Leucòtoe i Clítie, la venjança de Venus contra Hèlios

El déu Hèlios havia revelat al déu Vulcà la infidelitat de la seva esposa Venus amb Mart, i aquesta ideà un pla de venjança contra ell. Llegiu Leucòtoe i Clítie a la segona part de Narracions de mites clàssics (ed. Teide). És un mite ben violent! Després busqueu-ne més pervivència.

Cuento para dormir

Me ha dicho una anciana
que eres

un espíritu perdido.
Soplando un aliento
de hierbas rituales
ha cegado de polvo mis ojos

para que no lloren.
Sobre el dolor seco ha pintado,
de barro y con dos dedos,
mi rostro, mi pelo, las manos,

el cuello.
Con esta especie de costra – de camuflaje
he salido a la noche a buscar

un animal, una luna, un viento en la cara.
Al volver, allí estaba la anciana,
toda la luz sobre sus cabellos blancos,

hasta la espalda.
Pasarás muchas noches al raso
-me ha dicho-
cuando lluvias y vientos te limpien,

despertarás.

 

Apol·lo acariciant Leucòtoe -Antonie Boizot  (Musée des beaux-arts de Tours).

“Clítie” de Frederick Leigthon

Escultura clàssica de Clítie

“Clítie” feta per Joseph-Stanislas Lescorné  (Musée de Picardie a Amiens)

Què n’opineu? Coneixeu més pervivència del mite de Clítie?

Guillem Morales Martín

4t ESO

Curs 2021-2022

Una festa dels morts amb Ovidi

Narracions de mites clàssics

Narracions de mites clàssics en temps de Covid-19

Portem dies confinats a casa per l’amenaça de la Covid-19 i els he aprofitat per llegir Narracions de mites clàssics, buscar-ne la pervivència d’aquests mites ovidians en l’art i fer un booktràiler per animar a la lectura d’aquesta adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, feta per Margalida Capellà, mea magistra.

Núria
4t ESO Llatí
Institut Premià de Mar

“A Dafne huyendo de Apolo” de Francisco de Quevedo

A Dafne huyendo de Apolo – Francisco de Quevedo

«Tras vos un Alquimista va corriendo,
Dafne, que llaman Sol ¿y vos, tan cruda?
Vos os volvéis murciégalo sin duda,
Pues vais del Sol y de la luz huyendo.

ȃl os quiere gozar a lo que entiendo
Si os coge en esta selva tosca y ruda,
Su aljaba suena, está su bolsa muda,
El perro, pues no ladra, está muriendo.

»Buhonero de signos y Planetas,
Viene haciendo ademanes y figuras
Cargado de bochornos y Cometas.»

Esto la dije, y en cortezas duras
De Laurel se ingirió contra sus tretas,
Y en escabeche el Sol se quedó a oscuras.

  • Coneixeu altres poemes que tractin aquest mite?
  • A quina part de Narracions de mites clàssics el trobem i per què?
  • Us agrada la nostra interpretació del mite ovidià d’Apol·lo perseguint Dafne?

Ariadna i Sara

4t ESO Llatí