Pel que fa el mite, ens diu que Zeus es va transformar en un toro blanc i es va barrejar amb els caps de bestiar que tenia el pare de la noia, mentre Europa i el seu seguici recollien flors prop de la platja, ella va veure al toro i va acariciar els seus costats i, en notar que era mans, es va muntar en ell. Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va començar a córrer pell mar i va nedar fins a l’illa de Creta portant Europa en el llom.

Has ubi verborum poenas mentisque profanae
cepit Atlantiades, dictas a Pallade terras
linquit et ingreditur iactatis aethera pennis. 835
sevocat hunc genitor nec causam fassus amoris
‘fide minister’ ait ‘iussorum, nate, meorum,
pelle moram solitoque celer delabere cursu,
quaeque tuam matrem tellus a parte sinistra
suspicit (indigenae Sidonida nomine dicunt), 840
hanc pete, quodque procul montano gramine pasci
armentum regale vides, ad litora verte!’
dixit, et expulsi iamdudum monte iuvenci
litora iussa petunt, ubi magni filia regis
ludere virginibus Tyriis comitata solebat. 845
non bene conveniunt nec in una sede morantur
maiestas et amor; sceptri gravitate relicta
ille pater rectorque deum, cui dextra trisulcis
ignibus armata est, qui nutu concutit orbem,
induitur faciem tauri mixtusque iuvencis 850
mugit et in teneris formosus obambulat herbis.
quippe color nivis est, quam nec vestigia duri
calcavere pedis nec solvit aquaticus auster.
colla toris exstant, armis palearia pendent,
cornua vara quidem, sed quae contendere possis 855
facta manu, puraque magis perlucida gemma.
nullae in fronte minae, nec formidabile lumen:
pacem vultus habet. miratur Agenore nata,
quod tam formosus, quod proelia nulla minetur;
sed quamvis mitem metuit contingere primo, 860
mox adit et flores ad candida porrigit ora.
gaudet amans et, dum veniat sperata voluptas,
oscula dat manibus; vix iam, vix cetera differt;
et nunc adludit viridique exsultat in herba,
nunc latus in fulvis niveum deponit harenis; 865
paulatimque metu dempto modo pectora praebet
virginea plaudenda manu, modo cornua sertis
inpedienda novis; ausa est quoque regia virgo
nescia, quem premeret, tergo considere tauri,
cum deus a terra siccoque a litore sensim 870
falsa pedum primis vestigia ponit in undis;
inde abit ulterius mediique per aequora ponti
fert praedam: pavet haec litusque ablata relictum
respicit et dextra cornum tenet, altera dorso
inposita est; tremulae sinuantur flamine vestes.

OVIDI, MET. II 836 s.

L’adaptació del mite d’Europa, segons Narracions de mites clàssics (Margalida Capellà, ed. Teide, pàg.29-30):

Rapte d’Europa

Un dia Júpiter crida el seu fill i missatger, Mercuri, i li dóna l’ordre d’anar a la terra de Sidó i de fer baixar fins a la platja el ramat reial que pastura l’herba a la muntanya. No li comenta, però, la seva intenció.

Els vedells, foragitats per Mercuri, van començar a atansar-se a la platja on jugava la filla del poderós rei amb les donzelles de Tir. Júpiter sap que no s’avenen bé la majestat i l’amor; per això, el pare dels déus, portador del llamp, que amb un moviment de cap sacseja el món, deixa de banda el ceptre, símbol del seu poder, i es transforma en un toro blanc com la neu. Braola manyac enmig dels vedells amb un aspecte magnífic: la musculatura del coll és ferma, la papada li penja per davant, les banyes són petites, com si haguessin estat treballades a mà, i més lluents que una gemma transparent. Traspua pau i no inspira cap temença.

Europa, la filla d’Agènor, queda admirada de la seva bellesa i mansuetud. Primer no gosa tocar-lo; però, de seguida, se li apropa i li allarga flors a la boca. El toro li llepa les mans, fa saltirons en l’herba, es repenja en la sorra roja; la princesa ja gosa acaronar-lo, li envolta les banyes amb garlandes de flors fresques; fins i tot, s’atreveix a asseure’s a la gropa. Aleshores, el déu, a poc a poc, comença a allunyar-se de la vora i s’endinsa en el mar. La noia s’espanta i es gira a mirar com s’allunyen de la platja; amb la mà dreta s’agafa ben fort a una banya, l’altra l’ha posada damunt del llom; els seus vestits ondulen amb la brisa. Ha estat raptada. A l’illa de Creta, sabrà que Júpiter n’és el raptor.