Ganimedes

Pervivència de Ganimedes

Un mite ovidià cada setmana. Ecce pictura

Ganimedes a Plaça Catalunya de Barcelona

“Ganimedes”

Johann Wolfgang von Goethe

Wie im Morgenglanze

Du rings mich anglühst,

Frühling, Geliebter!

Mit tausendfacher Liebeswonne

Sich an mein Herz drängt

Deiner ewigen Wärme

Heilig Gefühl,

Unendliche Schöne!

Daß ich dich fassen möcht’

In diesen Arm!

Ach, an deinem Busen

Lieg’ ich und schmachte,

Und deine Blumen, dein Gras

Drängen sich an mein Herz.

Du kühlst den brennenden

Durst meines Busens,

Lieblicher Morgenwind!

Ruft drein die Nachtigall

Liebend mach mir aus dem Nebeltal.

Ich komm’, ich komme!

Wohin? Ach, wohin?

Hinauf! strebt´s, Hinauf!

Es schweben die Wolken

Abwärts, die Wolken

Neigen sich der sehnenden Liebe.

Com en la lluïssor del matí,
al meu entorn t’inflames,
primavera, estimada!
Amb delits amorosos a milers,
s’obre pas dins el meu cor
el sentiment sagrat,
la bellesa infinita
del teu caliu etern!

Si pogués abastar-te
en aquests braços!

Ah, damunt el teu pit
reposo amb desfallença,
les teves flors, la teva herba
em penetren al cor.
Refresques la brusent
set del meu pit,
dolç aire del matí!
Dins teu, el rossinyol em crida
amorós des de la vall boirosa.
Vinc, vinc!
On? Ah! On?

Amunt, amunt l’afany em du!
Floten els núvols
tot descendint, els núvols es decanten
a l’amorós anhel.
A mi! A mi,
dins la vostra sina,
amunt!
Tot abraçant abraçat!
Amunt vora el teu pit,
pare que tot ho estimes!

(Trad. Feliu Formosa)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *