Tag Archives: Muntatges audiovisuals

Magna Celebratio: Textrina

Si el cap de setmana passat no vàreu poder assistir a la quarta Magna Celebratio de Badalona, que va ser tot un èxit, aquí us aniré informant. Començaré amb un reportatge molt interessant que ens va concedir l’Anna Homs, una entesa en l’art de teixir romà i de tots els temps:

Isop en valors: no a la violència!

No violència i pau és el que necessita la nostra societat, i com a reflex d’aquesta el nostre centre escolar. Sempre he cregut que amb les paraules es pot solucionar gairebé tot i que val més enginy que força.

Tot seguit us explicaré una faula molt antiga, la intitulada Bòreas i Hèlios del fabulista grec Isop (segle VI aC), amb l’acompanyament musical de Toni Breganciano, amb la peça titulada 1961 dins Essència. Després em comenteu què us ha semblat, si creieu que aquesta faula d’Isop és  adient per celebrar una festivitat com la del DENIP (30 de gener) o per tractar el tema de la no violència a tutoria, etc.,  si sabeu cites que transpuïn la mateixa saviesa, contes o cançons que recullin el mateix ensenyament…

Treballs de Cultura clàssica

Aquí teniu el llistat de treballs de cultura clàssica del tercer trimestre, a mesura que els exposeu a classe i en passeu la presentació els aniré penjant a la pàgina (vegeu a dalt de tot) Cultura clàssica i Cultura clàssica II. Si voleu deixar un comentari, ho haureu de fer aquí.

. L’art romà (arquitectura, escultura, pintura, mosaic)

. L’art grec (arquitectura, escultura, pintura, mosaic)

. La família a Grècia i a Roma (Vida familiar, la dona, el matrimoni,

l’educació…)

. L’habitatge a Grècia i a Roma (domus, insula i villa)

. La religió a Grècia i a Roma (sacrificis, déus, oracles, temples, festes,

la vida d’ultratomba …)

. El menjar a Grècia i a Roma (àpats, plats, ingredients…)

. La indumentària a Grècia i a Roma (vestits, pentinat, calçat, complements…)

. L’esport i els jocs esportius a Grècia i a Roma (jocs olímpics actuals)

. Els jocs infantils a Grècia i a Roma

. Els espectacles a Grècia i a Roma (teatre, amfiteatre i circ)

. L’urbanisme a Grècia i a Roma (ciutats i edificis públics)

. L’aigua i les comunicacions a Grècia i a Roma (aqüeductes, vies,

 calçades, ponts, expansió del món grec i romà…)

. L’exèrcit a Grècia i a Roma

. El cinema de romans

. La ciència a Grècia i a Roma (terminologia, planetes i constel·lacions, etc)

. L’economia i el treball a Grècia i a Roma (la moneda, els oficis, el comerç, etc)

. Pervivència de Grècia i de Roma en l’actualitat

Hi ha amors que maten!

Alguns us vàreu queixar (amb raó) que el vídeo que vaig penjar del YouTube a Amor més enllà de la mort no seguia fil per randa la història d’Orfeu i Eurídice. A veure, què us sembla la meva versió del mite? He posat música de Monteverdi i de Gluck que van tractar aquest mite i ho he guarnit amb obres d’art de totes les èpoques i estils.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/fJt44Q5XUHI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quin càstig van rebre les mènades? (Si no ho recordeu, podeu rellegir Narracions de mites clàssics pàgs. 124-126). La música amanseix les feres!

Bàrcino

barcino.jpg

Bàrcino va ser fundada al denominat Mons Taber, una petita elevació vora el mar amb molt bona defensa i ben comunicada per la via Augusta, un bon emplaçament per a una ciutat en temps de pau.

L’Inici de la vida a la ciutat se situa entre els anys 15 i 10 aC. com a conseqüència de les reformes territorials i administratives ordenades per August. El nom complet d’aquesta ciutat va ser: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i els seus habitants eren coneguts com “barcelonins o faventins”.

