El mite de Narcís i la seva pervivència en Federico García Lorca

Salve!!

Mentre llegíem un llibre de poesia de Federico García Lorca hem trobat un poema molt bonic, titulat “Narciso:

Narciso.
Tu olor.
Y el fondo del río.

Quiero quedarme a tu vera. 
For del amor.
Narciso.

Por tus blancos ojos cruzan
ondas y peces dormidos.
Pájaros y mariposas
japonizan en los míos.

Tú diminuto y yo grande.
Flor del amor. 
Narciso.

Las ranas, ¡qué listas son!
Pero no dejan tranquilo 
el espejo en que se miran
tu delirio y mi delirio.

Narciso. 
Mi dolor. 
Y mi dolor mismo.

Què us ha semblat el poema? Podríeu dir a quin mite fa referència aquest poema? Dè què tracta? A quin llibre pertany i quin n’és l’autor? A quin gènere pertany? Podríeu especificar algunes característiques d’aquest gènere?

Per il·lustrar aquest poema deixem tot seguit un quadre que reflecteix molt bé el mite:

sedfds

Podríeu dir a qui pertany el quadre, com es diu i de quin any és? En coneixeu més?

Andrea i Irina Balart
2n Batx. C

Aquest article s'ha publicat dins de Amor narcisista, General i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a El mite de Narcís i la seva pervivència en Federico García Lorca

  1. A quin gènere pertany? Podríeu especificar algunes característiques d’aquest gènere?

    Xaipe!

    El poema de Lorca, m’ha semblat un poema molt bonic. Aquest poema fa referència al mite de la versió romana de Narcis. Aquest mite tracte sobre la nimfa Eco la qual s’enamora d’un vanitós jove anomenat Narcís. Un dia la nimfa el va seguir, però no podia parlar amb ell, ja que la deessa Hera l’havia castigat sense poder parlar, solament podia repetir el que els altres deien. Llavors, Narcis la va rebutjar i Eco va quedar en soletat per sempre. Un dia Narcis va tornar al bosc on estava Eco, Narcis es va dirigir al riu a veure aigua, però al veure el seu reflex, tant bonic, a l’aigua no va poder parar de mirar-lo i va morir de sed.
    Aquest mite va ser escrit per Ovido i pertany al génere mitològic. Aquest génere fa referència a un sistema relativament coherent de mites que es fonamenten una religió o un sistema de creences, o bé un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Un mite té com a característica principal ser una narració on no es pot destriar fàcilment el contingut i la història.

  2. Dani diu:

    Salve!
    Aquest poema s’inspira en el mite d’ Ovidi. Fa referència al mite “MITE DE ECO I NARCÍS” Pertany al gènere mitològic.

    Aquest mite tracta de que Narcís era conegut per la seva bellesa. La seva mare, des que era molt petit, consulta a un endeví que li adverteix que perquè el seu fill arribi a l’edat madura no pot conèixer-se a si mateix. A causa de la seva bellesa les nimfes s’enamoren d’ell i especialment la nimfa Eco, que no podia confessar el seu amor perquè havia estat castigada per la deessa Hera pel motiu que l’entretenia molt i Zeus aprofitava l’ocasió per mantenir cites amb altres: la nimfa només podia pronunciar l’última paraula del que escoltava per boca dels altres. Narcís la rebutja i això provoca en ella crueltat i tristesa, de manera que desitjaria venjar-se.
    Al final tots dos pateixen: Eco per la seva ira silenciosa i Narcís per l’obsessió cap a la seva pròpia bellesa. Narcís, admirant al riu la seva bellesa cau a l’aigua i això produeix la seva mort. Eco va quedar enamorada d’una imatge idealitzada, fins a tal punt que omple de pena i de tristesa es refugia en una cova on va consumint les seves penes fins a la seva extinció.

  3. xenia.sanchez diu:

    Un treball genial noies, es nota que està molt treballat!

  4. Marina Cañas diu:

    Quin poema més maco! m’ha semblat un poema inspirador. Aquest poema fa referència al mite de Narcís i Eco, que va ser escrit per Federico García Lorca. En l’estil d’aquest autor, podem dir que en els seus poemes aperexíen freqüentment molts símbols, i també en les seves obres, parlava molt sobre la mort.
    El cuadre de la fotografia és de John William Waterhouse de l’any 1905 i pertany al fragment de Eco i Narcís. En el cuadre es representa a Narcís inclinat sobre l’estanc contemplantel seu propi reflexe a les aigües. En els seus peus podem veure com neixen narcissos blancs. El cap està coronat amb una guirnalda de fulles. La túnica vermella imprimeix una nota de color en el paisatge típic anglès.

  5. Retroenllaç: Dia de la Internet Segura: és narcissista la nostra identitat digital? | El Fil de les Clàssiques

  6. Retroenllaç: Què vol dir ser narcisista? Narcisisme? | L'univers clàssic dels nostres mots

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *