CARTA A OVIDI…
Benvolgut Ovidi,Tots t’enyorem, a Roma, d’ençà que l’emperador August et va desterrar tan lluny, al país dels getes, a la riba del mar Negre. T’envio aquesta carta per un missatger de tota la meva confiança, admirador teu, lector dels teus llibres. El comerç, que és la seva manera de guanyar-se, i molt bé, la vida, no és incompatible amb l’afecció a la poesia.Doncs bé, com que ningú més no llegirà aquesta carta sinó tu, et puc dir allò que penso: el diví August va ser massa sever amb tu, estic per escriure injust, en condemnar-te a un exili a Tomis, en país de bàrbars, encara que sotmesos a Roma. Com t’hi deus enyorar! Com pots viure, recordat amic, sense la societat dels amics poetes, sense la companyia de les belles i amables romanes, fàcils a la teva seducció? I d’altra banda, allunyat de la teva muller, que s’ha quedat aquí per tenir cura del teu patrimoni; si no ho hagués fet, els teus enemics us l’haurien pres en quatre dies, i no podríeu ni nodrir-vos.A Roma, com coneixes prou bé, els carrers i el Fòrum són plens de xafarders i d’aduladors; corren moltes enraonies, però ningú no sap ben bé les raons del teu càstig tan excessiu. Els uns diuen si havies ajudat en la seva sensualitat Júlia, la filla del diví August; d’altres, fins i tot si hi havies tingut relacions eròtiques. No manca qui diu que res de tot això no n’és la causa, sinó la gosadia dels teus llibres, com L’art d’estimar; August pot practicar els teus consells, però creu -diuen- que perjudiquen els bons costums. A mi em sembla, però, que és la muller de l’emperador, la temible i seriosa Lívia, la que ha mogut August a desterrar-te; ja saps que no et podia veure; la teva llibertat, la teva manca d’adulació, els teus coneguts acudits, tot la treia de polleguera. I, per als poderosos, qualsevol pretext és bo. Lívia exerceix una forta influència sobre el seu espòs…Amb llàgrimes als ulls, com tu les havies escrites, llegim els poemes que envies des de l’exili, aquestes Tristes i Pòntiques que seran immortals i que són, ara, l’únic benefici que la cruel Roma treu del teu exili; cruel, sí, la ciutat que veu sense posar-hi remei la tristesa i la desesperació del seu poeta. Qui, però, gosaria oposar-se al desig de Lívia, sense patir en la seva carn la seva venjança? No m’explico més clar però tu ja m’entens…Jo tinc una causa més per recordar-me de tu i escriure’t. Estava ben enamorat d’una noia lleugera i ella em deixà per un amic més ric. En la meva desesperació, quasi no dormia, menjava poc i bevia massa vi sense amarar. El meu germà gran em posà a les mans el teu llibre Remeis per a l’amor; un amic, mordaç, em va dir que potser serien pitjors els remeis que la malaltia. Però, en el meu cas, no ha estat pas així. Vaig seguir els teus consells: em vaig dedicar de ple al treball, em vaig apassionar, quan no treballava, per l’art de la cacera; la pesca no em distreia prou.T’haig d’agrair el doble benefici que n’he tret; les meves terres, ben conreades, em produeixen molt més, i, amb la feina i l’exercici, des d’aleshores dormo cansat i faig un bon paper al triclini. Vaig oblidar la bella indiferent. Quina satisfacció per a tots els meus! La meva esposa em sembla, ara, bonica i amable, i fujo dels llits que cal pagar.Quasi no caldria que afegís a la carta el meu plaer a rellegir els teus llibres; ja coneixies la meva opinió, i la de tants dels teus admiradors, mentre vivies a Roma. En les lectures i recitacions públiques dels teus versos, quina expectació! No podíem romandre quiets; ens havíem d’alçar, cridar la nostra admiració, venir-te a abraçar a l’acabament. T’ho escric perquè ara ets tan lluny, que potser cal fer-te’n memòria, per tal que t’aconsoli el nostre testimoni. Sàpigues que et continuem llegint, que en cases de gent noble es fan lectures privades del teu llibre nou Les metamorfosis, així com dels poemes que escrius des de l’exili i que tant de bo t’obtinguin el perdó del Cèsar.Les nostres dues filles també són admiradores teves. Tant Publiola com Túl·lia han llegit els teus consells per embellir el rostre de les dones. El llibre les ha encisat; aprenen els versos de cor, els reciten, la suavitat i la música de les paraules els ha fet la lectura fàcil. Però han anat més enllà: han volgut posar en pràctica les teves receptes de cosmètica; ja tens els nostres esclaus enfeinats a moldre tots els materials que prescrius, i a recollir per a elles bulbs de narcís i gallerets. Cada nit s’empastifen el rostre amb les teves potinguetes, sigui dit amb perdó. La seva mare els diu que no calen ornaments per a la seva joventut, però les noies, ara, són tan presumides!A mi, que no entenc res en cosmètica, m’ha agradat també el llibre per les teves observacions tan encertades sobre els costums del nostre temps. Tens molta raó quan escrius que els homes d’avui dia tenen gustos quasi efeminats, i que els agrada anar molt mudats; mai no s’havia vist tanta meticulositat en la disposició dels plecs de la túnica masculina, ni en la simetria dels pentinats. Però, així i tot, el llibre té encara més èxit entre el públic femení així com els Remeis de l’amor l’ha trobat entre els joves i homes fets de totes les parts del món on s’estén el nostre domini. Crec que és un llibre destinat a durar molt de temps, perquè la passió de l’amor sempre viurà en els humans i Venus i Eros no moriran.
Continua enviant-nos poemes i cartes, fins que arribi el dia feliç que et torni, estimat amic i conciutadà meu de Sulmona, als nostres braços i al nostre afecte. Estigues bo.
Maria Àngels Anglada (Retalls de la vida a
Grècia i a Roma, Empúries, 1997)
Retroenllaç: L’epistolografia romana | Aracne fila i fila
Aquesta carta representa estar escrita per un amic del poeta romà Ovidi, que estava exiliat a la ciutat de Tomis. A la carta l’amic desitja que el poeta torni a Roma, però això finalment no es va cumplir, ja que Ovidi va morir a l’exili l’any 17 d.C. A la carta es fa referència a moltes de les obres escrites per Ovidi, de les quals a primera vista només he detectat les metamorfosis, ja que vam haver de llegir aquest llibre l’any passat a llatí. En el text s’acusa a l’esposa d’Octavi, emperador que el va enviar a l’exili, per haver conspirat per allunyar-lo de Roma. No tinc gaire clares les raons per les quals l’emperatriu Lívia voldria desfer-se del poeta, però sembla que així va ser. En Resum, crec que la carta s’aporpa bastant al que podria haver sigut un missatge real enviat a Ovidi per part d’algun dels seus amics.
Salve!
La carta és escrita per un amic d’Ovidi, aquest, l’anyora per què es troba a l’exili.
Seguidament, li comenta tota mena de rumors extesos per la seva ciutat (Tomis), com per exemple el motiu del perque l’emperador el va condemnar al desterrament.
També a la carta es poden veure tota una sèrie d’obres escrites per Ovidi, com per exemple les Metamorfosis i es fa una referència al llibre que s’anomena l’Art d’estimar. Aquesta obra, explicava tota una serie de consells per temes de l’amor.
¡Salve!
En esta carta dedicada a Ovidio, se puede ver como se expresa la injusticia del destierro de Ovidio y, como su mujer se tiene que quedar en Roma para cuidar del patrimonio puesto que sino, se lo quitarían.
También explica que todo el mundo habla sobre este destierro o exilio pero casi nadie conoce las causas.
Al final de la carta, se expresa el deseo de su amigo que espera que Ovidio vuelva a Roma. El deseo de su amigo no se cumplió puesto que Ovidio muere en Sulmona y durante su exilio escribe las Tristes y las Pónticas.
¡Vale!
Salve!
Aquesta carta està escrita per un amic d’Ovidi i el destinatari és el reconegut poeta romà. En la carta el seu amic li explica com el troba a faltar i li demana que torni a Roma, ja que es troba exiliat. Al final el desig de l’amic no és cumpleix, ja que Ovidi mort a Sulmona abans de poder tornar a Roma.
En la carta, l’amic d’Ovidi cita algunes de les obres més reconegudes del poeta romà: Tristes i Pòntiques, Les metamorfosis, Remeis de l’amor…
Penso que la carta mostra els sentiments i l’admiració que tenien els amics d’Ovidi per ell, sobretot es veu quan li demana que torni a Roma.
Vale
Encara no tinc gaire clar la vida de Ovidi, però està clar que va ser una dels grans poetes romans.
Aquesta carta l’ha escrit el poeta romà Ovidi, que estava exiliat a la ciutat de Tomis, en ella l’amic desitja que el poeta torni a Roma. El seu amic li comenta una sèria de successos,com els rumors extesos per la seva ciutat Tomis.
Apereixen també les obres tant importants que va escriure Ovidi com per exemple Tristes i Pòntiques, Les metamorfosis i Remeis de l’amor.
Salve!
L’emissor d’aquesta carta és un amic d’Ovidi, qui el troba a faltar el poeta romà perquè es troba a l’exili.
Li comenta els rumors extesos per la ciutat de Tomis, entre els quals el motiu de per què l’emperador el va desterrar.
La carta va adreçada cap al poeta Ovidi des de un amic seu. En la carta podem veure com aquest amic li fa saber el desig que té de que l’escriptor torni des de Tomis a Roma a causa del seu exili, un exili molt injust ordenat per August.
També veiem com aquest exili és només una inspiració per a que el poeta escrigui: Remeis de l’amor, Tristes i Pòntiques.
Escrits que fan que l’amic escrigui a Ovidi donant-li les gràcies per lo molt que li han ajudat aquestes obres.
Opino que en aquesta carta podem veure l’ho admirat que era Ovidi no només com a amic, sinó també com a escriptor, també hi podem veure fins a quin punt podien ser els castigats de durs en l’antiga Roma. Maria Àngels Anglada fa una bona interpretació del que podia ser una carta ben real.
Salvete!
Com podem veure aquesta carta ha estat escrita per un amic d’Ovidi i s’adreça al poeta romà. En aquesta carta l’amic li comunica a Ovidi com el troben a faltar desprès de que l’emperador el desterres, com creu que ha estat d’extrem e injust el seu exili i com la seva dona ha hagut de romandre a Romà per tal de tenir cura del seu patrimoni.
En tota la carta veiem com troba a faltar l’amic a Ovidi, a més a més, veiem que tot i que el poeta estigui passant una mala època res no l’atura per a continuar escrivint; és més, l’exili és transforma en una mena d’inspiració per el poeta. Personalment, sempre he trobat que l’exili era un dels pitjors castics, ja que t’allunyava de la teva família, de la teva terra, de tot el que eres i et condemnava a viure com una ànima en pena.
Salvete!
Aquesta carta escrita per un amic d’Ovidi es dirigida a ell.
Expresa l’ànsia que té de que l’amic torni a Romà perquè el troba a faltar després de que aquest marxés a l’exili.
Finalment no aconsegueix el seu proposit, ja que el poeta mor.
Dintre de la carta fa diferents referències a obres d’Ovidi que reflexa en l’escrit.
Salve!!
Aquí podem trobar una altre exemple d’epistolografia, ja que és una carta que fou escrita per un amic d’Ovidi cap aquest.
Ens expressa la voluntat del seu amic per que torni, després de marxar a l’exili, i la seva enyorança. Comenta la injustícia del seu exili i li explica com es la situació a Roma després de la seva partida.
L’exili no fa que aquest poeta (Ovidi) deixi d’escriure, ja que l’exili es transforma en una inspiració per ell.
Aquesta littera cap a Ovidi fa referencia a altres obre d’aquest.
M’ha semblat una obra molt sincera on contínuament mostra l’enyorança cap a l’autor.
Salvete!
Després d’haver llegit aquesta carta que estava dirigida cap a Ovidi, opino que l’artista devia ser una persona que volia donar a conèixer el seu punt de vista particular a partir de la prosa. Expressa els sentiments que sent cap al seu fidel amic, l’enyor que sent cap a ell quan marxà cap a l’exili. Ens comenta també quina era la situació a Roma en aquell moment, que era una situació d’injustícia.
Per a la societat, Ovidi i els seus textos semblaven ser un model a seguir, ja que per el que s’explica eren molt útils. “Tristes” i “Pòntiques”; són obres que va escriure des de l’exili i van ser enviades a Roma, que és del que es tracta aquesta carta.
Al final de la carta, s’expressa el desig que el seu amic espera que Ovidi continuï escrivint en l’ exili i que algun dia, finalment podrà tornar a Sulmona, tot i que Ovidi continua escrivint amb les seves obres anterior nomenades (Tristes i Pòntiques), el poeta va morir a l’exili i no va poder tornar mai més a Sulmona.
“CARTA OVIDI”
Bonum diem, Ovidi.
Mhi nomen eric est. Encantat Ovidi, he llegit la primera part del teu llibre de Narracions de Mites clàssics i és un escàndol. Ho he llegit a 4 de l’ESO, ja que he agafat com a optativa llatí, li recomanaria a tot el món perquè ho llegeixi.
Els dos primers mites no els vaig entendre res, Licàon i Amors de Júpiter, per què? Jo em vaig donar conta que és complicat llegir un llibre d’aquest tipus, ja que estem acostumats a historietes simples fins que em vaig donar conta que tots els mites els pots representar com tu vulguis. El meu mite preferit el de Coronis en sembla una bona prova d’una parella infidel i mentidera entre coronis i Apol·lo. M’he llegit la primera part i vull llegir-me la segona la tercera i la quarta en el que no existeixi.
