Els enamoriscaments de Júpiter

A classe de llatí de 4t llegim Narracions de mites clàssics i, després de la lectura de la segona narració de la primera part, he fet aquesta exposició que ha donat peu a un debat a l’aula de Cultura clàssica sobre els amors de Júpiter. Què n’opineu?

Andrea

4t ESO F Llatí i Cultura Clàssica

Una festa dels morts amb Ovidi

Narracions de mites clàssics

El mirall dels mites

La poesia d’exili oscil·la entre la malenconia i el retret. Dante, per exemple, encara que no dissimula el seu amor per Florència, es mostra iracund amb la seva ciutat natal. Ovidi, en canvi, exterioritza en els seus últims poemes la seva rotunda tristesa per ser lluny de Roma, bandejat en una llunyana ciutat del mar Negre, de la qual intueix que serà la seva tomba, com va succeir. El to alegre i vital de l’autor de L’art d’estimar es converteix en llastimós, gairebé patètic, a Tristia, el cant del cigne d’un poeta extraordinari la influència del qual, aclaparadora en l’Edat Mitjana i el Renaixement, continua sent fecunda en l’art dels nostres dies, sobretot, esclar, gràcies a Les metamorfosis.

Jan Cossiers (Anvers, 1600-1671) es va inspirar en el llibre II de Les metamorfosis d’Ovidi per mostrar la història del bell Narcís, castigat pels déus a morir d’amor cap a ell mateix per haver rebutjat la nimfa Eco. / MUSEU DEL PRADO

Potser fora de la Bíblia no existeix una obra que hagi influït tant en la cultura europea com aquest llibre de Publius Ovidius Naso, ja que gran part del que els europeus de moltes generacions han sabut de les mitologies grega i romana procedeix de Les metamorfosis, una gegantesca epopeia poètica que s’inicia amb el principi del món i culmina amb la deïficació de Juli Cèsar. Llegir Les metamorfosis és, doncs, un exercici únic d’informació sobre els mites que continuen alimentant la literatura, la pintura i la música occidentals.

No obstant això, hi ha una cosa encara més fascinant en aquest llibre: la seva vertebració com a “narració de narracions”. És admirable comprovar com Ovidi aconsegueix connectar totes les històries que relata: a vegades com un arbre de branques infinites però adherides a un sòlid i robust tronc; a vegades com una mascarada en la qual, sota la disfressa dels mites, dansem tots els éssers humans, aparentment singulars encara que partícips d’una sang comuna. A Les metamorfosis l’existència es transforma contínuament en una espècie de cercle en el qual coincideixen principi i final. De les estrelles a les estrelles, amb uns convidats: nosaltres.

Rafael Argulloll, Diari ARA 24/03/2019

Els assetjaments de Júpiter en el Dia Internacional contra la Violència Masclista

A Llatí de 4t de l’ESO, llegim Narracions de Mites Clàssics (ed. Teide), una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, i ens hem trobat en amors de Júpiter que són més aviat assetjaments i violacions.

Aquest diumenge, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. En els assetjaments de Júpiter hi ha només violència contra les dones? Hi ha també violència de gènere? Com creieu que pateixen les seves víctimes la seva prepotència masclista? Per què a classe hem de tractar aquest tema, malauradament tan actual?…

Jhuliana Rojas 4t. ESO

Amore, miti e altre storie: l’arte ispirata da Ovidio alle Scuderie del Quirinale

ovidio. amori, miti e altre storie

La Domus de los delfines de Pompeya y Narraciones de mitos clásicos

La Domus de los Delfines, una elegante residencia pompeyana con sus frescos de vivos colores, ha salido a la luz en la Región V, en la zona norte del Parque Arqueológico de Pompeya, unos días después del descubrimiento del callejón de los balcones y se ha denominado así por los delfines que aparecen representados en sus frescos de gran colorido y calidad artística.

¿Tienen algo que ver las pinturas de los delfines con el dios Baco? ¿Qué relación se puede establecer con el mito de Dioniso y los piratas? ¿Puede ser que aquella domus pompeyana fuera también famosa por su vino, de ahí que la insignia del delfín fuera un elemento de propaganda, como quizá lo fue el delfín para la casa dels dofins de Badalona (de quienes han llegado a encontrar ánforas incluso en Turquía)?

Mosaic de la casa dels Dofins de Badalona

Oscillum del Jardí de Quint Licini

Manu Barrionuevo

Profesor de Lengua y Literatura Castellana

Lectura pública de les Metamorfosis d’Ovidi arreu 23/03/2018 a les 10

[youtube]https://youtu.be/uM1-tV9N-8o[/youtube]

L’any passat vàrem participar amb la lectura pública d’Homer, organitzada pel Festival Européen Latin Grec.

V Certamen Hermes

El V Certamen Hermes (In memoriam Juanvi Santa Isabel ‘Hermes’), organitzat per la Asociación Cultura Clásica i Ludere et Discere, amb la col·laboració de Prosopon Sagunt i la Saguntina Domus Baebia, també ha volgut commemorar el bimil·lenari de la mort d’Ovidi i ja ha triat, entre tots els vídeos presentats, els guanyadors:

Modalitat ‘A’ (llengua clàssica)
Guanyador: Relegatus, del IES Fuente Lucena de Alhaurín el Grande (Màlaga)
[youtube]https://youtu.be/acnYj5zSJe4[/youtube]

Accesit: Daphne, del IES El Astillero, de Astillero (Cantàbria)
[youtube]https://youtu.be/QXjLWKKmW3g[/youtube]

Modalidad ‘B’ (llengua moderna)
Guanyador: Tristia, del IES Son Pacs de Son Sardina (Palma de Mallorca)
[youtube]https://youtu.be/weSbM-dtH4Q[/youtube]

Accesit: Metamorfosis 5.0, del IES Carrús de Elx (Alacant)
[youtube]https://youtu.be/qRGWjZZ-ZEg[/youtube]

Feliciter omnibus #CertamenHermes!