Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;
Escriure el nostre nom en alfabet grec sempre ens agrada. Ara bé, l’hem transcrit o l’hem transliterat?
Qui té un antropònim d’origen grec?
Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;
Escriure el nostre nom en alfabet grec sempre ens agrada. Ara bé, l’hem transcrit o l’hem transliterat?
Qui té un antropònim d’origen grec?
Més de vint alumnes heu triat Grec 1, vet aquí, una vegada ja heu après l’alfabet, els vostres noms en grec per tal d’aprendre a destriar la transliteració de la transcripció i començar, seguint la tradició d’altres anys (Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν;, βλέπετε kaὶ ἀκούετε τάδε, Τίνα ὀνόματα ἐστι;…), a presentar-vos, escriure i a llegir en grec. Per cert, enguany tenim tres alumnes a classe de nom Ariadna! No podeu perdre el fil!
Mireu, escolteu amb molta atenció i comenteu la feina dels alumnes de Grec del curs passat del nostre institut:
Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;
Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.
Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide: