Portem dies confinats a casa per l’amenaça de la Covid-19 i els he aprofitat per llegir Narracions de mites clàssics, buscar-ne la pervivència d’aquests mites ovidians en l’art i fer un booktràiler per animar a la lectura d’aquesta adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, feta per Margalida Capellà, mea magistra.
Núria
4t ESO Llatí
Institut Premià de Mar
Sabeu quin és el mite de Narcís?
Katy, Estefania, Annika, Mohamed i Youssef
4t ESO Llatí
Narracions de mites clàssics
Saps qui era Ciparissus i en què es va transformar?
Núria Serra
4t ESO Llatí
Narracions de mites clàssics (ed. Teide)
Fotografia de Margalida Capellà
NARCISO – AMOR (CANCIONES 1921-1924)
Narciso.
Tu olor.
Y el fondo del río.
Quiero quedarme a tu vera.
Flor del amor.
Narciso.
Por tus blancos ojos cruzan
ondas y peces dormidos.
Pájaros y mariposas
japonizan en los míos.
Tú diminuto y yo grande.
Flor del amor.
Narciso.
Las ranas, ¡qué listas son!
Pero no dejan tranquilo
el espejo en que se miran
tu delirio y mi delirio.
Narciso.
Mi dolor.
Y mi dolor mismo.
Vid. El mite de Narcís i la seva pervivència en El fil del mite grec
Eco y Narciso de Calderón de la Barca a escena per la companyia Miseria y Hambre Producciones com a crítica a l’orgull i a l’amor propi que s’amaga sota les aparences.
Eco y Narciso
Teatro "Eco y Narciso" con el actor valdepeñero Manuel Moya
El jueves 21 de diciembre a las 21.00 horas en el Teatro-Auditorio Francisco Nieva se representará la obra de teatro "Eco y Narciso". #VALDEPEÑAS https://t.co/MLYClJAkXo pic.twitter.com/ZknesYls1u— Cultura Valdepeñas (@culturavaldepen) 5 de desembre de 2017
En Pucela la Arcadia dejo su recuerdo @TEATROZORRILLA .
Gracias por tan bonita acogida pic.twitter.com/5463ID5Pe8— MiseriayHambreProd. (@MiseriayHambreP) 10 de desembre de 2017
«Eco y Narciso», amores imposibles en la Arcadia de las apariencias
Miseria y Hambre Producciones estrena en el festival de Almagro un nuevo montaje de la obra de Calderón de la Barca
[youtube]https://youtu.be/gOumXUnqUl0[/youtube]
Si trobeu més referents clàssics arreu d’aquest mite ovidià, els posarem aquí.
Inspirats en Narracions de mites clàssics hem fet un dibuix que il·lustra aquets mite ovidià, seguit de les descripcions dels personatges i un breu resum del mite.
Què penseu d’aquest mite? Quina versió us agrada més?
Com definirieu “l’amor” que sent Apol·lo per la nimfa Dafne?
Nerea Judez i Pau López
4t ESO Llatí
A Dafne huyendo de Apolo – Francisco de Quevedo
«Tras vos un Alquimista va corriendo,
Dafne, que llaman Sol ¿y vos, tan cruda?
Vos os volvéis murciégalo sin duda,
Pues vais del Sol y de la luz huyendo.
ȃl os quiere gozar a lo que entiendo
Si os coge en esta selva tosca y ruda,
Su aljaba suena, está su bolsa muda,
El perro, pues no ladra, está muriendo.
»Buhonero de signos y Planetas,
Viene haciendo ademanes y figuras
Cargado de bochornos y Cometas.»
Esto la dije, y en cortezas duras
De Laurel se ingirió contra sus tretas,
Y en escabeche el Sol se quedó a oscuras.
Ariadna i Sara
4t ESO Llatí
Sabeu quin mite de la 2a part Narracions de mites clàssics hem representat?
Anna Bagaria i Chaymae Harrak
1r Batx social-humanístic
– Coneixeu aquest mite? Sabríeu dir què són les mènades?
-Per què aquest text ens està parlant d’una transformació?I a què s’ha degut aquesta transformació?
Maryama Saho i Rocío Rodríguez, alumnes de 1r de Batxillerat humanístic
A l’antiga Grècia hi vivia un noi molt enlluernant i molt bell del qual totes les noies s’enamoraven. Es deia Narcís.
Ell les refusava a totes encara que elles s’enamoressin completament d’ell com el cas de la deessa Eco.
Un dia, passejant pel camp, es va apropar a un rierol. En acostar-s’hi per beure aigua, va admirar la seva pròpia imatge que el va deixar atònit. Sobre l’aigua es reflectia la imatge d’un noi de perfecta bellesa. Es meravellà amb la bellesa d’aquell rostre.
Narcís intentà parlar amb el reflex però aquest només obria i tancava la boca sens provocar cap so. Narcís allargava el braç, i aquell noi del reflex també allargava el braç cap a ell. Quan semblava que l’anava a tocar, introduint el braç a l’aigua, la imatge es veia enterbolida i s’esvaïa. Cada dia que ho intentava, succeïa el mateix.
Ni tan sols escoltava la veu d’Eco, que intentava dir-li com n’estava enamorada d’ell, i d’advertir-lo de què allò que veia a l’aigua era, en realitat, el seu reflex. De la veu d’Eco, només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, com el mateix eco.
Un dia, Narcís, alterat per aquella bellesa fluvial, es va tirar al riu pensant que era l’única forma d’arribar-hi. Sota l’aigua, buscà aquell reflex, obsessionat per trobar-lo, es va quedar sense aire i es va ofegar.
Al mateix lloc, on Narcís havia passat tantes hores contemplant el seu reflex, el mateix on va morir, varen néixer unes flors groguenques bellíssimes, els inigualables narcisos.
Comentari:
Aques és el mite que hem treballat a classe, entre d’altres. He triat el mite de Narcís ja que crec que és possible aprendre moltíssimes coses.
Dels mites podem aprendre el que no hem de fer en molts casos. L’amor, per exemple, no es pot jutjar només per l’aspecte d’una persona. Narcís no veu l’amor vertader que Eco sent per ell ja que està absort mirant el seu reflex irreal. Molts cops en les nostres vides perdem el que tenim davant per creure en il·lusions i coses que no podem assolir.
Gràcies a aquestes meravelloses classes aprenem a veure el món d’una altra manera.
Arnau Torres Nadal
1r Batx. Humanístic