Io de José A. Barros

José A. Barros va escriure aquest poema. Llegeix-lo atentament i relaciona’l amb un mite ovidià:

A veces la veréis rondando Júpiter
y el ciclo de la vida solitaria,
la veréis en la noche,
donde el sonido y la palabra
no será necesaria.
La miraréis absortos y veréis
sus ojos tristes y cansados
flotando en el vacío
de un cielo sin estrellas.
Sus labios, del silencio enamorados.
A veces la veréis cruzar la senda
de la rosa dormida,
y será cuando salga de las sombras
para alumbrar un verso
y encontrar la belleza perseguida.
En su plañir no hay lágrimas
y es por eso que nunca la veréis
llorando atormentada.
Venid a su morada
y os enamoraréis.

A quina part de Narracions de mites clàssics correspon? En què es converteix? Per què?  Com és?…

Jean-Baptiste Regnault

T’animes a escriure un poema?

Eco y Narciso de Calderón de la Barca

Eco y Narciso de Calderón de la Barca a escena per la companyia Miseria y Hambre Producciones com a crítica a l’orgull i a l’amor propi que s’amaga sota les aparences.

Eco y Narciso

«Eco y Narciso», amores imposibles en la Arcadia de las apariencias
Miseria y Hambre Producciones estrena en el festival de Almagro un nuevo montaje de la obra de Calderón de la Barca

[youtube]https://youtu.be/gOumXUnqUl0[/youtube]

Si trobeu més referents clàssics arreu d’aquest mite ovidià, els posarem aquí.

Ovidius Vivit! Mitos, imágenes y libros

C-7v1zFXsAEELCN

Dilluns 8 de maig s’inaugurarà Ovidius vivit! Mitos, imágenes y mitos, una exposició comissariada per Fátima Díez Platas.

Imagen:XOAN A. SOLER

«Si perdemos la cultura clásica somos incapaces de entender nuestro mundo»

Què n’opineu? Per què cal llegir Ovidi dos mil anys després de la seva mort?

“A Dafne huyendo de Apolo” de Francisco de Quevedo

A Dafne huyendo de Apolo – Francisco de Quevedo

«Tras vos un Alquimista va corriendo,
Dafne, que llaman Sol ¿y vos, tan cruda?
Vos os volvéis murciégalo sin duda,
Pues vais del Sol y de la luz huyendo.

ȃl os quiere gozar a lo que entiendo
Si os coge en esta selva tosca y ruda,
Su aljaba suena, está su bolsa muda,
El perro, pues no ladra, está muriendo.

»Buhonero de signos y Planetas,
Viene haciendo ademanes y figuras
Cargado de bochornos y Cometas.»

Esto la dije, y en cortezas duras
De Laurel se ingirió contra sus tretas,
Y en escabeche el Sol se quedó a oscuras.

  • Coneixeu altres poemes que tractin aquest mite?
  • A quina part de Narracions de mites clàssics el trobem i per què?
  • Us agrada la nostra interpretació del mite ovidià d’Apol·lo perseguint Dafne?

Ariadna i Sara

4t ESO Llatí

Un narcís que s’esfulla

Narcissus, sedecim annos natus, erat pulcher iuvenis. Dum cervos agitat, nympha Echo eum videt: statim amor in nympha oritur. Echo Narcissi amore ardebat, sed plenas orationes dicere non poterat -Erat poena, quod ea nympha annos antea Iunonem fefellerat-. Si Narcissus ‘Quis adest?’ inquiebat, Echo ‘adest’ respondebat. Si iuvenis ‘Cur me fugis?’ interrogabat, nympha ‘fugis’ repetebat. Denique Narcissus nympham videt sed eam repellit; ille clamabat ‘Mori quam te amare malo!’; illa, dum currit, repetebat: ‘Malo, malo, malo …’ Amor et dolor nymphae crescunt et nullo cibo fletu multo eius corpus dissolvitur; eius ossa in saxa mutata sunt; sola vox superest: Echo iam est vox sine corpore.

Venus Narcisso irata est quod iuvenis omnem amorem spernit; amoris dea clamat: ‘Propriam imaginem ama!’ Narcissus suam figuram in aquam redditam forte videt et dies diesque suam imaginem aspicit. Ubi manus in aquam appropinquat, eius figura manus appropinquat; ubi labra in flumen appropinquat, eius imago labra appropinquat. Sed, mirabile visu!, spem sine corpore amabat. Narcissus numquam cibum consumebat, lacrimabatur semper; denique dum suam figuram in aquam redditam aspiciebat, moriebatur. Dei inmortales suum corpus in florem qui prope fontem oritur mutant. Eius nomen Narcissus.

Per què s’esfulla l’amor d’Eco i Narcís?

Antonella Cerdà
1r Batxillerat Humanístic

El Narcís de Caravaggio

Narcissus-Caravaggio (1594-96).jpg

“Narcís” de Caravaggio (1594-96)

Aquest és un quadre de Caravaggio (1571-1610), va ser un pintor italià considerat el primer gran exponent de la pintura Barroca. Caravaggio es va basar en el mite de Narcís per fer aquesta pintura a l’oli que va ser pintada entre el 1597 i el 1599. En aquest quadre podem apreciar el que per a mi és el narcisisme. Un jove, Narcís, que mira el bell seu rostre reflectit a l’aigua. La pintura es perfecta, té els canons típics del barroc com la falta de llum. El reflex de Narcís a l’aigua és perfecte i és gairebé en tamany natural, el quadre vull dir. Actualment és difícil de veure ja que està a la Galería Nacional d’Art Antic de Roma, però si per casualitat hi aneu no us el podeu perdre.

Jordi Álvarez

4t ESO Llatí

Rapte d’Europa en les vinyetes de J.M. Nieto

rapto-de-europa

Aquesta divertida vinyeta J.M. Nieto mescla el mite del rapte d’Europa amb la situació actual de Grècia. Segons la mitologia grega, un dia, mentre la princesa de Fenícia, Europa, collia flors, Zeus la va veure i s’enamorà perdudament. Aleshores el déu, encès d’amor per la seva bellesa, es transformà en un brau blanc i amb unes banyes que semblaven la lluna creixent i, raptant-la, se la va endur cap a Creta. Aquest mateix mite inspirà el nom del continent europeu.

Aquesta imatge juga representant la princesa Europa com la Unió Europea i Zeus transformat en brau com si fos Grècia, ja que, en certa manera, la situació econòmica grega ha “raptat” la resta de la UE.

Què n’opineu vosaltres? Coneixeu més pervivència del mite del rapte d’Europa?

Irene Sanz

1r Batxillerat Grec