Gràcies a llatí t’hedescobert i no em penedeixo, ara mateix tindria ganes de conèixer-te perquè sé que series un soci perfecte per fer una xerrada i parlar de les nostres coses, a més a més els teus mites quan els llegeixes sembla que estiguis dins la història. Encantat, Ovidi.
Salve!!!
Eric
Ego te saluto Ovidi,
Premià de Mar Novembre 2022
Encara que al principi no entenia res de la teva vida. He arribat a la conclusió que eres un poeta molt important a la teva època (i segons la meva professora, també ho ets ara!). Tenies molts admiradors sobre els teus consells il·lustrats en els teus llibres que seria tan bo que la gent d’avui en dia sàpigues de la seva existència.
Com ets capaç de tindre 15 llibres sobre la metamorfosi (transformacions) amb 250 mites diferents on els humans són inferiors a aquells individus estranys. Però encara que tinguis aquests llibres les dones s’aconsellaven sobre els teus llibres de l’amor per ajudar-se a seguir amb les seves relacions íntimes, iguals que els homes cada vegada eren més presumits a l’hora de vestir-se. Ara a l’actualitat els consells ho tenim a internet una xarxa on tu hauries pogut ajudar molt a la gent que no té experiència en res.
Fins a la següent,
Gala Magrans Paez
Ave Ovidie,
Em dic Cíbele, visc a Premià de Mar el 2022, fa poc em vaig llegir el teu llibre de les Metamorfosis, en l’adaptació de la nostra professora, la Margalida Capellà. Va ser la primera vegada a classe de llatí, però aquest trimestre només he llegit la primera part (els propers trimetres en llegirem la segona i la tercera part). T’he de dir que m’ha semblat una meravella i faria el que fos per tornar a llegir-ho per primer cop, com la primera vegada, per tornar a sentir la sorpresa, la fúria i la tristesa dels teus mites.
Fa molts anys que ets a l’exili (o com diu la nostra professora, ets immortal) i dubto que puguis veure com s’ha tornat la societat d’ara, però no et preocupis perquè no ha canviat gaire, és per això que els mites que tu vas relatar els podria relacionar amb fets que encara passen, malgrat que ara la gent no hi creu en els déus ni la mitologia, per tant, no podria descriure cap cas on un deu hagi estat implicat. Tot i que alguns mites que vas escriure són bastant intensos i tristos, la veritat és que a ple segle XXI encara continua passant, et podria parlar de molts, però et parlaré només d’alguns que em van impactar.
Els amors (tòxics, segons la Margalida i té raó) de Júpiter, tot i que sembli molt difícil de comprar, ja que Júpiter és un déu, però has de saber que en aquest món podria dir que quasi tots els homes han sigut i seguiran sent com Júpiter, uns sortits que només busquen sexe i enganyar a les dones, és trist, però crec que sempre existiran. Un altre que em va encantar i va ser molt inspirador va ser el de la deessa Diana, el fet que perquè un home la mires sense roba va fer que el convertís en un cérvol, em sembla una idea boníssima.
Tant de bo Ovidi, espero que em puguis contestar o almenys llegir la meva carta, m’agradaria que sàpigues que continuaré llegint més obres teves i que fos el que fos, el perquè del teu desterrament mai no seràs oblidat.
Salve amice.
Cíbele Tomàs
Salve carissime Ovidie,
Segurament estaries content de saber que encara tants anys després de la teva passada per aquest món, segueix pervivint la teva obra de “Metamorfosis”, i que -per desgràcia algunes- encara ara representen part de la societat.
No només això, sinó que moltes obres d’entreteniment i obres d’art, s’han creat avui en dia gràcies a tu.
Segueix pervivint el mite de Licàon (a més de donar-li nom a una espècie animal), Júpiter segueix representant instints i comportaments masculins, detestables; moltes persones, que han tingut problemes socials durant molt de temps, troben un representant a Ceneu; o la gran obra de Shakespeare “Romeu i Julieta”, on trobem moltes similituds amb part del mite de les filles de Mínies.
T’agradaria saber que avui en dia les teves històries són d’interès per a tota mena d’edats (tot i que tu i jo sabem que s’ha de tenir cert nivell de maduresa per entendre-les realment).
Si una cosa adoro dels teus mites, és com tot i l’antiguitat de l’obra, es podria dir que ho has escrit aquest mateix any, i tothom s’ho creuria, ja que mostren, normalitzen i exposen temes que avui dia encara són tabú, com el sexe, o el simple fet de com d’empoderades són (algunes) les dones dels teus mites, com Diana al mite d’Acteó, o Letona en cert moment, al mite dels camperols de Lícia (tot i que també va caure davant Júpiter).
Per això, i moltes coses més, et dono les gràcies com a persona del segle XXI, però aprenent de cada segle, per la teva obra immortal.
Amb amor,
la teva deixeble,
Silvia