A l’obra veiem com Ovidi mostra el rapte amorós, és a dir, un rapte en el que s’intenta portar i retenir una persona contra la seva voluntat per tal de portar a terme escenes d’amor, inclús més enllà d’aquest sentiment, com podria ser la passió.

Com he esmentat abans, en el mite d’Europa veiem un rapte a la jove per part d’un dels déus de l’Olimp amb la finalitat de seduir-la i poder tenir relacions sexuals tot i que tindrà repercussions per part de la seva dona Hera.

Pel que fa l’actualitat, a diferència de l’època en què vivia Ovidi, el rapte per amor era un acte totalment corrent que no portava repercussions de cap tipus. Malauradament,  avui dia segueix estan present el rapte amorós, persones que creuen que amb el fet de retenir algú al seu costat, obtindrà una certa satisfacció tot i que per a la persona raptada no0 n’hi ha cap.

Com veurem a continuació, observem un article del diari el PAÍS en què hi apareix una notícia d’una jove la vida de la qual canviarà del dia a la nit:

“Cuando Bermet salió de su casa por la mañana, camino de la universidad, nada le hizo sospechar que por la noche sería ya una mujer casada. Al terminar las clases unos jóvenes la asaltaron, ella forcejeó lo que duró el trayecto en el automóvil, rodeada por desconocidos. “Luego, dejé de luchar porque pensé que me quedaría sin fuerzas”, cuenta hoy en casa de su suegra, con el pañuelo blanco de recién casada sobre la cabeza y embarazada de cuatro meses. “

En el següent article, ens mostra un rapte similar en què ens mostra Ovidi en el mite d’Europa, tot i que podem trobar aquest tipus de raptes d’amor i també d’altres com pots ser el rapte d’amor matern.

Actualment, algú que comet un rapte i és enxampat és castigat amb penes entre quatre i sis anys de presó.

Article 163-  Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

“El particular que encerrare o detuviere a otro, privándole de su libertad, será castigado con la pena de prisión de cuatro a seis años.”