Un mite ovidià cada setmana. Ecce pictura
Ganimedes a Plaça Catalunya de Barcelona
“Ganimedes”
Johann Wolfgang von Goethe
Wie im Morgenglanze
Du rings mich anglühst,
Frühling, Geliebter!
Mit tausendfacher Liebeswonne
Sich an mein Herz drängt
Deiner ewigen Wärme
Heilig Gefühl,
Unendliche Schöne!
Daß ich dich fassen möcht’
In diesen Arm!
Ach, an deinem Busen
Lieg’ ich und schmachte,
Und deine Blumen, dein Gras
Drängen sich an mein Herz.
Du kühlst den brennenden
Durst meines Busens,
Lieblicher Morgenwind!
Ruft drein die Nachtigall
Liebend mach mir aus dem Nebeltal.
Ich komm’, ich komme!
Wohin? Ach, wohin?
Hinauf! strebt´s, Hinauf!
Es schweben die Wolken
Abwärts, die Wolken
Neigen sich der sehnenden Liebe.
Com en la lluïssor del matí,
al meu entorn t’inflames,
primavera, estimada!
Amb delits amorosos a milers,
s’obre pas dins el meu cor
el sentiment sagrat,
la bellesa infinita
del teu caliu etern!
Si pogués abastar-te
en aquests braços!
Ah, damunt el teu pit
reposo amb desfallença,
les teves flors, la teva herba
em penetren al cor.
Refresques la brusent
set del meu pit,
dolç aire del matí!
Dins teu, el rossinyol em crida
amorós des de la vall boirosa.
Vinc, vinc!
On? Ah! On?
Amunt, amunt l’afany em du!
Floten els núvols
tot descendint, els núvols es decanten
a l’amorós anhel.
A mi! A mi,
dins la vostra sina,
amunt!
Tot abraçant abraçat!
Amunt vora el teu pit,
pare que tot ho estimes!
(Trad. Feliu Formosa)