La seva poesia ha exercit, exerceix encara i exercirà una gran influència en els autors posteriors, començant pels escriptors romans Petroni i Apuleu, continuant durant tota l’edat mitjana és font d’inspiració per autors com Ausiàs March. El mateix Dante el situa a la Divina Comèdia entre els cinc poetes més grans. Les Metamorfosis també influeixen el teatre de Shakespeare i la literatura castellana del segle d’or. En la literatura catalana, a més d’influir en Ausiàs March, influeix en Bernat Metge, en Joan Roís de Corella, en Curial e Güelfa, en La passió d’amor de Jordi de Sant Jordi, en Pere Serafí…
- Pervivència de les Metamorfosis en la literatura. Vid. Aracne fila i fila i El fil del mite grec (el nostre bloc de mitologia): en la literatura espanyola, en la literatura llatinoamericana, en la literatura anglesa…
- Apol·lo i Dafne en la literatura. Vid. Aracne fila i fila i El fil del mite grec
- Les Metamorfosis d’Ovidi i la seva pervivència. Vid. Aracne fila i fila i El fil del mite grec
Un mite molt interessant! Dafne es passa tota la seva vida fugint d’Apol·lo.
A part d’aquests poemes també està aquest de Garcilaso de la Vega.
A Dafne ya los brazos le crecían,
y en luengos ramos vueltos se mostraba;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que el oro escurecían.
De áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros, que aún bullendo estaban:
los blancos pies en tierra se hincaban,
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol que con lágrimas regaba.
¡Oh miserable estado! ¡oh mal tamaño!
¡Que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón porque lloraba!