L’Ona arribà a casa plena de branques, ferides i blaus, deixà anar unes tènues llàgrimes que baixaven d’uns ulls de mirada perduda i caigué desconsolada a terra.
La mare no va dubtar en recollir-la de terra i li preguntà què li succeïa.

L’Ona quequejant s’intentava explicar però les paraules no aconseguien sortir d’aquella boca ensagnada. La mare, en veure-la en famejants condicions, decidí posar el casset que l’ona feia servir per estudiar i relaxar-se, ja que sovint, patia de nervis.
La cançó feia sonar un vaporós so de flauta i un to d’harmonia menor d’un instrument asiàtic semblant al cello. Aquests la van relaxar i l’Ona aconseguí arrencar:
Mare, ja fa dies que noto una presència darrere meu més impertinent que la meva pròpia ombra. Aquesta és d’un noi de batxillerat que deduïa que viva a prop nostre.
Avui, sortint de classe, aquest, m’ha vingut a demanar un cigarret i no li he pogut donar, ja que no en tenia. Ha posat cara d’irat, i m’ha agafat fort del braç deixant-me així la marca dels seus dits. M’ha agafat com un tros d’estropell i m’ha portat cap a la riera del costat de l’institut. Allà ha intentat baixar-me els pantalons i introduir-me els seus feixucs dits sota la samarreta. En un moment de dispersió del noi, he apretat a córrer, m’he amagat entre els canyers que rodegen la riera i he esperat que marxés amb aquell posat guillat que el caracteritza.
L’Ona acaba d’explicar i la mare se’n densa en un mar de llàgrimes, no pot creure el que li hi ha passat a la seva filla.
L’hem de denunciar, filla. -Anuncià la seva mare- No és de covards que tinguis por, ell juga amb la força però tu no, has de parlar, la por no t’ha de vèncer. Aquests són els consells que donà la Maria, una sàbia mare víctima d’un intent de violació més.

• A quin indret de Premià de Mar situaríeu el mite?
• Sabríeu trobar referents clàssics a l’actualitat  amb aquest mite?
• Quina relació hi trobeu?

Aina Blanch

1r de batxillerat humanístic