FEM XOCOLATA!!!

Tenim un racó del projecte a la classe, és on anem portant coses relacionades amb la xocolata. Hem portat contes, receptes, figuretes…El nostre company Ibai va portar tres ingredients :sucre, cacao en pols i llet en pols en tres potets.Avui  ens ha ensenyat que si barregem aquests ingredients i afegim aigua podem fer xocolata.

Teníem tots ganes d’arribar a casa i provar-ho!!!! 

VISITEM EL MUSEU DE LA XOCOLATA

Hem fet una excursió al Museu de la Xocolata de Barcelona. Hem pogut veure moltes de les coses que hem  après de la xocolata: l’arbre del cacauer, les màquines per fer la xocolata….fins i tot l’estàtua de Messi feta en xocolata!!! Allí ens han fet un taller molt divertit: pintura amb xocolata. Hem fet molts dibuixos i hem menjat molta xocolata.

Tot seguit vos deixem una petita mostra d’imatges de la sortida.

“RàdioZER”, Investigue’m.

La investigació està molt guiada. En alguns casos les activitats de cerca són per internet i altres vegades són en paper.
L’alumnat més jove ha de cercar la informació i el mes gran, a més a més, l’ha d’estructurar i presentar de forma organitzada.

Per a aquestes tasques hem utilitzat eines com Puzzle fet amb https://www.jigsawplanet.com
o video explicatiu editat amb EdPuzzle

“RàdioZER”, treball en equip dels docents.

Els mestres de  l’equip impulsor, han implementat el projecte, amb dos mestres més de les escoles.

El treball realitzat ha demanat coordinació de l’equip docent, que en una ZER no és fàcil degut a la distànica entre centres, les reduïdes reunions conjuntes (1 al mes) i les diferències d’horaris (l’ampliació horària fa que no coincidim gaire.

Amb aquest formulari hem intentat recollir les valoracions del professorat sobre la implementació del projecte.

 

“RàdioZER”, objectius d’aprenentatge.

Els objectius perseguits en el projecte   són aquests.

  • Millorar la competència comunicativa tant a nivell de llenguatge oral com escrit.
  • Observar el funcionament de la llengua tant per organitzar la seva expressió, com per adonar-se de totes les possibilitats expressives i lúdiques del llenguatge.
  • Expressar-se per escrit i oralment utilitzant tècniques diverses (diàleg, narració, descripció…) amb finalitats també diverses (fabulació, simulació de situacions comunicatives, expressió de vivències…)
  • Utilitzar, de manera autònoma, programes editors d’àudio per realitzar produccions senzilles.
  • Organitzar i construir nou coneixement amb la informació disponible, amb suport d’aplicacions digitals, per aplicar-la a les tasques per realitzar tot seguint pautes i guies.
  • Aprendre a investigar per aprendre.
  • Identificar la ràdio com a mitjà de comunicació.
  • Gaudir fent els programes de ràdio.

Pertanyen als àmbit digital, lingüístic i d’aprendre a aprendre.

Institut la Sénia. Com dissenyem la proposta? Cerca d’informació, confecció del marc teòric i concreció del marc pràctic

En posar-se a treballar, l’alumnat necessita abans que res saber l’opinió de la gent del poble sobre la proposta de millora que ells volen engegar. Ho fan mitjançant una enquesta amb l’eina google o instagram en la qual fan una sèrie de preguntes d’opinió.

http://www.rosermante.cat

Es necessita també conèixer mínimament el funcionament de l’Ajuntament i saber en quina regidoria encaixa la seva proposta. Per a això, fan una visita en grup a l’edifici del consistori i escolten l’Alcalde que els explica l’organigrama i el funcionament de la institució. Posteriorment, els grups es reuneixen al centre amb els representants de les diferents regidories que caldria implicar en el seu projecte.

És el moment també de fer una cerca a la web per mirar de trobar altres iniciatives de projectes similars implementats a altres poblacions.

Per tal de poder avançar l’alumnat ha d’utilitzar coneixement previs de diferents matèries. La implicació de tota la RED permet que, a les orientacions del tutor, se sumen les consultes i suggerències dels especialistes en cada matèria.

Com dissenyem la proposta? Sistematitzem la informació, auto regulem el propi treball i documentem el procés de producció

Tots els documents de treball s’inclouen a la carpeta compartida del Google Drive i han d’estar actualitzats. Diferents subcarpetes i documents ben identificats ajuden l’alumnat, les tutories i el grup impulsor a accedir a la informació i detectar-ne mancances en la sistematització. El diari de camp, actualitzat diàriament pel responsable, permet concretar la feina feta i la que falta fer. És una bona eina per a l’autoregulació del grup. Les sessions a l’aula fan la mateixa funció. És important el paper actiu del professorat: supervisant, orientant, enriquint…

A mesura que avancem l’alumnat està preparat per iniciar la redacció de la memòria, on veritablement quedarà reflectit el procés de treball.

Els grups disposen i han comentat en gran grup, com a bases d’orientació, el guió del projecte (objectius, criteris i gradació d’indicadors) i el guió de la memòria escrita, un dels productes finals.

Vocabulari nou i preguntes interessants.

En un espai de la classe anem recollint el vocabulari nou  i les  preguntes interessants del procés. També hi deixem els llibres que ens van acompanyant i que són part activa de la investigació, a vegades arribats de la biblioteca de l’escola , d’altres de les famílies i fins i tot d’altres companys/es de l’escola que són sabedors de les nostres investigacions.

Bibliografia documentacio

Aquest és un punt de reunió i de pas dels infants, on s’estableixen diàlegs, dubtes, experiències i on poc a poc es va relacionant la nova informació amb els coneixements previs de cadascun d’ ells/es.

UNA VEU EXPERTA DE LES COVES

A finals del passat mes de maig l’ex-director de l’escola de Benifallet, Joaquín Vallespí, va visitar el centre amb el propòsit d’oferir a tot l’alumnat una xerrada sobre les coves d’aquesta població. Aquest element natural apadrinat per l’alumnat de l’escola és important per la gran quantitat i qualitat de formacions i concrecions que contenen (macarrons, gorgs, columnes, banderes, excèntriques… a més de les populars estalactites i estalagmites).

Gran coneixedor de les coves, ens va parlar del seu descobriment ara fa 50 anys (primavera del 1968) pel Grup d’Espeleologia de Gràcia (Barcelona). També d’algunes curiositats, troballes arqueològiques, característiques geològiques, canvis amb el pas del temps, anècdotes…

L’alumnat amb anterioritat li havia preparat una sèrie de preguntes, que a mesura que s’anava desenvolupant la xerrada, els anava responent.

Va estar valorada com una activitat molt interessant per part de l’alumnat i del professorat, ja que la informació que va transmetre sobre les Coves va ser molt enriquidora i engrescadora.