L’estat jurídic de la ciutat va ser el de colònia. Així que Barcelona té més de 2.000 anys d’història.

Les ciutats romanes estaven molt ben planificades i la seva construcció havia d’obeir uns plànols detallats i precissos.

A les vies d’entrada es trobaven els espais funeraris constituïts per monuments de diferents mesures i tipus, alineats paral·lelament al camí.

L’aigua és canalitzava a partir de fonts o rius situats a la vora de la ciutat, mitjançant una construcció que ajudava a salvar els desnivells, l’aqüeducte. Aquest permetia que l’aigua arribés a la ciutat i s’emmagatzemés o es distribuís per les fonts públiques, les indústries i les cases particulars.

En el cas de Barcelona coneixem l’existència de dos aqüeductes que són visibles en la base de la muralla que es troba més propera a la Catedral. Un d’ells es canalitzava pel carrer dels Arcs i l’altre s’ha trobat part del seu recorregut al carrer Duran i Basa a la part posterior de l’edifici.

La ciutat

muralles

La configuració interna de la ciutat estava determinada pel traçat de dos carrers principals: Decumanus maximus, que anava orientat en direcció est-oest, i el Cardo Maximus de nord a sud. En els extrems d’aquests carrers, es trobarien les portes principals. La resta dels carrers s’articulen a partir de traçar paral·leles a les dues principals, i es coneixen com Decumani i Cardines.

Les muralles

Envoltaven una superfície superior a les 10 hectàries, i tenien una forma octogonal no regular, molt més de llargada que d’amplada, i que s’adaptava al relleu del turó. Tenia dos recintes amurallats, el primer dels quals està datat en el moment de la fundació de la ciutat, i el segon és el que actualment podem veure. Són de finals del segle III i es van adossar a la cara externa de les anteriors. Van arribar a tenir una amplada màxima de 8 metres. Van utilitzar tot tipus de materials per construir-les, tan arquitectònics (que procedien de diversos edificis de la ciutat) com també escultures o inscripcions. La forma era la mateixa, amb un apèndix quadrat situat al centre de la façana del costat del mar. Constava de 76 torres, de les quals 10 no eren quadrades, i aquestes estaven situades en els angles i en les portes.

El fòrum i el Temple d’August

temple

Era l’espai central de la ciutat, on es creuaven els dos carrers principals. Allà es concentraven els espais i les construccions destinades al comerç, la justícia o les reunions de les autoritats de la ciutat, amb edificis com la Cúria o la Basílica, que delimitaven una àrea rectangular. Actualment la forma i la situació de totes les construccions que la formarien no es coneixen realment.
El conjunt del fòrum estava presidit per un o més temples. En el nostre cas, coneixem l’existència d’un, situat en el punt més alt del Mons Taber . Solament es conserven en la seva posició original tres columnes amb els seus respectius capitells d’ordre compost i part de l’arquitrau, que actualment podem veure en el nº10 del carrer Del Paradís. Sabem que era un temple hexàstil i perípter, de 35 metres de llarg i 17,5 d’ample, dedicat a l’emperador August.

Aqüeducte

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat. Situats a la muralla al costat de la porta de l’actual Plaça Nova, on se n’han conservat restes que han permès una reconstrucció d’una arcada d’un d’ells. Al carrer Duran i Bas se n’han descobert un tram de quatre arcades.
L’aigua que subministraven els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs.

Recordeu el vídeo de Bàrcino a l’article Aqüeductes, ponts i camins.

Edita: MARTA MOLINA, llatí 2n

Cuina romana avui

Gaudiu amb el menú romà del nostre convivium i delecteu-vos amb la música Olim lacus colueram, Carmina Burana nº 12 de Carl Orff. Prosit!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/SKkndjodAas" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si encara us ve de gust, apreneu com es fa un bon esmorzar (ientaculum) en llatí: ova fricta.

[kml_flashembed movie="http://tw.youtube.com/v/vCTkJOdF4w4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]