Narracions de mites clàssics en temps de Covid-19

Portem dies confinats a casa per l’amenaça de la Covid-19 i els he aprofitat per llegir Narracions de mites clàssics, buscar-ne la pervivència d’aquests mites ovidians en l’art i fer un booktràiler per animar a la lectura d’aquesta adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, feta per Margalida Capellà, mea magistra.

Núria
4t ESO Llatí
Institut Premià de Mar

Dedalió, Ceix i Alcíone

Alcíone de Herbert James Draper, 1915.

L’ocell que viu de la rapinya i que terroritza totes les aus no sempre ha estat un ésser amb plomes; abans era un home, violent, ferotge i disposat a fer ús de força. Sabeu qui era? Per què va ser transformat?

Yousram
4t ESO Llatí

El mite d’Acteó avui

Expliquem mites: Acteó

Àrtemis o Diana era la deessa protectora de la caça, i recorria els boscos junt amb les seves nimfes.

Un dia, un expert caçador anomenat Acteó va sortir a caçar amb els seus gossos. En un descans, es va acostar equivocadament al lloc on la deessa Àrtemis es trobava banyant-se amb les nimfes i la va veure despullada amb els seus ulls de mortal. Les deesses eren molt geloses de la seva intimitat i no podien ser vistes en la seva nuesa per cap mortal sota pena d’arrossegar el càstig corresponent. Àrtemis, enfadada, va agafar l’aigua del corrent i la va llançar a la cara d’Acteó, que es va convertir en un cérvol. Acteó va sortir corrents, i en un moment donat es va reflectir en un doll d’aigua, adonant-se que ara era un cérvol; va quedar parat. Els seus gossos el van trobar i se li van tirar a sobre per menjar-se’l. Ell conservava la seva consciència humana, i  cridava: “Sóc el vostre amo, no em coneixeu?”. Però no hi havia res a fer, Acteó va morir menjat pels seus gossos, aquells a qui ell donava de menjar cada dia.

Després els gossos van buscar desesperadament el seu amo per tot el bosc fins arribar a una cova on habitava Quiró. Ell, per consolar-los, va modelar una estàtua de bronze a imatge d’Acteó i els hi ensenyà.

RELACIÓ ACTUAL

Aquest mite avui en dia, el trobem molt present. Qui de nosaltres no té xarxes socials? Quants de nosaltres no pengem fotos i mirem el que pengen els altres?

A diferència del mite, avui en dia, som conscients i conseqüents amb tot allò que pengem a les xarxes i molts cops som víctimes a l’igual que Diana d’observacions i contemplacions.

Lola 4t ESO Llatí i Aina, 1r de Batxillerat Humanístic

Amb Ovidi també celebrem el Dia Mundial de l’Aigua

El Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) va ser declarat per l’assemblea de les Nacions Unides l’any 1993, com un mitjà de cridar l’atenció sobre la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d’aigua dolça.

Totes les persones necessiten consumir de 2 a 4 litres d’aigua al dia, però es requereixen de 2.000 a 5.000 litres d’aigua per produir els aliments diaris de cada persona, per avançar cap a una alimentació més sostenible, s’hauria de produir més aliments utilitzant menys aigua, reduir el malbaratament i les pèrdues.

  1. Quin mite ovidià fa referència a la cura i compartició de l’aigua?
  2. Quina transformació experimenten i per què?
  3. Per què creieu que la mitologia ja tracta aquest tema tan actual?
  4. Què podem fer per deixar de contaminar?
  5. T’imagines un món sense aigua?

Marta Bonis
4t ESO Llatí optativa 2