treball de síntesi amb els alumnes, van ser els encarregats de introduir el projecte i treballar l’organització de grups i l’elaboració de la tasca final.

Durant els quatre dies del treball de síntesi, i desenvolupament de la tasca final, es va deixar l’organització horària habitual i els grups d’alumnes van temporitzar-se per a poder portar a terme la tasca encomanada.

Reptes 2. La volta al món en 5 maletes

         Decidits els objectius i continguts a treballar des de les diferents matèries, el repte fou acordar com guiar-los perquè aconseguiren el que volíem, alhora que els deixàvem treballar lliurement i investigar (objectius bàsics en tot projecte). Al principi es va proposar establir un ordre de sessions i d’aspectes a treballar en cada sessió, i que els alumnes ho treballaren independentment de l’especialitat del professorat que estigués a l’aula. Això presentava la dificultat de cóm un professor sense molts coneixements sobre una matèria concreta podria guiar els alumnes si li tocava estar a una sessió d’una altra matèria.

                Llavors es va estar treballant un temps amb la idea que cada professor donés els continguts de la seua àrea, a les seues hores, però sentíem que en el fons, això trencava amb l’esperit interdisciplinari del projecte. Finalment, vam decidir elaborar una carta de presentació del viatge, que els alumnes rebrien dins d’una ampolla (Missatge en un ampolla) i que els donaria les indicacions bàsiques per començar el projecte independentment del professor/guia que estés en cadascuna de les sessions. Durant la primera setmana els professors aportarien, durant les seues hores, les instruccions i continguts (pistes) més concrets necessaris per treballar la seua àrea. Mentre que, la segona setmana es treballaria per sessions, durant les quals, els alumnes determinarien què volen treballar en cada sessió, al marge del professor/guia que estigui en cadascuna de les sessions.

Reptes 1: La volta al món en 5 maletes

El següent pas, després de tenir clares les hores disponibles, era debatre els tres aspectes principals: determinar els objectius i continguts de les diferents assignatures que es volien treballar, com portar-los a terme i com avaluar-los. En aquest article ens centrarem en el primer aspecte, deixant la resta per propers articles.

Per tindre clars els objectius i continguts de cadascuna de les àrees implicades al treball vam fer un document de drive on els professors de les diferents àrees podien anar omplint la seua part, de forma que fora més fàcil després la posada en comú. A continuació es mostren les taules corresponents als objectius i criteris d’avaluació.

Presentació de l’Escola Ferreries de Tortosa

El curs passat a l’escola Ferreries ens va visitar l’escriptor Jaume Cela, que com sabreu, juntament amb en Juli Palou han escrit diferents llibres de reflexió pedagògica. Nosaltres voldríem començar amb una cita seva publicada recentment a l’ARA CRIATURES:

” Usem en freqüència el verb acompanyar per referir-nos a l’acció que hem d’exercir els mestres. Sabem que aquest terme remet a cumpanis, és a dir, menjar pa junts. La imatge ens sembla preciosa. Però el mestre, més enllà de compartir el pa amb els alumnes, ha de saber quin pa els agrada, com se’l mengen i quan se’l mengen en ganes”.

I a l’escola Ferreries els que volem és fer això, que tinguin ganes de descobrir, de gaudir aprenent i de construir coneixements tots plegats. Per això la nostra escola va iniciant, sense pressa però sense pausa una revolució metodològica que ens està portant als docents a fer-nos preguntes en relació al nostre dia a dia a l’aula.

A part d’aquesta reflexió metodològica que s’està fent a tots els cicles ens ha portat a formar-nos aquest curs en projectes XCB, Aprenentatge Cooperatiu entre d’altres.

A Cicle Mitjà, ja vam iniciar-nos fa dos cursos amb els tallers internivells, molt ben valorats per alumnes, mestres i famílies) volem partir de l’aprenentatge vivencial i de les pròpies experiències de l’alumnat no només perquè l’aprenentatge sigui més significatiu sinó que a més volem que estiguin engrescats i motivats per aprendre.

Treballar per projectes i centres d’interès no és una metodologia nova, sobretot a Infantil i Inicial, que porten més temps fent-ho, però ens hem adonat que fer-ho a cursos més elevats costa una mica més.

Per això, l’equip de mestres de Cicle Mitjà ha decidit formar-se a través de la XCB. Documentarem dos projectes el de la PREHISTÒRIA I EL DELTA DE L’EBRE  que més endavant us anirem presentant.

Però no ens volem quedar només aquí, com hem dit al començament, l’escola ha engegat una comissió pedagògica perquè aquest canvis siguin més visibles i estiguin més consolidats el proper curs.

L’equip de mestres de CM

Enllaç: Ara Criatures 17/02/18