La mitologia és un tema del qual avui dia en deriven moltes coses tot i que la gent no se n’assabenta. La meva recerca consistia en explicar un mite ovidià per tal de demostrar la seva influència i pervivència al llarg de tota la història de l’art.
Realment no ha sigut una recerca fàcil , tot i que mica en mica he pogut anar estirant el fil fins on em vaig proposar arribar, gràcies a la recerca he entès que tot allò que ens envolta té, en certa manera, relació amb la mitologia i he assolit una manera de visualitzar les coses mitjançant els mites ovidians que no són altra cosa que la font més fidedigna pel que fa a la mitologia grega i a les llegendes fundacionals llatines.
A l’hora de començar la meva recerca en cap moment vaig creure que trobaria tantes imatges que mostressin el perfecte mite d’Europa des-de l’època clàssica fins els nostres dies. Realment, m’he adonat que tot el que ens envolta té relació amb aquest mite, fins i tot el nom de la moneda amb el que paguem qualsevol cosa està relacionat amb el mite d’Europa i ara fins i tot els bitllets de 5 i 10 euros porten la seva cara com a franja de seguretat.
En el mite,veiem com Europa viatge des de l’Àsia fins a Europa, i veiem com al ser nomenada reina es queda en el continent i no pensa en tornar al seu lloc d’origen. Si ho veiem amb un altre punt de vista, és adir, trobant-hi semblança podem dir que aquest pas del continent reflectyeix perfectament el somni que tenen cada any milions de persones per creuer l’Estret i arribar al nostre país, siguin del destí que siguin, creient que aquest continent, Europa, és la seva salvació i la manera de donar un canvi a la seva vida, brusc però un canvi que els ajudi principalment a sobreviure en aquest món injust.
La meva recerca no només s’ha basat en les diferents pàgines webs que també han sigut de gran utilitat ja que hi he trobat molt material tant d’antics companys com d’altres persones que tenen blocs o pàgines en les que parlen dels referents mitològics però també he hagut d’utilitzar alguns llibres didàctics com són les “Narracions de Mites Clàssics” que és una adaptació del llibre d’Ovidi i “Héroes y Dioses de la Antigüedad”. Gràcies a que alguna d’aquestes lectures vaig fer-la anys enrere em va ser més fàcil arribar allà on volia tot i que el llibre només en feia una breu explicació del mite que només m’ha servit per guiar-me a l’hora de triar el mite del rapte d’Europa. La col·lecció d’imatges d’obres d’art d’Europa m’ha suposat molta feina i molta paciència. No es troben totes juntes sinó que cal buscar i buscar i buscar. A partir d’ara, tot serà més fàcil: qui les busqui les trobarà en el meu Drive. De fet, el treball de recerca digital permet compartir el nostre temps, esforç i dedicació amb tots els internautes i sempre es pugui fer una passa més i no perdre el temps tornant a començar com li passava al pobre Sísif amb el roc muntanya amunt.
La majoria d’aquests mites encara avui en dia tenen pervivència. A més servien per donar moltes explicacions que la societat grega no tenia i van tenir molta rellevància en la societat ja que donaven molta autenticitat i profunditat en els afers quotidians. D’aquesta manera els mites explicaven els rituals o costums de la societat. El poeta romà Ovidi els va reunir en el llibre titulat Metamorfosis, en el qual hi trobem temes actuals com poden ser l’homosexualitat., l’enveja, la guerra per l’aigua… etc.
Quan vaig elaborar el meu projecte a quart d’ESO vaig pensar en ampliar-lo uns anys després per a fer possible el meu treball de segon de batxillerat, potser per alguns semblarà fàcil el haver tingut una base que m’ajudaria a completar un treball de recerca però realment la recerca respecte anys enrere ha estat totalment diferent i, per tant, també puc dir que he tingut una dificultat gran per arribar fins on volia.
Espero que aquesta web serveixi a tothom per no perdre el fil de la mitologia, i per comprendre que tot el que succeeix avui o tot allò que posseïm podem relacionar-lo amb un mite. No tinc, però, la gosadia de dir com Ovidi al final del seu poema de les Metamorfosis que resistirà el pas dels segles, almenys que deixi un bon record a qui s’hi apropi.