Una vegada feta la recerca, puc demostrar que és possible escriure una història de l’art a través d’un mite. He triat el d’Europa per motius personals ja que sóc marroquí i des d’Àfrica, Europa és un somni!
Europa tampoc era d’Europa, era de Fenícia, l’actual Líban. Raptada per Zeus i va romandre i va acabar donant nom al nostre continent, a la nostra moneda, …

El rapte d’Europa ha estat des de l’antiguitat un motiu predilecte per a la ceràmica grega, relleus, mosaics i pintures murals, entre d’altres de Pompeia. Avança en el temps i l’anem trobant sovint. Unes vegades veiem Europa amb el toro (=Zeus) a la platja, sovint asseguda al seu damunt nedant pel mar. Destaca el rapte d’Europa de Filarete (ca. 1440) en la porta de bronze de Sant Pere de Roma i les de Giovani di Paolo (ca. 1460). Ja en el segle XVI en Giorgione i els frescos de Peruzzi, entre d’altres, a la vil·la Farnesina a Roma, Pinturicchio i Luini. En el Renaixement i en el Barroc italià, entre d’altres, el trobem en les obres de Ticià, els germans Carraci en el fris de la Camerina d’Europa del Palazzo Fava de Bolonia, Veronese, Cavaliere d’Arpino, Reni i Luca Giordiano. En els Països Baixos, entre d’altres cal destacar els raptes d’Europa de Rubens, Rembrandt, Jordaens… En el segle XVIII Tiépolo, N. Coypel i Boucher. En el XIX Moreau i Watts. En el segle XX una pintura de Bonnard i escultures de Manship, Marcks, Bordelle i Lipchitz. També Picasso té un rapte d’Europa.

En el museu del Prado, a Madrid, es conserven diferents quadres d’Europa: El rapte d’Europa d’Erasme Quellyn, El rapte d’Europa de Rubens, El rapte d’Europa de Rubens, còpia de Ticià.

Trobem Europa en els nostres billets d’euro i en places de ciutats. Sens dubte, el rapte d’Europa té una llarga pervivència en tota la història de l’art.