A classe de llatí de 4t llegim Narracions de mites clàssics i, després de la lectura de la segona narració de la primera part, he fet aquesta exposició que ha donat peu a un debat a l’aula de Cultura clàssica sobre els amors de Júpiter. Què n’opineu?
José A. Barros va escriure aquest poema. Llegeix-lo atentament i relaciona’l amb un mite ovidià:
A veces la veréis rondando Júpiter y el ciclo de la vida solitaria, la veréis en la noche, donde el sonido y la palabra no será necesaria. La miraréis absortos y veréis sus ojos tristes y cansados flotando en el vacío de un cielo sin estrellas. Sus labios, del silencio enamorados. A veces la veréis cruzar la senda de la rosa dormida, y será cuando salga de las sombras para alumbrar un verso y encontrar la belleza perseguida. En su plañir no hay lágrimas y es por eso que nunca la veréis llorando atormentada. Venid a su morada y os enamoraréis.
A quina part de Narracions de mites clàssics correspon? En què es converteix? Per què? Com és?…
A Llatí de 4t de l’ESO, llegim Narracions de Mites Clàssics (ed. Teide), una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, i ens hem trobat en amors de Júpiter que són més aviat assetjaments i violacions.
Aquest diumenge, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. En els assetjaments de Júpiter hi ha només violència contra les dones? Hi ha també violència de gènere? Com creieu que pateixen les seves víctimes la seva prepotència masclista? Per què a classe hem de tractar aquest tema, malauradament tan actual?…