“Narciso” de Federico García Lorca

Fotografia de Margalida Capellà

NARCISO – AMOR (CANCIONES 1921-1924)
Narciso.
Tu olor.
Y el fondo del río.

Quiero quedarme a tu vera.
Flor del amor.
Narciso.

Por tus blancos ojos cruzan
ondas y peces dormidos.
Pájaros y mariposas
japonizan en los míos.

Tú diminuto y yo grande.
Flor del amor.
Narciso.

Las ranas, ¡qué listas son!
Pero no dejan tranquilo
el espejo en que se miran
tu delirio y mi delirio.

Narciso.
Mi dolor.
Y mi dolor mismo.

Vid. El mite de Narcís i la seva pervivència en El fil del mite grec

 

El mirall dels mites

La poesia d’exili oscil·la entre la malenconia i el retret. Dante, per exemple, encara que no dissimula el seu amor per Florència, es mostra iracund amb la seva ciutat natal. Ovidi, en canvi, exterioritza en els seus últims poemes la seva rotunda tristesa per ser lluny de Roma, bandejat en una llunyana ciutat del mar Negre, de la qual intueix que serà la seva tomba, com va succeir. El to alegre i vital de l’autor de L’art d’estimar es converteix en llastimós, gairebé patètic, a Tristia, el cant del cigne d’un poeta extraordinari la influència del qual, aclaparadora en l’Edat Mitjana i el Renaixement, continua sent fecunda en l’art dels nostres dies, sobretot, esclar, gràcies a Les metamorfosis.

Jan Cossiers (Anvers, 1600-1671) es va inspirar en el llibre II de Les metamorfosis d’Ovidi per mostrar la història del bell Narcís, castigat pels déus a morir d’amor cap a ell mateix per haver rebutjat la nimfa Eco. / MUSEU DEL PRADO

Potser fora de la Bíblia no existeix una obra que hagi influït tant en la cultura europea com aquest llibre de Publius Ovidius Naso, ja que gran part del que els europeus de moltes generacions han sabut de les mitologies grega i romana procedeix de Les metamorfosis, una gegantesca epopeia poètica que s’inicia amb el principi del món i culmina amb la deïficació de Juli Cèsar. Llegir Les metamorfosis és, doncs, un exercici únic d’informació sobre els mites que continuen alimentant la literatura, la pintura i la música occidentals.

No obstant això, hi ha una cosa encara més fascinant en aquest llibre: la seva vertebració com a “narració de narracions”. És admirable comprovar com Ovidi aconsegueix connectar totes les històries que relata: a vegades com un arbre de branques infinites però adherides a un sòlid i robust tronc; a vegades com una mascarada en la qual, sota la disfressa dels mites, dansem tots els éssers humans, aparentment singulars encara que partícips d’una sang comuna. A Les metamorfosis l’existència es transforma contínuament en una espècie de cercle en el qual coincideixen principi i final. De les estrelles a les estrelles, amb uns convidats: nosaltres.

Rafael Argulloll, Diari ARA 24/03/2019

Licàon

Sabeu qui és Licàon? Jo també he seguit la tradició de fer poemes!

Licàon convertit en llop per Zeus, Brooks Nathan, Metamorfosis, 1849

Licàon

Quan només reinava el caos,

va aparèixer un déu todopoderós,

va fer el que ara coneixem com la Terra

Va fer l’home,

va fer els animals,

va fer els rius

Una nit va baixar a la Terra

On hi havia un tirà

I aquest el va tractar d’assassinar

Amb la ira de Júpiter

es va transformar 

Licàon en llop

 

David Esteban

4t ESO Llatí

Juno i les infidelitats que ha de patir!

Io amb Zeus/Júpiter de Giovanni Ambrogio Figino

JUNO

Sóc deessa del matrimoni
Desesa de déus, amb domini
Muller de Júpiter
Maca com flor de cirerer

Io és una vedella
Argos, vigila la donzella
Dolenta, maligna, malvada
No tornaràs a ser adorada

Arcas, fill de Cal·listo
Nimfa que detesto
Ell nascut per adulteri
Mai rei d’un imperi

Ara et transformo en óssa
Per mi ets la més odiossa
Ara ets una constel·lació
Deixa de tenir més atenció!

Alcmena està embarassada
Envio a Lucina, filla estimada
Has d’impedir el part
I que no arribi al segon quart

Estic plena de cólera
Gelantis, seràs mostela
Pariràs per la boca
Per ser una gran tanoca

Júpiter ha raptat Europa
Quan ella se li apropa
Il·lusa del toro blanc
Comdemnada a l’illa amb un cranc

No només m’enganya amb dones
També s’enamora d’homes!
Ganimedes, heroi diví
Espero que t’arribi la fi

Júpiter, jo t’estimo
Quan em fas això em desanimo
Estic gelosa, furiosa
Tens la culpa tu, golosa!

Paula Cortés, 4E
2017/18