Pervivència

Ovidi amb aquestes paraules acaba les Metamorfosis
Iamque opus exegi, quod nec Iovis ira nec ignis
nec poterit ferrum nec edax abolere vetustas.
cum volet, illa dies, quae nil nisi corporis huius
ius habet, incerti spatium mihi finiat aevi:
parte tamen meliore mei super alta perennis          
astra ferar, nomenque erit indelebile nostrum,
quaque patet domitis Romana potentia terris,
ore legar populi, perque omnia saecula fama,
siquid habent veri vatum praesagia, vivam.
Ovidi, Metamorfosis XV, 871-879
“He acabat una obra que ni la ira de Júpiter ni el foc ni l’espasa ni la voracitat del temps no podran destruir. Pot arribar quan vulgui el dia aquell que només té dret sobre el meu cos, pot posar, quan vulgui, terme a la durada incerta de la meva vida. Immortal en la meva part més noble, pujaré més amunt dels estels i el meu nom serà inesborrable. Pertot arreu on s’estén el poder de Roma per les terres conquerides seré llegit pel poble, i viuré en la fama per tota l’eternitat, si és que són certs els presagis dels poetes”…
Poc s’ho devia imaginar, però els seus desitjos s’han complert amb escreix! 
 

2 comentaris a “Pervivència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *